Barcelona, febrer del 1977. Queden pocs mesos per a les primeres eleccions democràtiques des del període de la Segona República Espanyola, que s’acabarien celebrant el 15 de juny d’aquell mateix any. Blanca Serra i la seva germana són detingudes, acusades dels delictes de propaganda i associació il·legal, i traslladades a la comissaria de la Via Laietana. És la primera vegada que trepitgen aquestes cèntriques instal·lacions policials, però no serà l’única. Hi tornaran en fins a tres ocasions entre el 1980 i el 1982.
“Quan entraves aquí no era el mateix ser una dona catalana que un home. Les dones hem patit tortures i vexacions en aquest lloc que no podem oblidar. Encara avui, quan passo per davant, creuo per l’altra vorera. És un edifici tòxic per a mi”, explica Serra. Aquesta militant històrica de l’esquerra independentista de gairebé 80 anys parla també en nom de la seva germana, que va morir el 2018 i amb qui va compartir tots aquests episodis de repressió política. Durant molts anys, Serra va defensar que el millor era enderrocar la comissaria, però, després de veure el tractament que es va donar a certs espais repressius de l’època dictatorial a l’Argentina i Xile, va canviar d’opinió. “Val la pena que aquest edifici es conservi com a espai de memòria històrica perquè l’oblit és el pitjor que pot passar“, assegura.
Serra -número 12 de la candidatura de la CUP a les eleccions municipals del 28M- comparteix llista amb Alfons Romero. Aquest home de 72 anys també va passar uns dies retingut a la comissaria de la Via Laietana. Va ser durant el juliol del 1974, quan la policia el va detenir en ple carrer de Ferran per haver participat en l’organització sindical dels empleats del Banc General del Comerç i la Indústria, on treballava aleshores. Una agenda amb els noms reals i els de guerra que els agents van trobar al domicili on s’havia celebrat la trobada el va delatar. “Em van posar una pistola a la boca que em va fer vomitar i em van tirar a terra. En aquell moment et quedes en blanc i només penses en què pot passar”, assenyala.
Després de passar uns dies en els calabossos dels jutjats, Romero va ser traslladat a la Model, on hi va estar un parell de mesos. D’aquest periple penitenciari recorda amb especial impacte el tracte que rebia el col·lectiu LGTBI per part dels guardes. “Els hi deien maricones de mierda. Els torturaven i violaven. Recordo amb més tristor les atrocitats que van patir ells que les meves”, afirma.
Fora del debat i l’agenda política
Per evitar que testimonis com el de Serra i Romero puguin caure en l’oblit, la CUP ha aprofitat aquesta campanya electoral per reclamar accelerar els tràmits per tancar definitivament la comissaria de la Via Laietana i convertir-la en un espai de memòria. “És emocionant sentir els seus testimonis i compartir files amb ells. No parlem d’èpoques tan llunyanes i d’un règim tan diferent. Aquest tema passa per alt en tots els debats i les agendes polítiques, però creiem que és el moment de fer passos decidits pel tancament”, ha assegurat Jordi Estivill, número dos dels anticapitalistes. Estivill -que ha comparegut acompanyat del diputat de la formació al Parlament Dani Cornellà– considera que la reforma de la Via Laietana no estarà completa fins que aquest edifici no deixi de tenir activitat policial i remarca que els Comuns “poden fer molt més” per pressionar l’estat espanyol, convidant-los a explorar totes les vies per fer-ho possible.
Des de la CUP insisteixen també en la necessitat de posar la mira en altres espais com la comissaria de la Guardia Civil de Gràcia, la de la Policia Nacional de la Verneda o la caserna del Bruc per fer efectiu el seu tancament i avançar en la “desmilitarització” del territori català.
