L’escriptora Ana Maria Matute (1925-2014) ha estrenat oficialment carrer a la seva Barcelona natal, amb una inauguració simbòlica aquest dissabte. La via fins ara anomenada Ramiro de Maeztu, que discorre pels districtes de Gràcia i Horta, canvia així de nom amb una forta ressonància ideològica. Passa d’homenatjar un escriptor favorable a Primo de Rivera i Franco a lloar una de les autores en llengua castellana que més va retratar la cruesa de la postguerra.
L’Ajuntament de Barcelona ha celebrat la substitució i ha assegurat en un comunicat que “permet avançar en la feminització del nomenclàtor de la ciutat” i deixa enrere un personatge “que formava part del nomenclàtor franquista”. A l’acte hi han assistit l’alcaldessa Ada Colau i els regidors Jordi Rabassa, Eloi Badia i Rosa Alarcon. El govern municipal subratlla que els noms dels carrers a la capital “tradicionalment ha prioritzat els noms d’homes privilegiats vinculats a l’Església, la monarquia, l’exèrcit o l’aristocràcia” i ha deixat de banda les dones i els personatges populars.
Matute, segons Colau, va ser una “autora profundament barcelonina que va donar a conèixer la ciutat al món”. L’escriptora va viure bona part de la seva vida a Madrid i Castella, però va néixer i morir a la capital catalana. Era filla d’una família de la petita burgesia catalana –el pare tenia una fàbrica de paraigües–, d’idees conservadores i catòliques.
Va ser nominada tres cops al Nobel de literatura i va guanyar nombrosos guardons a Espanya, com el Premi Planeta, el Premi Cervantes, el Premi Nadal o el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles. Ocupava el seient K majúscula de la RAE, convertint-se en la quarta dona en aconseguir accedir a aquest reconeixement el 1996. La seva obra més reconeguda és la trilogia Los Mercaderes, formada per les novel·les Primera memoria, Los soldados lloran de noche i La trampa. Els darrers anys vivia al barri de Can Baró, un fet que ha estat decisiu per triar l’ubicació del carrer que la recorda.
