El candidat de Junts a l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias, ha enviat una carta a l’alcalde de Tel-Aviv, Ron Huldai, per manifestar-li el seu “profund malestar” per l’acció d’Ada Colau de suspendre les relacions amb Israel. Una divisió que Tiras considera “errònia, electoralista i poc democràtica” i que assegura que “no reflecteix el sentir majoritari dels barcelonins i del poble de Catalunya”.
Trias critica amb fermesa l’alcaldessa de Barcelona i deixa clar -sense citar Junts- que la seva opció política “no comparteix la lògica de la confrontació, sinó que aposta per una diplomàcia entre ciutats amb una lògica de col·laboració, i evidentment també des del respecte”. El candidat junter va un pas més enllà i recorda el viatge que va fer el 2013 quan era alcalde. “Vaig poder que Tel Aviv és una ciutat oberta, cosmopolita, respectuosa amb els drets civils”, detalla la carta.
“Incrementaré la col·laboració entre les dues ciutats”
Trias es compromet amb Huldai a “normalitzar” les relacions entre totes dues ciutats si guanya les pròximes eleccions. En aquest sentit, li escriu que treballarà “per incrementar els vincles de col·laboració entre les dues ciutats”, al mateix temps que s’implica “en tot allò que estigui a les nostres mans perquè Barcelona sigui part activa en la construcció de ponts d’entesa entre israelians i palestins, i en bé d’una pau duradora i justa per a les dues parts”.
La resta de partits, també contraris a la decisió
Trias no és l’únic que ha criticat amb duresa la decisió de Colau. Els socis dels Comuns al govern municipal també ho han fet. La tercera tinent d’alcaldia i nova líder del PSC a l’Ajuntament, Laia Bonet, ha qualificat d’error “gravíssim” la ruptura i ha acusat la batllessa de voler “tapar la boca” al Ple evitant portar la proposta a la cambra barcelonina.
En la mateixa línia es va posicionar l’oposició en bloc. ERC va lamentar l’acció “unilateral” de l’alcaldessa. El grup de Ciutadans considera “vergonyós” que la batllessa utilitzi la seva posició per a finalitats “ideològiques“. Valents ha titllat la suspensió de decisió “dictatorial” i Sirera, candidat del PP, ha acusat Colau de “sembrar odi”. Només la CUP -partit que no té representació al plenari- ha celebrat la decisió de Colau.