Dijous, 15 de juny del 2023. La preocupació als despatxos del número 131 del carrer de la Marina comença a fer-se patent. Xavier Trias i Ernest Maragall estan negociant un acord per investir el guanyador de les eleccions del 28M com a nou alcalde. El pacte no està tancat, però les posicions semblen més a prop que mai i els Comuns veuen cada cop més lluny el seu desitjat pacte a tres bandes amb el PSC i ERC.
La negativa de Jaume Collboni a asseure’s en una mateixa taula amb Barcelona En Comú i els republicans es manté. Ni les contundents paraules del número 2 d’Ada Colau, Jordi Martí, desmarcant-se de qualsevol triangulació amb el PP i assegurant que no regalaran els vots al candidat socialista sense un acord de govern, semblen capaces de precipitar aquesta reunió de les forces anomenades progressistes. El pitjor dels presagis per als de Colau es confirma divendres a primera hora de la tarda: ERC convoca les bases per avalar l’acord amb Junts. Poques hores després ho fa la formació encapçalada per Trias. La investidura de l’exbatlle passa d’amenaça a realitat en menys de 24 hores.
Les següents hores són un verdader misteri a la seu de BComú. La convocatòria de les bases d’ambdues formacions dinamita automàticament qualsevol opció de pacte amb els republicans, però els de Colau s’aïllen hermèticament i decideixen esperar a l’endemà per convocar d’urgència la coordinadora del partit, només unes hores abans de l’inici del ple d’investidura. Davant la insistència dels periodistes, els Comuns es remeten divendres a les darreres declaracions que va fer Martí dijous. Oficialment, no ha canviat res. El seu posicionament continua sent evitar cap mena de conxorxa amb els populars que acabi amb Collboni d’alcalde i només facilitar els vots si hi ha un acord de govern.
Convocatòria d’urgència sense consultar les bases
És evident, però, que aquest aparent immobilisme no era un reflex de la realitat que s’estava vivint al 131 del carrer de la Marina. Si l’opció de repetir una triangulació explícita o implícita amb la dreta per arrabassar-li l’alcaldia a Trias no estava sobre la taula fins ara, segons la versió oficial de BComú, aquell mateix divendres comença a prendre força als despatxos de la formació. Només ho fa de portes endins, però el neguit és suficient per a convocar dissabte a les deu del matí la coordinadora. La decisió és controvertida, ja que amb l’escenari que es plantejava el mateix divendres a primera hora de la tarda, el partit podria haver apostat per reunir les bases i plantejar aquest canvi transcendent de posicionament.
Els Comuns van optar per no fer-ho. Així els ho permet el seu reglament intern, que indica que les bases només són necessàries per avalar un acord de govern, com el que es va pactar el 2019 amb el PSC i com el que podrien haver de votar després de les eleccions generals si finalment decideixen tornar a entrar a l’executiu amb els socialistes. En aquest sentit, fonts de la formació precisen que la darrera sessió es va celebrar de manera extraordinària el passat 10 de juny amb l’objectiu d’analitzar els resultats electorals i aprovar el procés de primàries per escollir els consellers de districtes, que seran nomenats en la pròxima trobada de les bases, que està convocada per al pròxim 1 de juliol.
Sis hores de debat i molts dubtes
El codi intern del partit, doncs, recull que la resta de posicionaments corresponen únicament als membres del grup municipal. Tanmateix, davant l’entitat de la decisió a prendre i la seva transcendència, no deixa de sorprendre que no consideressin oportú cridar a files els militants.
L’intens debat de la coordinadora es va allargar gairebé sis hores i hi van participar directament i indirectament prop d’un centenar de persones. Els dubtes van ser el posicionament majoritari i la decisió d’investir Collboni no es va prendre en cap cas per unanimitat. De fet, alguns dels membres de la cúpula de BComú pensaven que la balança s’acabaria decantant més cap a la posició que la formació havia defensat contundentment fins al mateix divendres. No hi va haver votacions, només es va debatre al voltant d’aquestes dues opcions. La decisió final la va prendre exclusivament el grup municipal i no la militància i es va fer pública a menys d’una hora de l’inici del plenari.
Un pla B encobert?
El canvi de rumb dels Comuns ha rebut en els darrers dies nombroses crítiques per manca de transparència i se’ls ha acusat d’haver perdut la credibilitat per acabar triangulant amb el PP -oficialment de manera inintencionada- per investir el candidat del PSC, tal com havien assegurat que no farien només uns dies abans del Ple. Martí va admetre aquest dilluns en roda de premsa que la decisió presa estava plena de “dificultats i contradiccions”, però va negar que formés part d’una estratègia per facilitar possibles pactes futurs en l’àmbit estatal.
El número 2 de BComú va descartar que fins al mateix dissabte hi hagués cap “pla B” sobre la taula més enllà del pacte d’esquerres a tres bandes i també va negar haver rebut cap mena de “pressió, indicació, comentari o opinió” respecte al posicionament de la formació per part de la vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz. Tanmateix, les declaracions que va fer Collboni dijous a la tarda, on assegurava que si era escollit alcalde governaria amb els Comuns, i la seva decisió de mantenir l’estructura gerencial i directiva que ha tingut l’Ajuntament durant el darrer govern encapçalat per Ada Colau, malgrat tractar-se d’un procediment més o menys habitual, fan sospitar que ambdues formacions podrien haver arribat a un acord no oficial que podria desembocar en la revalidació de la coalició amb el PSC després de les eleccions generals.
Així també ho defensen tant Trias com Maragall, que consideren que el desenllaç d’aquesta investidura és fruit d’un pacte d’estat decidit des de Madrid per part de les cúpules del PP, el PSOE i Podemos i amb un clar component electoralista de cara als comicis del pròxim 23 de juliol.
Gasolina per a les crítiques
Precisament, aquest dimarts s’ha fet públic que Colau finalment sí que anirà a les llistes de Sumar. En concret, la líder de BComú tancarà la candidatura per Barcelona de manera simbòlica juntament amb l’excap de files d’Unidas Podemos al Congrés, Jaume Asens, i el ministre d’Universitats, Joan Subirats. Aquest moviment arriba després que Colau descartés públicament de manera contundent aquesta possibilitat el passat 31 de maig i no fa res més que donar ales a les crítiques per manca de transparència i credibilitat que reben els Comuns, que es troben en un moment delicat on es juguen la seva supervivència electoral tant a les espanyoles com en unes pròximes eleccions catalanes.
19 
