Tres anys de persistència diària per reclamar “llibertat” per als presos polítics

El col·lectiu Enriqueta Gallinat ha celebrat avui el seu tercer anivesari de protestes al carrer

“Et diré més. Els dies que plou és quan som més gent”. La frase és del Vicenç però la companya del costat la referma automàticament. Són dos dels veïns que cada dia baixen fins a la cruïlla del carrer del Comte Urgell amb avinguda Roma, al barri de la Nova Esquerra de l’Eixample, amb la fixació de protestar a peu de carrer tants vespres com dies es passin els presos polítics a les cel·les. Van començar a fer-ho de manera espontània el 5 de novembre del 2017 i aquesta nit han celebrat –amargament, per la naturalesa de la crida– el seu tercer aniversari. Tres anys baixant cada dia, tant sí com no, per visibilitzar “la injustícia i la repressió de l’estat espanyol”. Són el col·lectiu Enriqueta Gallinat i, malgrat tot el que ha passat els darrers mesos, asseguren que no es quedaran a casa fins al dia que els nou presos polítics quedin en llibertat.

L’acció comença a dos quarts de nou cada dia i s’allarga mitja hora. De manera habitual, voregen les 40 persones. Mentre alguns comencen a clamar “llibertat” pels presos i les preses, altres acaben de penjar les pancartes per a l’ocasió. El més atrafegat és el Jordi. Aquest veí no descansa de col·locar missatges i simbolismes ni quan passen 15 minuts des de l’inici de la protesta. “La nostra idea no ha canviat gens. Si ells no són lliures, aquí seguirem”, insisteix.

La protesta d’aquesta nit del col·lectiu Enriqueta Gallinat / D.C.

La resta dels concentrats –veïns, la immensa majoria– queden estàtics, cadascú sobre una de les creus assenyalades a terra per garantir que es manté la distància de seguretat. Criden proclames contra l’empresonament de l’independentisme fins a les 20:50h. Així ho estableix un acord comunitari. Llavors, fan silenci. I per acabar, es llegeix el nom dels presos encara tancats i es reivindica una eventual república catalana. Avui, com que és un dia especial, la Maria ha dit unes paraules en record de l’activista que dona nom a la plaça que trepitgen, Enriqueta Gallinat, una dona que ajudava catalans a evadir-se dels nazis. En un humil discurs improvisat, la Maria li ha agraït “la valentia”.

La veïna que duia el megàfon i clamava el càntic per la llibertat que la resta repetien / D.C.

Durant aquest temps, el veïnat ha fet colla, han donat milers d’euros a la Caixa de Solidaritat i també han fet donatius a projectes solidaris del barri. Al contrari que amb la resta d’aniversaris, però, avui estava prohibit pronunciar “per molts anys”. La voluntat és deixar de veure’s tan aviat com sigui possible. “Tant de bo demà. O demà passat”, desitja una veïna. No hi ha data al calendari, però. Serà el dia en què tots els líders independentistes condemnats per l’1-O siguin al carrer.

Nou comentari