L’Ateneu Memòria Popular ha renunciat a una subvenció concedida provisionalment per l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i ha aprofitat el gest per denunciar el que considera una manca d’una aposta política clara i coherent en matèria de memòria democràtica. L’entitat alerta de les “dificultats” per concretar un Pla Estratègic de Memòria amb objectius i recursos definits, de l’absència d’un compromís ferm per convertir la comissaria de Via Laietana, 43 en un espai de memòria i denúncia de la repressió franquista, i de decisions institucionals que considera contradictòries, com els homenatges a figures vinculades al franquisme sense una contextualització crítica suficient.
Segons ha explicat l’entitat en un comunicat, la renúncia a l’ajut no respon a un desacord puntual amb una convocatòria concreta, sinó que és “la conseqüència d’un model de subvencions públiques” que, al seu parer, tracta les entitats socials, culturals i memorialistes “com si fossin empreses en un mercat de lliure competència”. L’associació considera que les exigències administratives actuals obliguen les entitats de base a competir en igualtat formal de condicions amb empreses privades i organitzacions professionalitzades, malgrat que moltes desenvolupen la seva activitat gràcies al voluntariat i amb recursos limitats.
L’Ateneu Memòria Popular defensa que les entitats memorialistes fa dècades que sostenen la recerca històrica, la divulgació, la defensa dels drets humans i l’acompanyament a les víctimes, sovint molt abans que les administracions assumissin aquestes polítiques com a pròpies. En aquest sentit, denuncia que “el sistema actual penalitza el voluntariat, afavoreix les estructures amb més capacitat administrativa i posa en risc la supervivència del teixit associatiu”
L’entitat reclama una revisió profunda del model de subvencions perquè reconegui l’especificitat de les associacions de base, simplifiqui les exigències burocràtiques i valori el treball comunitari i voluntari. “La memòria democràtica no és un producte de mercat. Els drets humans no poden quedar sotmesos a una competició administrativa entre qui té més capacitat de facturació”, assenyala el comunicat.
Finalment, l’associació fa una crida a les administracions públiques, als grups polítics i al conjunt de la societat civil perquè obrin un debat sobre el finançament de les entitats socials, culturals i memorialistes. “Sense un teixit associatiu viu, crític i independent, la democràcia s’empobreix”, conclou.
