El cas de Roger Español arribarà a judici. El noi a qui una pilota de goma li va buidar un ull pels atacs de les unitats antiavalots del Cos Nacional de Policia durant el referèndum del Primer d’Octubre ha aconseguit seure al banc dels acusats els quatre policies escopeters sospitosos d’haver-les disparat a la zona on va resultar ferit. Segons ha avançat El País i ha confirmat El Món, la secció segona de l’Audiència de Barcelona ha decidit negar l’aplicació de l’amnistia als policies implicats atès que la llei no permet sotmetre a la llei de l’oblit penal els actes dolosos que haurien provocat la pèrdua d’un òrgan o un membre”. De fet, la fiscalia demanava l’aplicació de l’amnistia o l’eximent de compliment del deure dels policies per donar carpetada a cas.
La mateixa resolució tanca el cas per Español, acusat d’atemptat contra l’autoritat, i també contra tres policies que van actuar amb les defenses. La magistratura entén, com fa l’acusació, que els agents haurien disparat en un entorn que no pertocava i sense respectar les limitacions de seguretat, és a dir, a una distància perillosa. De fet, un peritatge de l’acusació que dirigeix Irídia, apunta que haurien disparat des de 14 metres. Un escenari que indicaria la perillositat de la mesura, perquè la normativa determina que ha de ser a una distància de 50 metres. Per altra banda, cal recordar que el Parlament de Catalunya va prohibir l’ús de les bales de goma en els dispositius d’ordre públic. Un arsenal que els Mossos d’Esquadra van retirar del seu polvorí.
La fiscalia volia l’indult
El passat 11 de febrer el ministeri públic va presentar un escrit on justificava la petició de l’amnistia, perquè l’escopeter i els altres tres agents van “complir el seu deure professional”. Pel fiscal, l’actuació policial va ser “proporcional i congruent, amb un ús progressiu dels mitjans de dispersió, després que diversos manifestants fessin recular els agents”. Fins i tot apuntava que el tret de la bola de goma va ser conforme al reglament, i destacava que va rebotar primer a terra. Per això sol·licitava, abans de l’aplicació de l’amnista, el sobreseïment lliure pels agents per l’eximent de compliment del deure. L’acusació d’Irídia mantenia que els agents havien de ser jutjats per lesions i possibles tortures, i per tant, quedarien fora de l’amnistia.
3 
