Ocupen un edifici de l’antiga Escola Massana per dedicar-lo a l’emergència social

Aquesta finca és el segon espai municipal ocupat al mateix recinte des que el centre de formació en arts va tancar el 2017

El Raval vol convertir una gran ocupació en el dic de contenció de les emergències socials del barri. Almenys això és el que defensen els col·lectius que s’han aplegat aquesta nit per ocupar una gran finca de l’antiga Escola Massana que havia quedat buida des de fa tres anys. El gran repte, ara, és mantenir l’ocupació d’aquest edifici municipal. No van desallotjar l’immoble ni la Guàrdia Urbana ni els Mossos d’Esquadra, que estaven ocupats amb el dispositiu de seguretat de la revetlla de Sant Joan.

Fonts dels moviments socials que han impulsat l’acció asseguren que aquesta és la resposta del veïnat després que les xarxes de suport veïnal de la zona s’hagin trobat amb la negativa de l’Ajuntament de Barcelona a oferir-los un espai per atendre el costat més cru de la crisi del coronavirus. Aquestes xarxes del Raval –que han col·laborat a l’hora d’oferir aliments, consell laboral i habitatge les darreres setmanes especialment– asseguren que l’edifici ocupat passarà a ser ara l’epicentre de l’atenció autoorganitzada als veïns.

El tros ocupat correspon a l’edifici encaixonat entre la plaça Gardunya i la plaça del Canonge Colom, especialment enganxat cap a la banda del carrer Hospital. Un bloc antic, que acostumava a ser part de l’antiga Escola Massana i que ara havia quedat tapiat fins que una festa de Sant Joan al barri ha acabat anunciant la seva ocupació. El nou projecte, precisament, queda al costat de la Tancada Migrant –l’espai que va començar sent ocupat l’abril del 2018 amb un fort component polític, per forçar canvis en la llei d’estrangeria, però que amb el pas del temps ha anat perdent empenta transformadora i s’ha mantingut com un espai d’acollida a migrants en situació vulnerable.

L’ocupació s’ha anunciat cap a un quart de deu de la nit, mentre els nens –i els no tan joves– llançaven petards, els veïns ballaven i la revetlla començava a celebrar-se al cor del Raval.

Un edifici amb potencial d’alberg d’emergència

Amb la nova ocupació, justament, es vol recuperar el contingut polític per combinar-lo amb l’assistència a casos d’extrema vulnerabilitat. Alguns d’ells, com els que els mateixos Serveis Socials municipals els deriven. De fet, en el contacte amb el govern BComú-PSC la mateixa Xarxa d’Aliments del Raval va exposar públicament fa tres setmanes que l’Ajuntament els donava “allargues” sobre “la cessió de l’espai” de titularitat municipal que demanaven per atendre totes les peticions que cobrien. En aquell primer moment, el col·lectiu veïnal va afegir: “Okay, en prenem nota”. A partir d’ara, si aconsegueixen quedar-se a l’edifici ocupat, ja no hauran de patir per l’espai.

Fonts dels col·lectius del Raval implicats en l’ocupació detallen que van arribar a proposar fins a tres ubicacions de locals que estan sense ús al barri, però que l’Ajuntament no havia mogut fitxa tot i les seves pressions. Ara, aquests mateixos representants veïnals confien en què els comuns facin valer la seva posició de poder al govern –amb més regidors que el PSC– i trobin una certa sensibilitat al voltant d’un projecte dedicat a aturar la ferida d’una nova crisi.

A més, tenint en compte que la finca en algunes zones té fins a quatre plantes d’alçada, les ambicions inicials de les entitats del Raval encara van més enllà. Davant l’emergència habitacional que preveuen i tenint en compte el retorn dels desnonaments, fins i tot plantegen la possibilitat d’establir un alberg permanent amb més d’un centenar de llits per posar-lo a disposició dels sindicats d’habitatge de tota la ciutat. Si alguna família assistida per aquests col·lectius veïnals es quedés sense casa i necessités un sostre d’urgència mentre busquen una nova solució, l’antiga Escola Massana podria ser el nou espai de referència.

D’alguna manera, l’ocupació d’aquest finca s’emmiralla en projectes com La Ingovernable madrilenya. Aquell edifici també era de propietat municipal i també es va plantejar com un centre logístic en situacions puntuals, com les vagues feministes o lluites per drets de col·lectius vulnerables. La seva principal proposta, però, era cultural. Es va impulsar l’any 2018 com un centre social autogestionat “feminista, ecologista i solidari” i va aconseguir negociar amb representants del govern d’Ahora Madrid, quan encara governava Manuela Carmena. Així, tot i que es van programar dos intents de desallotjament durant el mandat de l’exalcaldessa, mai va arribar a aparèixer cap policia per l’edifici. Aquesta seria un dels desitjos dels ocupants del Raval. Aconseguir establir ponts amb l’actual govern liderat per Ada Colau perquè reconeguin la funció social que planegen establir i evitar el desnonament.

Per contra, en el cas madrileny, allò va canviar radicalment amb el retorn del Partit Popular a la gestió de la capital espanyola. Quan Martínez-Almeida ja ocupava el càrrec, es va acabar desnonant l’edifici després de destinar-hi més de 130 policies i 32 furgonetes, segons apuntava el diari El Salto en la crònica dels fets.

Nou comentari