Torre Baró continua sent un d’aquells barris de la Barcelona de la perifèria. Com el seu de veí de Ciutat Meridiana, aquesta zona històricament afectada per la falta d’equipaments i serveis municipals manté la seva lluita per fer-se un lloc en l’agenda política. Aquesta realitat no ha canviat des de la seva creació al voltant de la dècada dels cinquanta i, encara avui dia, qualsevol inversió de l’administració pública és vista pràcticament com una anomalia, malgrat que la situació de precarietat poc té a veure amb la que es va viure durant la segona meitat del segle XX, quan el barri feia els seus primers passos sota el mandat de l’alcalde Josep Maria de Porcioles.
Ara bé, si alguna cosa poden reivindicar els veïns d’aquest indret esgarrapat sobre la serra de Collserola és que, més de mig segle després de l’arribada dels primers emigrants de diversos punts de la geografia espanyola, el bus arriba a aquest part de la Barcelona de les alçades. La història de la gesta de tot un barri vehiculada a través de la figura de Manuel Vital, activista veïnal i el conductor de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) que va segrestar el bus de la línia 47 per portar-lo fins a Torre Baró, s’explica en la pel·lícula El 47. El film dirigit per Marcel Barrena no només rememora aquesta fita, que va acabar amb diversos veïns detinguts, inclòs Vital, sinó que retrata de manera fidedigna el respirar de moltes d’aquestes zones perifèriques a l’època del tardofranquisme i de la Transició espanyola.
El so d’una època
Més enllà de l’expectació que ha generat el llargmetratge, que ha deixat imatges de llargues cues en diversos cinemes de la capital catalana com els Verdi, la història de la lluita per la dignitat a Torre Baró no deixa de rebre bones crítiques, situant-se sens dubte com una de les grans estrenes de l’any a casa nostra. Un dels aspectes del film més celebrats és la seva cuidada banda sonora, una selecció que barreja cançons originals creades per a l’ocasió amb versions de clàssics i temes amb un fort component reivindicatiu. Pel seu protagonisme en la pel·lícula i la seva rellevància en la memòria popular, destaquen per sobre de tot les reinterpretacions de Gallo rojo, gallo negro, l’himne ple de simbolisme de Chico Sánchez Ferlósio, i de Rossinyol que vas a França. També tenen un paper especial cançons com Els Nous Barris de Núria Feliu o el tema El borde del mundo, que l’artista Valeria Castro ha compost expressament per al llargmetratge.
Ja està a plataformes la música original de #El47, tota ella de Km0 ja que ha sigut interpretada per músics de la @BandaBarcelona entre d’altres i enregistrada i mesclada a Barcelona per @marcusblanes i @BSOSuperStudiohttps://t.co/PudRki9O24 pic.twitter.com/jz5o5dHAWY
— Arnau Bataller (@ArnauBataller) September 11, 2024
La resta de la banda sonora la completa una bateria de 17 cançons que articulen tota la trama del film i que són obra del compositor Arnau Bataller. Les peces han comptat amb la participació de diversos músics de la Banda Municipal de Barcelona, grup musical fundat l’any 1886 i actualment dirigit per José Rafael Pascual-Vilaplana, que interpreten temes com El 47, La Dignidad, Tothom Fora o La Esperanza. Un complement perfecte per posar banda sonora a una de les moltes històries de resistència veïnal que només la memòria popular podrà salvar de l’oblit.
