L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha anunciat que la qualitat de l’aire a la capital catalana ha millorat un 31% d’ençà 2015, atenent les dades recollides per aquest organisme en es estacions de trànsit i de fons analitzades. Les xifres indiquen a les estacions amb més trànsit que els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) han passat d’una mitjana de 55 micrograms per metre cúbic a 38 -el 2020 i el 2021 es van reduir fins a 34 amb motiu de les restriccions derivades de la pandèmia- i de 38 a 25 en les estacions de menys trànsit.
La Unió Europea obliga a estar per sota de 40 i de fet el proper dijous es preveu que el TJUE faci pública la sentència sobre les incompliments a les àrees metropolitanes de Barcelona i Madrid. Eloi Badia, regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, admet que amb tota probabilitat hi haurà sanció si bé espera que el tribunal reconegui les millores fetes a la ciutat. Badia atribueix aquests avenços a la mobilitat sostenible i a les Zones de Baixes Emissions (ZBE), que “han permès eliminar 600.000 desplaçaments amb vehicles més contaminants”.
A més, ha recordat l’aposta per models alternatius com la bicicleta, el patinet o la moto elèctrica i creu que en la reducció de la contaminació de l’aire també hi han contribuït la transformació urbana del projecte Superilla Barcelona i Protegim Escoles, les mesures de priorització del transport públic o l’extensió de les àrees verdes i blaves.
ERC demana més esforços
Des del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya han reclamat un major esforç en aquest àmbit ja que, amb previsió de la imminent multa per part del TJUE, “la conclusió és clara: seguim suspenent en la reducció de la contaminació“, ha assegurat Jordi Coronas. El portaveu d’ERC al consistori ha dit que al plenari d’aquest divendres buscarà constatar que les iniciatives impulsades pel govern municipal “no han estat suficients ni adequades”.
Coronas tem que la decisió del TJUE “tingui greus conseqüències per a la ciutat” i diu que les advertències europees es remunten al 2015, amb un procediment judicial oberta contra l’Estat espanyol d’ençà 2019. ERC instarà al govern municipal a presentar un informe del grau de compliment de les mesures anticontaminació que Esquerra va impulsar durant el mandat i que han estat acceptades o aprovades per l’executiu. Es refereix, concretament, a estudiar l’impacte d’un possible peatge urbà o incrementar el nombre d’estacions de qualitat de l’aire.
El grup municipal republicà vol que tots els grups del consistori consensuïn un marc d’impuls i aplicació de les mesures que siguin necessàries per reduir la contaminació, amb un projecte global de ciutat més enllà de les superilles.
Fugir de lectures “massa triomfalistes”
Miquel Ortega, coordinador del portal Contaminacio.bcn, ha volgut recordar en el seu informe de novembre que el passat mes ha portat a Barcelona nivells de contaminació de NO2 per damunt del llindar màxim anual a l’estació de l’Eixample. A més, els nivells de PM10 baixen després d’un octubre amb xifres excepcionalment altes però se situen encara per sobre dels registrats l’any anterior. D’altra banda, ha assegurat que novament Barcelona s’ha quedat fora d’una comparativa internacional de l’Agència Europea del Medi Ambient per no aportar prou dades.
Ortega avisa que “cal ser molt curós i no fer lectures excessivament triomfalistes quan s’està incomplint la normativa”, fet que té repercussions molt negatives en la salut tal com va explicar recentment Xavier Basañaga, investigador de l’ISGlobal. El coordinador del portal Contaminacio.bcn matisa les dades ofertes per l’APSB: “És important entendre que la normativa estableix que cap estació ha de superar els llindars de 40 ug/m3 de NO2, no les mitjanes de les estacions. Malauradament a Barcelona, amb dades actualitzades també fins el novembre d’aquest any, a l’estació de l’Eixample es supera el màxim legal“.
La salut, encara en perill
Ortega reconeix que els nivells de contaminació baixen i que les ZBE hi han ajudat de manera decisiva però també sosté que “la situació actual continua sense garantir la salut dels veïns i veïnes”. Finalment, comenta que la tendència previsible és que de mica en mica vagin disminuint els nivells de contaminació de NO2 arran de la substitució dels vehicles molts antics.
Però apunta que el debat és un altre i es planteja una sèrie d’interrogants: “Volem esperar molts anys o volem accelerar el procés? Volem preparar la ciutat a la baixada dels nivells legals que s’està preparant en el context de la UE -l’actual proposta és baixar els nivells a 20 ug/m3 pel 2030- o ho deixem per última hora amb el risc de seguir incomplint la normativa? Volem apropar-nos decididament als nivells de referència de l’OMS, que són molt més baixos, o ens conformem amb una ciutat en el límit de la legalitat en un àmbit relacionat amb la salut?”.
