Des de fa un segle el Teatre Coliseum, qualificat Bé Cultural d’Interès Local, és per als barcelonins una finestra a la cultura. El seu aniversari va ser aquest dimarts 10 d’octubre, quan va complir 100 anys de trajectòria al número 595 de la Gran Via de les Corts Catalanes. Molts barcelonins l’han vist cada dia, cada mes o cada any de la seva vida, però també són molts els que saben poc sobre certs trets fonamentals de la seva història, com per exemple, que el seu pare va ser l’arquitecte Francesc de Paula Bonet.
Més enllà del seu paper clau en l’escena cultural de Barcelona, cal destacar que durant els seus 100 anys de vida el Coliseum ha estat testimoni de moments de glòria i d’altres molt foscos. Un d’ells va tenir lloc durant la guerra civil, concretament el 17 de maç del 1938, quan va caure una bomba de l’exèrcit franquista i va matar a centenars de persones que es trobaven als voltants de l’emblemàtic edifici. Se la coneix popularment com la bomba del Coliseum, i en passar actualment per davant del teatre és fàcil recordar-la. Una placa de l’Ajuntament de Barcelona de l’abril del 2003 commemora totes les víctimes d’aquell tràgic episodi.
L’Òpera de París
Tanmateix, cal recordar que a l’hora de dissenyar-lo, Bonet es va inspirar en l’Òpera de París, la qual cosa es pot veure fàcilment en detectar la seva façana monumental i les grans columnes que l’acompanyen. Els seus usos inicials, però, s’allunyaven de la música, ja que va estar creat per ser una sala de cinema de gran aforament. Més tard també va acollir altres disciplines artístiques, com la dansa, l’òpera, la música clàssica i la música popular. L’any 1958 va passar en mans del Grup Balañá i no va ser fins al 2006 quan els seus propietaris el van reconvertir en un teatre.
