El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat que la reforma de l’eix verd de Consell de Cent, executada pel govern d’Ada Colau, es va tramitar amb irregularitats i, per tant, és il·legal. El 5 de setembre del 2023, una jutgessa de Barcelona va tombar les obres, al·legant que per dur a terme la remodelació d’una part del carrer s’hauria d’haver modificat el Pla General Metropolità (PGM), en tractar-se de xarxa viària, i ordenava desfer-les (amb posterioritat, la mateixa magistrada va plantejar una mediació). L’Ajuntament, ja encapçalat per Jaume Collboni, va presentar un recurs d’apel·lació contra la sentència, que ara el TSJC ha desestimat.
Tal com ha avançat La Vanguardia, el TSJC conclou que la reforma de Consell de Cent, entre els carres de Bruc i de Casanova, així com la plaça que es va construir a l’altura del carrer d’Enric Granados, és nul·la de ple dret. D’aquesta manera, la Justícia dona la raó un cop més a Barcelona Oberta, la unió d’eixos comercials i turístics que va denunciar la transformació. El TSJC diu que el carrer ha deixat de ser una via local -xarxa viària- per passar a ser una via cívica.
Fonts municipals han confirmat al TOT Barcelona la desestimació del recurs d’apel·lació, però han anunciat que presentaran un recurs de cassació. “Tenim prou motius per a fer-ho: per un principi de responsabilitat institucional i perquè defensem la legalitat de l’actuació”, han subratllat fonts del servei de premsa de l’Ajuntament.
“Sense el procediment legalment previst”
En cap cas el TSJC qüestiona el model de la reforma ni allò que pot fer l’Ajuntament, sinó que posa el focus en com es va tramitar la remodelació de Consell de Cent. “Les obres executades han suposat la modificació del PGM -a peu de carrer-, sense que s’hagi observat el procediment legalment previst”.
Tal com ja ha explicat el TOT en diferents articles, la Justícia ja ha tombat altres transformacions d’eixos verds pel mateix motiu, és a dir no haver tramitat prèviament una modificació del PGM per fer les obres, com és el cas del carrer de Comte de Borrell (l’abril del 2024) i el de Rocafort (el maig del 2024). També el juny del 2024, un altre jutjat de Barcelona va carregar-se la pacificació de la Via Laietana, argumentant el mateix. En tots els casos, l’Ajuntament ha presentat un recurs.
No obstant això, els criteris judicials sobre aquestes transformacions han estat dispars. L’octubre del 2024, un jutjat va avalar la reforma de Consell de Cent amb Girona, amb l’argument que la modificació prèvia del Pla General Metropolità no era necessària. Prèviament, s’havia arxivat la causa penal contra Colau i l’extinenta d’alcaldia d’Urbanisme Janet Sanz que havia presentat l’exarquitecte en cap del consistori Josep Antoni Acebillo.
Una sentència constata que les coses s’han fet bé, diu l’Ajuntament
De fet, aquesta discrepància de criteris és el punt de vista de l’Ajuntament per decidir presentar el recurs de cassació. “De les sentències sobre els eixos verds que hem rebut els darrers mesos una era favorable i constatava que s’havien fet les coses bé”, diu l’Ajuntament. I en la resolució del TSJC d’ara “hi ha un vot particular d’una magistrada que dona suport a la tesi de l’Ajuntament que les obres no han modificat la funcionalitat dels carrers i que, per tant, no era necessari modificar el PGM”. “Creiem que la divergència de parers en les sentències i aquest vot particular posa en relleu que hem d’avançar en la desjudicialització del conflicte sobre els eixos verds, que mai no s’hauria d’haver judicialitzat”.
La funcionalitat del carrer “ha mutat”
En canvi, la sentència del TSJC contrària a la reforma sosté que la funcionalitat del carrer “ha mutat”, i conclou que “és un fet públic i notori que les obres ja estan executades, i n’hi ha prou amb un recorregut per la via per confirmar tal conclusió”.
És pràcticament impossible que les obres de Consell de Cent o de la resta de carrers amb sentències contràries es reverteixen, però posa de manifest, com han defensat en diverses ocasions el mateix alcalde i la primera tinenta d’alcaldia d’Urbanisme Laia Bonet, la necessitat d’arribar a consensos, si es pot, en els grans projectes de ciutat o altres per evitar la judicialització d’aquests. Així ho va expressar recentment Bonet quan es va conèixer que el TSJC havia tombat el veto del govern de Colau a la construcció del museu Hermitage al Port de Barcelona.
Evitar la judicialització
Aquest dissabte, l’Ajuntament ha afegit: “Farem més pacificacions, però ho farem escoltant, compartint i arribant a acords. Perquè en un context com l’actual, en què la ciutat necessita més verd i més espais per als vianants i la mobilitat sostenible, no ens podem permetre que les transformacions urbanístiques es judicialitzin”.
1 
