Els plans del tinent d’alcaldia Albert Batlle per incrementar la videovigilància al centre de Barcelona han topat amb una reforma legal pendent d’àmbit estatal. El Congrés dels Diputats no ha fet els deures en l’adaptació a la normativa europea sobre càmeres a l’espai públic, segons ha explicat el regidor a la comissió municipal de presidència d’aquest dimecres. El marc legal de la UE és encara més garantista que la llei espanyola vigent, que ja limita molt el control audiovisual als carrers.
“Estem pendents de la legislació estatal i ho vaig abordar amb el secretari d’Estat”, ha reconegut Batlle, en referència a la reunió mantinguda aquesta setmana a Madrid. “Espanya ja ha rebut alguna multa per no haver fet la transposició de la normativa europea, està en una posició delicada”, ha advertit. “Haurem d’instar els grups polítics al Congrés [PSOE i Podemos] que estiguin al cas de com es fa la transposició europea”, ha afegit.
[r:1]
El tinent va anunciar a finals de gener que estudiava implantar càmeres al carrer al passeig de Gràcia, la Rambla i el front marítim, prèvia petició formal a la Comissió de Videovigilància de Catalunya. Preguntat per Cs a la comissió, Batlle ha revelat que ja ha tramitat les sol·licituds i també n’ha parlat amb el conseller d’Interior, Miquel Buch, ja que la revisió de la videovigilància forma part del Pla Ciutat Segura.
Els vots en contra del govern de BComú-PSC i ERC han tombat la proposició de Cs, que demanava incrementar ja les videocàmeres als punts on hi ha més fets delictius. Batlle ha justificat la posició contrària adduint que el govern municipal ja “contempla” aquesta mesura i “li preocupa”, però reclama abordar-ho amb “màxim rigor” i “sense frivolitzar”. “Els tràmits estan en marxa, deixin treballar”, ha reclamat. També ha advertit que el camí burocràtic fins a la instal·lació de la càmera al carrer “és llarg”: “L’impuls és competència nostra, però la decisió no”.
