Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
Alguns ambulatoris de Barcelona es poden quedar sense pediatres el 2026

El Servei Català de la Salut afronta un repte en l’atenció primària fins ara inèdit. Falten pediatres i en faltaran més. Segons el Pla d’ordenació de recursos humans de l’Institut Català de Salut (ICS), el 2026 es jubilaran 23 especialistes a la ciutat de Barcelona. Això vol dir que 2 de cada 10 pediatres que treballen en un centre públic plegaran, i els sindicats alerten que molts d’ells no tenen garantit un substitut.

Només un 17% dels pediatres que acaben el MIR volen treballar a l’atenció primària, segons les dades de Metges de Catalunya (MC). Unes xifres molt baixes que, si no milloren, deixaran vacants el 50% de les places lliures als ambulatoris. El pitjor de tot, mantenen els sindicats, és que aquestes dades només tenen en compte la situació actual. Per això afirmen que, si es manté aquesta tendència, un 17% semblarà molt.

Un problema que ve de lluny

El neguit que exposa Metges de Catalunya és compartit per la resta de col·lectius que defensen el sistema públic de salut. Des del Col·legi de Metges de Barcelona exposen que la situació no és pas nova. “Fa 3 o 4 anys ja va haver-hi una crisi com aquesta”, diu la pediatra de l’Hospital Sant Joan de Déu i vocal de la Junta de Col·legi de Metges Iolanda Jordan. La situació del CAP del barri de La Pau n’és un exemple: la falta d’espai i de professionals va obligar a desplaçar les especialitats mèdiques a l’ambulatori del barri del Clot.

Protesta per demanar el retorn dels pediatres a La Pau / AVV La Pau

Malgrat tot, hi havia hagut una treva durant els anys de pandèmia, un fet sorprenent veient com ha patit el sistema de salut català. “Els nens estaven aïllats i el sistema de pediatria va tenir molt poca feina”, explica Jordan. Amb la recuperació de la normalitat, però, el problema s’ha multiplicat per dos. A les patologies habituals cal sumar tot allò que no s’ha pogut fer per la Covid-19. “Hi ha moltes campanyes de vacunació endarrerides i revisions pendents”, diu la pediatra a tall d’exemple per explicar com el sistema s’ha tensionat molt en els darrers mesos.

“L’atenció primària fa mandra”

Quins motius expliquen la crisi que viu l’especialitat de pediatria? “A la gent li fa mandra anar a l’atenció primària”, diu de forma clara Iolanda Jordan. I la culpa radica en el descrèdit que ha adquirit la feina que es fa als ambulatoris. No per un sol motiu, sinó per uns quants. En aquests centres, “el metge només aporta el 50% de la seva jornada a la medicina; la resta, a feines administratives” detalla Jordan. Aquest és un dels problemes que genera més rebuig entre els professionals i, de fet, el nou conseller de Salut Manuel Balcells ha titllat de “prioritària” la desburocratització dels sistema de salut.

Els horaris del CAP són una altra dificultat que allunya els joves dels ambulatoris barcelonins. Les franges nocturnes es reserven per als professionals nouvinguts, fet que dificulta la conciliació “en un sector en què tres quartes parts de les professionals són dones”, tal com comenta Jordan. I això cal suma-li l’absència d’un equip que pugui ajudar. “En molts centres estàs sol i no tens ningú amb qui col·laborar”, sentència la doctora.

Alumnes del MIR comparteixen impressions / ICS

La falta de pediatres als ambulatoris té solució?

Cal acostumar-se a viure en un sistema de salut diferent del que hem vist fins ara. Altres països europeus ja opten per un model híbrid en què el departament d’infermeria guanya pes. A curt termini és una de les opcions que guanya més força —tot i no convèncer els professionals—, juntament amb el reforç de l’equip amb metges de família.

Anem a pams. Substituir metges per infermers alliberaria els pediatres de moltes visites i els permetria centrar-se en els casos més greus. Ara bé, també obligaria “a fer accions sanitàries concretes en un col·lectiu que no té prou formació al respecte”, diu la doctora i portaveu de Metges de Catalunya, Ana Roca. Però aquest fet podria comportar problemes legals tant per als professionals com per als directors dels CAP, ja que la llei no permet als infermers signar segons quines receptes. Roca, que defensa la importància dels companys d’infermeria, recorda que “el problema arriba quan volem substituir el pediatre per un altre tipus de professional”.

Els pediatres dediquen una bona part de la seva jornada a tasques administratives / Paola de Grenet

D’altra banda, hi ha metges de família que ja estan assumint part d’aquesta feina. En aquest sentit, Roca recorda que els pediatres són “professionals amb 4 anys d’especialitat i formació per diagnosticar patologies dels nens i evitar-ne complicacions”. El coneixement dels nadons que tenen els pediatres, per exemple, no el tenen altres professionals de la medicina. Tanmateix, Roca considera que “no seria un problema que en un equip de quatre, un o dos fossin metges de família”.

Iolanda Jordan no veu malament la proposta de la seva companya. “Els metges de família poden fer un cop de mà”, assegura. Seria una de les alternatives millor vistes. També agrada l’opció d’incorporar especialistes extracomunitaris que ajudin a engreixar la xarxa de pediatres a Barcelona. Això sí, aquestes són propostes a curt termini per salvar la situació. La qüestió que cal atacar d’arrel radica en el descrèdit de l’atenció primària i la falta de places a les universitats de medicina, dues qüestions que no es poden solucionar d’avui per demà. I la mirada a curt termini de la classe política dificulta la fi d’aquest malson.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa