Barcelona ha assolit la xifra dels 1,7 milions d’habitants, una dada que no es veia des de fa més de tres dècades. Aquest increment s’explica per diferents motius i, segons apunten els experts, podria ser encara major si tenim en compte un gruix important de persones que viuen a la capital catalana sense estar-hi empadronades. Tot plegat suposa un nou repte per a una ciutat cada cop més poblada i amb un increment turístic si més no similar. Ara bé, veient l’evolució dels darrers anys, poca gent pot estranyar-se d’aquestes dades. En canvi, quan fem ús de la lupa per revisar les dades amb detall, hi ha certs fenòmens que sorprenen.
Per barris, la Marina, el Bon Pastor i en menor escala el Besòs i Maresme són els que més creixen. Tots ells compleixen un perfil molt similar: barris perifèrics, majoritàriament de classe obrera i amb preus de lloguer més baixos que al centre. A més, en els dos primers casos l’increment s’explica per un canvi urbanístic que ha ampliat el parc d’habitatges, a la Zona Franca i a l’àrea de les antigues Cases Barates al districte de Sant Andreu. Però per damunt d’aquests barris, n’hi ha un que –formalment– és el que més creix. Amb dades actualitzades l’agost de 2023, el barri del Gòtic supera els 27.200 empadronats gràcies a la suma 2.789 veïns nous, un 11,4% més que a inicis del 2023. Sobre el paper és el barri amb l’augment poblacional més notable.
Una anomalia administrativa genera aquesta situació
En tot cas, les xifres formals no acaben de reflectir la realitat de la ciutat, tal com certifica el professor del Centre d’Estudis Demogràfics Antonio López Ga, en conversa amb el TOT Barcelona. “Estem parlant d’una anomalia administrativa”, explica l’expert aprofitant l’anàlisi de les dades publicada dimarts passat en aquest diari. El professor explica que una part important de la població empadronada en aquesta secció censal representa a persones que han estat inscrites per serveis socials; persones sense sostre o d’altres col·lectius vulnerables que, per un motiu o altre, estan censats al Gòtic, però que en el fons no hi viuen. Aquest fet fa que l’augment de població sigui més gran que en altres barris.
És l’únic cas de creixement a Barcelona que reuneix aquestes característiques. Tal com esgrimíem abans, la resta de barris que sumen més població coincideixen amb estratègies municipals. Per exemple, es busca enfortir el barri de la Marina del Port perquè sigui un nou pols econòmic i social de la ciutat. Altres casos responen a la lògica del mercat o de la mateixa societat. Les zones més barates de Barcelona, així com aquelles en què la lògica imposa un nou relleu generacional, són les que més habitants sumen en l’últim recull del padró.
