La història de la democràcia a Barcelona comença el 1979. Des de llavors, la ciutat ha tingut cinc alcaldes i una alcaldessa. Narcís Serra (1979-1982), Pasqual Maragall (1982-1997), Joan Clos (1997-2006), Jordi Hereu (2006-2011), Xavier Trias (2011-2015), Ada Colau (2015-2023) i Jaume Collboni, alcalde de la capital catalana des de juny del 2023.
Els cinc primers han estat aquest dimecres objecte d’un homenatge únic a l’Ajuntament, amb l’entrega per part de Collboni de la Medalla d’Or de la Ciutat a Serra, Maragall, Clos, Hereu i Colau. També s’ha estrenat un hall of fame, amb els retrats dels cinc màxims representants polítics de la ciutat que han ostentat el càrrec sense comptar Collboni. A l’acte, hi han assistit tots els exalcaldes amb l’excepció de Maragall, malalt d’Alzheimer des de fa anys, que ha estat representat pels seus fills.
Les primeres eleccions democràtiques el 1979
Serra va ser el primer alcalde de Barcelona. Les primeres eleccions democràtiques a l’Ajuntament van tenir lloc el 3 d’abril del 1979, amb una victòria clara del PSC. No obstant això, Serra va ser nomenat alcalde gràcies al que es va anomenar Pacte de Progrés que va incloure als socialistes, el PSUC, CiU i ERC. L’alcalde només es va mantenir en el càrrec tres anys, ja que Serra va ser nomenat ministre de Defensa després del triomf del PSOE a les eleccions espanyoles del 1982.
Inicialment, els quatre partits esmentats van governar la ciutat fins que una forta crisi interna va fer que CiU i ERC decidissin passar a l’oposició el 1981. La marxa de Serra va fer que fos nomenat alcalde Maragall, fins llavors primer tinent d’alcaldia. En les eleccions del 8 de maig del 1983, Maragall va arrasar i va aconseguir 21 regidors, a un de la majoria absoluta.
Maragall, l’alcalde dels Jocs del 92
Maragall es va mantenir en el càrrec fins al 1997. Va guanyar totes les eleccions i és recordat per ser l‘alcalde que va organitzar els Jocs Olímpics del 1992. Les últimes eleccions que va guanyar Maragall van ser les del 28 de maig del 1995, formant un govern tripartit a la ciutat amb ERC i ICV. Dos anys després, el 1997, Maragall va dimitir i el va succeir el seu número dos, Joan Clos. El 25 de juny del 1998, Maragall va anunciar la seva candidatura a la presidència de la Generalitat, aconseguint ser-ne el president entre el 2003 i el 2006.
Clos va ostentar l’alcaldia durant prop d’una dècada, fins al 2006, i va guanyar totes les eleccions en les quals va ser cap de llista del PSC. El 1999, els socialistes van treure 20 regidors i van reeditar el tripartit municipal. El 2003, tot i perdre cinc regidors, Clos va ser reelegit alcalde i de nou va governar en coalició amb els republicans i els ecosocialistes.
Com havia passat amb Serra i Maragall, Clos no va acabar el mandat, i el 2006 va deixar l’Ajuntament perquè va ser nomenat ministre d’Indústria, amb José Luis Rodríguez Zapatero de president del govern de l’Estat. A Clos el va substituir Jordi Hereu. El 27 de maig del 2007, Hereu va guanyar les eleccions municipals, amb 14 regidors, mentre que CiU, amb Xavier Trias, en va treure 12. Hereu va ser nomenat alcalde i va governar en minoria amb ICV, ja que ERC, amb Jordi Portabella al capdavant, va decidir quedar-se a l’oposició.
Trias va trencar les alcaldies del PSC el 2011
Les del 2007 han estat les darreres eleccions que ha guanyat fins ara el PSC. El 2011, Trias es va imposar després d’estar vuit anys a l’oposició, i va governar amb minoria (14 regidors) amb els suports puntuals del mateix PSC, ERC i, fins i tot, el PP d’Alberto Fernández Díaz, que va aconseguir nou edils.
Trias només va estar quatre anys a l’alcaldia. El 24 de maig del 2015, la irrupció de Barcelona en Comú, amb Ada Colau de candidata, va suposar un sotrac en el taulell polític de la ciutat. Un partit sortit de l’11-M va guanyar les eleccions amb 11 regidors per davant de Trias, que es va quedar amb 10. Colau va ser alcaldessa entre 2015 i 2023. El primer mandat ho va fer en solitari i un any i mig amb el PSC, que en aquells comicis -els primers amb Collboni de candidat- es va desplomar, amb només quatre representants sortits de les urnes.
De Colau a Collboni
Les eleccions del 26 de maig del 2019 les va guanyar ERC, amb Ernest Maragall d’alcaldable. El marge va ser molt estret i el republicà es va imposar a Colau per pocs vots, ja que ambdós partits, ERC i Comuns, van obtenir 10 regidors. Finalment, tres vots a la sessió d’investidura de la candidatura de Manuel Valls van impedir l’arribada de l’independentisme a l’alcaldia. Colau va ser escollida de nou alcaldessa i va governar fins al 2023 amb el PSC de Collboni.
Les darreres eleccions fins ara van ser el 28 de maig del 2023. Les va guanyar Trias, que ser candidat tot i estar retirat de la política. L’exalcalde tenia un acord de govern amb ERC, però un pacte d’última hora força difícil d’entendre va donar l’alcaldia a Collboni, ja que va ser escollit amb els vots dels Comuns i el PP de Daniel Sirera.
