A la seu electoral de la candidatura Trias per Barcelona la maquinària electoral està en marxa per a un candidat que ja té experiència en aquestes batalles. És la seva tercera campanya, amb quatre anys d’interrupció. Però en aquesta ocasió la tipologia de la seva candidatura és diferent de les del 2011 i el 2015. CiU ja no existeix i ara la seva llista aglutina diferents sensibilitats polítiques (Junts, PDeCAT, MEScat i Demòcrates) que juguen la carta de prometre un canvi de model de ciutat.
A les eleccions del 2015 vostè va ser el segon candidat més votat. Ada Colau aconseguia victòria que enviava a l’oposició un alcalde durant quatre anys. Com ho va viure?
Va ser una llàstima perquè durant els quatre anys de govern havíem fet una bona feina i havíem remuntat una situació econòmica molt difícil. Vam arribar amb un atur del 22%, però els electors no ens van donar la confiança. Va ser un bany d’humilitat que, de tant en tant, has de fer en política.
Si hagués continuat sent alcalde en els darrers anys, quines realitats del govern de l’alcaldessa Ada Colau no existirien a la Barcelona de Trias?
El més important és que nosaltres no hauríem anat en contra de l’economia, hi hauríem col·laborat. És determinant que es faci activitat econòmica, i és veritat que ha de ser sostenible, però l’obsessió que té l’Ajuntament per anar en contra de tot ens ha fet perdre moltes oportunitats.
En més d’una ocasió ha dit que la seguretat és un dels grans problemes de Barcelona. Què s’hauria de fer per combatre-la?
Quan vaig marxar de l’Ajuntament el 3% dels barcelonins consideraven que la inseguretat era el principal problema, ara ho pensa el 19%. El primer que ha de fer un alcalde és creure’s que és el màxim responsable de la seguretat i exigir, organitzar i donar suport als cossos de policia. S’ha de donar confiança a la Guàrdia Urbana perquè no se senti desautoritzada. Colau, en canvi, considera que les forces de seguretat són forces de repressió.
Hi hauria més seguretat amb campanyes de conscienciació i també reduint la pobresa?
La lluita contra la pobresa es lluita amb activitat econòmica, no amb policies. En el cas de les persones que es troben en situació alegal i es guanyen la vida com poden o fent activitats prohibides, cal buscar fórmules que els permetin treballar temporalment per tal que puguin tirar endavant. O els ajudes a tenir una situació de certa estabilitat o els expulses.
El model urbanístic de Colau és un dels altres cavalls de batalla de la seva candidatura. Diuen que vostè considera “una ximpleria” que es digui que l’actual model de mobilitat serveix per lluitar contra el canvi climàtic.
Ningú es creu que lluitar contra el canvi climàtic sigui pacificar el carrer de Consell de Cent. Diuen que ara circulen menys cotxes a la ciutat, però hi ha més embussos en certs punts i el trànsit ha augmentat en algunes vies, com a la ronda de Dalt. El seu urbanisme es basa a fer la vida més difícil als cotxes. La mobilitat ha de ser un servei i no pas un parany.
Ha posat sobre la taula algunes mesures contra el canvi climàtic, com cobrir la ronda de Dalt per instal·lar-hi energies renovables i electrificar la ciutat. El poder adquisitiu dels barcelonins els hi permet comprar-se cotxes elèctrics?
No, no els ho permet. Però Seat fabricarà 500.000 cotxes elèctrics d’un nou model que té un preu moderat. Amb el temps la gent els podrà comprar. Per aconseguir això, però, s’ha d’electrificar la ciutat.
Els efectes d’aquestes mesures arribarien a llarg termini?
Sí, això no passarà fins d’aquí a un temps.
Vostè alerta que al món empresarial li ha faltat suport per part de l’Ajuntament en els darrers anys. Què farà Trias si és alcalde per revertir aquesta situació?
Primer cal decidir què vols que sigui Barcelona. Tenim indústria, tenim comerç, tenim noves tecnologies, tenim serveis… i això ho hem de potenciar de manera sostenible. Hem de fer una economia que millori els sous de la gent, i per aconseguir-ho cal fer les coses diferents. Això comença per deixar de creure que els agents econòmics són els poderosos i que els hem de combatre, com pensa Colau. A més, a ella li costa molt entendre que s’ha convertit en una poderosa i que el que faci com a alcaldessa és molt important per als barcelonins.
Al seu mandat els seus rivals li atribueixen una “barra lliure al turisme”. En les darreres setmanes s’ha tornat a parlar de limitar la quantitat de turistes que venen a Barcelona. Vostè ho farà si governa?
No. Hem de fer que vingui un turisme diferent: famílies, turisme cultural, de negocis, congressos… i no el de borratxera o de comiats de solters.
Com es passa de les paraules a la realitat?
Fent campanyes internacionals de turisme i explicant al món quina mena de turisme volem.
Això seria suficient? Barcelona atrau milions de persones, és gairebé impossible evitar determinats perfils.
Depèn de com ho fem. De fet, ja podríem haver canviat una mica la situació. Durant els dos anys de pandèmia no hem tingut turisme (deu ser el món ideal per a Colau). Fa un any, aproximadament, l’hem recuperat i tornem a tenir una allau de turistes. Què ha fet Colau durant el temps de pandèmia per controlar el turisme? Si no controles el turisme, et controla a tu.
Colau considera que va ser justament vostè qui va convertir Barcelona en una barra lliure per al turisme.
Això li va bé electoralment, però sap que no és veritat. Tot va començar amb la Barcelona del 92, i a ella no li agrada aquell èxit. Jo no vaig tenir-hi res a veure, va ser un èxit d’anteriors governs del Partit Socialista de Catalunya (PSC) i Iniciativa per Catalunya Verds (ICV).
Davant d’aquell èxit, es podrien haver fet les coses millor per garantir certs drets als barcelonins?
El que s’haurien de plantejar és si, per exemple, després de transformar tot el litoral van fer prou pisos de lloguer assequible propietat de l’Ajuntament. Quants en van fer?
Parlem més enllà de la ciutat i sobre les sigles que vostè representarà el 28M. L’oposició l’acusa de voler posar Barcelona al servei de Puigdemont i la independència.
Tampoc és veritat. El senyor Puigdemont estarà encantat si guanyo les eleccions, però ja em va dir que faci el que em doni la gana. Faig la meva, i això és el que posa més nerviosos als meus adversaris polítics.
Vostè s’ha centrat molt en el model de ciutat, però no deixa de ser candidat de Junts. No parlarà d’independència, durant la campanya?
No, jo no parlo d’independència. Tot i que és veritat que a Catalunya i Barcelona tenim un problema amb la independència, també en tenim un altre de dependència. Moltes coses han de passar per l’Estat, i això provoca retards. Per exemple l’estació d’AVE de la Sagrera s’havia d’inaugurar el 2004 i no estarà enllestida fins al 2028.
Es presenta a les eleccions amb un perfil propi i sota la candidatura Trias per Barcelona. Per què no apareix el nom de Junts en la candidatura?
Doncs perquè no només hi ha persones de Junts, també del PDeCAT, MEScat i Demòcrates. Seria un engany presentar-me sota el nom de Junts.
Per què han decidit anar plegats finalment a Barcelona, però rivalitzen en altres ciutats?
Perquè volem guanyar. Tot i que, per exemple, Junts i el PDeCAT són competència a altres ciutats de Catalunya, seria una bretolada dividir-nos en trossets quan volem el mateix model de ciutat. Intentem sumar. Ser un pal de paller que aglutini persones que pensem diferent, però volem el mateix.
Ha dit que si no és alcalde se n’anirà a casa i no serà regidor a l’oposició. No li sembla que això es pot interpretar com una falta de compromís?
No, i ho explico perquè si acaba passant no sigui cap sorpresa per a ningú. Tinc 76 anys i estava jubilat, i quan la gent em va demanar que em presentés, em vaig presentar. Però si no acabo sent alcalde no té sentit que em quedi com a regidor escalfant la cadira. Tornaré a casa amb la meva família, els nets i els amics, i seré feliç.
A l’hora de posar sobre la taula futurs pactes, s’ha mostrat obert a pactar amb el candidat del PSC, Jaume Collboni, i amb el candidat d’ERC, Ernest Maragall. Què li aportarien aquests pactes al seu projecte de ciutat?
Sí, estic disposat a pactar amb el PSC i ERC, tot i que desconec què farà Collboni. Els socialistes són un misteri a Barcelona. Per exemple, ara es desmarquen de Colau, però com se’n poden desmarcar si han estat quatre anys al seu govern?
Respectarà la llista més votada, encara que sigui la de Colau? És a dir, no intentarà un pacte alternatiu?
En cap cas faré alcaldessa Colau. Si guanya ella, la respectaré. I ho faré sense operacions estranyes com la de Manuel Valls. Però si guanyo jo, demanaré col·laboració als altres. Si guanyen el PSC o ERC, veurem si podem col·laborar.
Quin titular li agradaria llegir en uns anys als diaris sobre Barcelona?
Que els barcelonins hem recuperat la il·lusió, el prestigi i l’autoestima. És el que necessitem.
4 
6 
