El Tribunal de Comptes critica l’abús dels contractes a dit de Colau durant la Covid

El Tribunal de Comptes ha criticat l’abús de la contractació d’emergència que l’Ajuntament de Barcelona va fer durant el 2020, en plena pandèmia de la Covid-19, segons ha avançat el Nació Digital i ha pogut confirmar el TOT Barcelona. En el seu últim informe, l’ens ha analitzat els milers de contractes que una dotzena de ciutats de tot l’Estat van fer l’any passat. En el cas de l’Ajuntament de Barcelona, el Tribunal té constància de 1.004 contractes tramitats amb el procediment d’emergència, dels qual 973 estan relacionats amb la Covid-19 amb un import de 64,4 milions d’euros.

La majoria de contractes estaven destinats a comprar material sanitari per als treballadors municipals, contractar campanyes informatives per alertar la població dels riscos de la pandèmia o engegar obres a la via pública per fomentar una mobilitat segura. En ple confinament total, el govern espanyol va aprovar un reial decret per facilitar la contractació relacionada amb la lluita contra la Covid, però ara el Tribunal de Comptes qüestiona la necessitat de fer servir els procediments d’emergència en alguns contractes, ja que considera que no s’ha acreditat prou la urgència per saltar-se el concurs preceptiu que han de fer les administracions públiques.

Urbanisme tàctic

En el seu informe, el Tribunal de Comptes ha mirat amb lupa 122 contractes adjudicats a dit per l’Ajuntament de Barcelona per la via d’emergència, valorats en 30,4 milions d’euros. Entre els contractes que l’ens qüestiona n’hi ha cinc, per un import global d’1,9 milions d’euros, relacionats amb actuacions tàctiques i pacificacions de carrers per fomentar els desplaçaments a peu, en bicicleta i transport públic durant la pandèmia. El tribunal considera que la documentació aportada per l’Ajuntament no acredita amb prou solidesa la necessitat d’utilitzar el procediment d’emergència perquè busquen “un canvi en les conductes dels ciutadans” que no té per què donar resultats immediats.

En concret, es tracta d’obres d’ampliació de les voreres a la Via Laietana i als carrers Rocafort i Girona, la pacificació de Consell de Cent o els talls de trànsit als laterals de la Diagonal i la Gran Via. També es van incloure treballs per augmentar els trams de carril bus o la construcció de 21 kilòmetres de carrils bici. En aquest apartat també consten vuit contractes més, valorats en 1,3 milions, per fer obres a l’espai públic.

Altres contractes dubtosos

El Tribunal de Comptes també qüestiona la despesa de gairebé 90.000 euros en un contracte de secretari tècnica per preparar la captació de fons europeus, un servei que “no guarda relació amb les necessitats immediates” de la pandèmia. Tot i això, l’Ajuntament va al·legar que el govern espanyol havia anunciat la convocatòria amb poc marge de temps i que calia actuar amb rapidesa, però el tribunal l’esmena recordant que per aquestes situacions existeix la “tramitació d’urgència” i que no calia utilitzar la via de l’emergència.

L’ens tampoc veu clars sis contractes per 1,7 milions destinats a contractar campanyes informatives sobre la Covid i defensa que a la documentació aportada per l’Ajuntament “no es detallen suficientment les necessitats immediates que calia atendre”, si bé reconeix que a les seves al·legacions el consistori ha demostrat que totes les campanyes eren efectivament per difondre missatges relacionats amb la pandèmia. En altres casos, el tribunal retreu a l’Ajuntament que utilitzés el tràmit d’emergència per contractes que es van formalitzar mesos després del confinament del març i que, donat el temps transcorregut, es podrien haver tret a concurs per les vies ordinàries, com és el cas de la compra de mascaretes i gel, ordinadors portàtils o telèfons mòbils, totes formalitzades a finals d’any.

Per últim, l’informe també manifesta la seva disconformitat amb la concentració d’alguns contractes, que es van acabar enduent un grap d’empreses. Sis de les vuit comandes de mascaretes es van fer a la mateixa empresa, igual que sis dels vuits contractes publicitaris. El Consorci de Biblioteques, per exemple, va formalitzar deu contractes amb una sola empresa per subministrar guants. En aquest punt cal recordar que durant la pitjor part de la pandèmia els problemes de subministrament que van patir moltes empreses, en especial de material sanitari, que va provocar que només unes quantes poguessin accedir als mercats productors, en especial la Xina i altres països del sud-est asiàtic.

Comentaris

    ton c. Novembre 23, 2021 | 12:49
    i a que esperen a portar-la davant del jutge, o no cal, es de los nuestros
    CAGAÑISTAN Novembre 24, 2021 | 00:15
    fixeu-vos la diferencia, critica. Si fos d'un altre partit ja estaria amb una citació judicial
    ciutadà Novembre 24, 2021 | 09:06
    Critiqueu, però no refuseu els acords.

Nou comentari