La nit del 12 de desembre de 2022, l’exalcalde Xavier Trias anunciava la seva voluntat de ser el candidat de JxCAT a Barcelona. La noticia feia mesos que es coïa, però aquella nit el tauler de joc de la política municipal es prepararia per a una sacsejada important. La irrupció de Trias era vista per la resta de partits com quelcom més que un cap de cartell per a un partit que feia mesos que deambulava orfe de candidat amb la renúncia d’Elsa Artadi. I no només perquè una enquesta interna de Junts el situava com el partit més votat sinó, sobretot, perquè irrompia amb l’estratègia clara de polaritzar el debat del 28M: Colau, sí, Colau, no. A la pràctica, ERC i el PSC quedaven atrapats en el sí, mentre que l’oposició quedaria ara a mans de la nova proposta dels junters. I aquest dilluns, Jaume Collboni ha decidit que vol sortir de l’equació imposada per Xavier Trias.
El socialista feia mesos que es desmarcava obertament d’algunes polítiques estrella de la seva sòcia de govern, com les Superilles, però també amb qüestions clau com l’ampliació de l’Aeroport, l’Hermitage, els Jocs Olímpics d’Hivern, el 22@, la llosa de Sant Antoni, el pla d’usos de l’Eixample o l’elecció del Síndic de Barcelona. Fins que, de sobte, un whatsapp ha posat fi a gairebé cinc anys de govern de coalició, en dues etapes. El candidat del PSC ha sortit de l’executiu per “sentir-se lliure” per preparar la seva candidatura a l’Ajuntament de Barcelona el 28M. Tan lliure com pugui tenint en compte que els regidors del PSC continuen al govern d’Ada Colau.
Collboni ha fet un pas que l’oposició i els Comuns han titllat d’irresponsable i egoista. Per a ERC és la certificació de la defunció de l’executiu, que al seu parer queda “inutilitzat”. Ara bé, els Comuns s’han afanyat a deixar clar que no hi ha crisi de govern ni fissures: “El govern continua amb els 17 regidors i regidores que seguirem treballant amb determinació“. De fet, fonts del grup municipal expliquen al TOT que feia mesos que Collboni es dedicava més “a fer la seva campanya que a l’acció municipal, de manera que no se’l trobarà a faltar”.
Una enquesta, una entrevista a Colau i un dinar
Hi ha tres qüestions que podrien haver precipitat la decisió de Collboni, i que tenen a veure justament amb Xavier Trias i la seva estratègia de polaritzar el 28M. La primera, una enquesta publicada per La Vanguardia el 14 de gener donava a Xavier Trias la victòria amb 12 regidors. La segona, quatre dies abans, l’alcaldessa Colau s’espolsava les responsabilitats en una entrevista a TV3 sobre el fet que la seguretat estigui entre les grans preocupacions dels barcelonins. “Això ho porta el PSC”, va etzibar. I tercer, el dinar Trias-Colau el 9 de gener, la imatge més plàstica de com a tots dos candidats també els afavoreix la polarització Colau, sí, Colau, no.
De fet, Collboni no ha amagat que té bona sintonia amb Trias i cap dels dos candidats no descarten taxativament un hipotètic pacte. Sigui com sigui, es disputaran una part de l’electorat més de centre i business friendly, que el socialista va aconseguir portar al seu camp a les eleccions del 2019, quan una part de l’electorat més moderat de Junts no va votar Elsa Artadi. De fet, fonts de Junts, en relació a la sortida de Collboni de l’executiu i preguntats per si aquest moviment pot fer variar l’estratègia del candidat Trias, són contundents: “Som conscients que Collboni intentarà confrontar amb Trias, però el candidat polaritzarà amb Colau. La resta serà em positiu”.
L’efecte Trias impacta en Collboni i Maragall
De fet, fonts dels junters atribueixen el moviment de Collboni clarament a “l’efecte de la irrupció de Xavier Trias”, que hauria empès el candidat socialista a buscar la manera de desmarcar-se radicalment del govern d’Ada Colau, tot i que paradoxalment el PSC continuï sostenint el bipartit. Però a més, assenyalen que és justament per la irrupció i embranzida del seu candidat que Ernest Maragall ha renunciat a l’acta de diputat al Parlament per ERC per centrar-se en la campanya municipal.
És aviat per determinar si l’estratègia de Collboni de desmarcar-se del govern al qual pertany encara el PSC és un encert o un error. El candidat vol ser “lliure” de cara al 28M, però perdrà l’altaveu que suposa ser el primer tinent d’alcalde de la primera ciutat del país i passarà a ser un candidat més. A més, haurà de trobar un equilibri entre desmarcar-se de Colau i del seu model de ciutat i tenir els seus companys de partit dins de l’executiu municipal.
Colau-Collboni: una expulsió i una sortida voluntària
La relació entre Colau i Collboni ha estat sempre forçada per les circumstàncies més que buscada. El 2015, Colau va governar en minoria durant un any, fins que el maig del 2016, amb el lema d’un govern d’esquerres més fort, el PSC va entrar al govern. “Demostrem més fortalesa sumant nous membres al govern, cosa que demostra capacitat d’acord, de pacte, de diàleg, de prioritzar la ciutat i els objectius per davant de les sigles, com demana la ciutadania”, deia aleshores Colau. Però un any després, la trencadissa. Els militants dels Comuns expulsaven el PSC del govern municipal pel seu suport al 155 i la repressió contra l’independentisme després de l’1-O.
Els llaços es trencaven fins que a les eleccions del 2019 ERC guanyava les eleccions. El PSC s’oferia a investir Colau i fer govern per tal d’evitar que l’independentisme governés la ciutat. I Collboni, com va explicar dos anys després, va ser la peça clau perquè Manuel Valls permetés amb dos vots la investidura de la candidata dels Comuns. Aquesta vegada no hi hagut trencadissa però Collboni ha tornat a sortir de l’executiu. I qui sap si hi podria haver una tercera vegada.
5 
