L’atleta Àlex Roca ha fet història aquest diumenge completant els 42 quilòmetres de la 44a edició de la Marató de Barcelona. Aquest jove de 32 anys s’ha convertit en el primer esportista de l’estat espanyol amb paràlisi cerebral en finalitzar aquesta prova atlètica i també en la primera persona del món amb una discapacitat del 76% que aconsegueix arribar a la meta d’una cita maratoniana.
“He fet història. Primera persona del món amb un 76% de discapacitat que ha aconseguit acabar una marató: 42, 195 quilòmetres. Això ha estat possible gràcies a tot el meu equip. Gràcies a tots els que m’heu estat animant, no tinc paraules”, assenyalava un Roca encara eufòric a través de les xarxes socials. L’atleta català ha traspassat la línia de meta visiblement emocionat amb llàgrimes als ulls i sota un temps de 5 hores, 50 minuts i 2 segons.
Aquesta, però, no és la primera fita que assoleix aquest esportista. Roca ja va aconseguir culminar la mítica prova Titan Desert i ha acabat fins a sis mitges maratons abans d’atrevir-se a entomar el repte de la Marató de Barcelona que ha completat aquest diumenge.
Illa millora la seva marca personal
L’atleta català ha compartit l’asfalt aquest diumenge amb més de 15.000 persones entre les quals diferents personalitats com el primer secretari del PSC, Salvador Illa. El líder dels socialistes catalans ha culminat l’exigent recorregut de la cita esportiva amb un temps de 3 hores, 42 minuts i 43 segons, un registre que li permet millorar la seva marca personal en gairebé vuit minuts. Cal recordar que Illa és corredor habitual i compatibilitza aquesta activitat esportiva amb la seva feina al capdavant del partit i com a cap de l’oposició.
L’origen de la Marató de Barcelona
A diferència d’altres maratons, impulsades des de l’àmbit professional, la multitudinària prova barcelonina comença el 1980 gràcies a l’impuls d’un enginyer químic. Ramon Oliu, llicenciat en química i amb més d’un màster sobre la matèria, va decidir impulsar un canvi vital als seus 48 anys. “Va arribar a la conclusió que havia de fer exercici”, expliquen des de la web de la cursa. És difícil predir què hagués passat si Ramon Oliu no hagués arribat a aquesta ‘conclusió’; segurament la marató hauria arribat igualment a la capital catalana, però hagués trigat molts més anys i el caràcter popular de la cursa -qui sap- potser seria menor.
2 
