Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
Barcelona canviarà el nom d’alguns carrers i d’uns jardins molt famosos

De tant en tant, l’Ajuntament de Barcelona canvia el nom de carrers, places i jardins de la ciutat. Els motius són diversos, però algunes de les raons dels darrers anys han estat per feminitzar més el nomenclàtor o eliminar la presència borbònica, cas de l’avinguda Riera de Cassoles, que va ser el nom escollit després de retirar la denominació de Príncep d’Astúries l’any 2019.

Recentment, el consistori ha ratificat més modificacions que ja van ser validades per la Ponència del Nomenclàtor a finals del 2024. Segurament, la més important és el canvi de nom dels jardins del poeta Mossèn Cinto Verdaguer, a la muntanya de Montjuïc, pel de jardins de Jacint Verdaguer. El canvi va ser aprovat pel consell plenari del districte de Sants-Montjuïc el 20 de març passat. La Gaseta municipal, el butlletí oficial de l’Ajuntament, ha informat del canvi el 25 de març [veure aquí].

Una part dels jardins de Mossèn Cinto Verdaguer, que canviaran de nom / Ajuntament de Barcelona

Canvis a passatges de l’Eixample

Un altre canvi de nom que s’ha ratificat aquest mes de març ha estat el del passatge de Simó pel de passatge de Francesca Simó. D’aquesta manera, es reconeix “la propietària des del 1867 dels terrenys de l’heretat Torre Vermella”, diu l’Ajuntament. El passatge està situat entre els carrers de la Marina, Sardenya, Rosselló i Provença, al districte de l’Eixample. L’acord es va aprovar en el plenari de l’Eixample del 6 de març. I com en el cas dels jardins de Jacint Verdaguer, la Gaseta municipal ho recull [veure aquí].

Un cas similar al del passatge Simó és el del passatge de Gaiolà, i en un futur es dirà passatge de Matilde de Gaiolà. Filla d’Antoni de Gaiolà, va ser una família propietària de terrenys a l’actual barri de la Sagrada Família entre els segles XVIII i XIX. Segons el consistori, Matilde en va ser propietària d’una part entre els anys 1862 i 1873. El passatge està situat entre els carrers de Nàpols, Sicília, Mallorca i València. La proposta de canvi de nom s’ha publicat també a la Gaseta municipal el 25 de març [veure aquí] després d’haver passat pel plenari de l’Eixample el dia 6.

Peticions de l’associació de veïns de la Sagrada Família

Els canvis de nom dels passatges de Simó i Gaiolà, així com el de Font, van ser sol·licitats per l’associació de veïns de la Sagrada Família per reconèixer les dones a les quals es dedicaven. Situat entre els carrers de la Marina, Sardenya, València i Mallorca, el passatge de Font passarà a dir-se passatge de Paula Font (1789-1870), propietària d’una finca situada en el lloc anomenat joc de la rutlla. També en aquest cas, la Gaseta municipal en publica la proposta de canvi de nom [veure aquí] després de passar pel plenari de l’Eixample del març.

El 23 de febrer passat, el TOT Barcelona va informar de la intenció de l’entitat espanyolista Convivencia Cívica Catalana (CCC), que va ser cofundada Alejo Vidal-Quadras, de treure del nomenclàtor de Barcelona el nom de Sabino Arana, al barri de les Corts. Arana és considerat el pare del nacionalisme basc contemporani i fundador del Partit Nacionalista Basc (PNB). I la proposta de CCC és que la via passi a denominar-se carrer de Miguel Ángel Blanco, el regidor del PP d’Ermua assassinat cruelment per ETA el 1997. Difícilment, el canvi s’aprovarà.

Nom del carrer de Llança / Jordi Subirana

Un carrer que molts accentuen i en canvien el significat

I com a anècdota, Barcelona té un carrer al qual molta gent accentua i en canvia el significat. És el carrer de Llança, a l’Eixample, però majoritàriament és anomenat carrer de Llançà, com si fos el municipi empordanès. En realitat, fa referència a l’almirall sicilià Conrad Llança, que va viure durant el segle XIII. L’error està tan arrelat que alguns comerços de la zona també accentuen el nom.

Més notícies
Notícia: Ana Maria Matute defenestra Ramiro de Maeztu al nomenclàtor
Comparteix
Un carrer de Gràcia i Horta deixa d'homenatjar un escriptor franquista per lloar una autora de la postguerra

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Diògenes a març 31, 2025 | 18:14
    Diògenes març 31, 2025 | 18:14
    “la més important és el canvi de nom dels jardins del poeta Mossèn Cinto Verdaguer, a la muntanya de Montjuïc, pel de jardins de Jacint Verdaguer.” En efecte, és la més important, però no per bé, sinó perquè és el canvi més ridícul i estúpid. ¿Què potser els molesta que el nom vagi precedit del títol de “Mossèn”? ¿Que potser no era Mossèn”? Posats a fer que li treguin també el títol de Doctor als Jardins del Doctor Robert i els deixin com a Jardins Bartomeu Robert. Ah! És que el cas de Verdaguer és diferent. Com que això de Mossèn és clerical, li apliquen la censura laica. Per cert, Mossèn Cinto signava les seves cartes així: “Jacinto Verdaguer pbre.” Jacinto, no Jacint. ¿Per què al nou nom dels jardins li encolomen el “Jacint”. Molt senzill: perquè són una colla d’ignorants i sapastres.
  2. Icona del comentari de: Diògenes a març 31, 2025 | 18:18
    Diògenes març 31, 2025 | 18:18
    El canvi de nom del carrer Sabino Arana “difícilment s’aprovarà”, per suposat. Diu que ”és considerat el pare del nacionalisme basc contemporani i fundador del Partit Nacionalista Basc (PNB) Deu ser tot això, però també és cert que era, per damunt de tot, un racista de manual. En fi...

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa