“Voleu fer fora Colau? Voteu Valls”. “Si no vols Colau, no votis Maragall”. Són dues frases que s’han sentit repetidament durant la campanya electoral de les municipals a Barcelona. Una de cínica i una altra d’ingènua, almenys posada al costat de la cínica. La primera és del mateix Manuel Valls. La segona és d’Elsa Artadi. Al pas que anem, potser descobrirem que hauria sigut més precís dir “si no vols Valls no votis Colau ni Collboni”. Perquè no és casual que l’ex primer ministre francès sigui ara mateix el polític barceloní més content i relaxat: no té res a perdre i té molt a guanyar. El cap de llista que aspirava a ser alcalde i que la nit electoral va admetre que havia fracassat, ha renascut gràcies al seu olfacte per detectar operacions d’estat i apuntar-s’hi.
Ahir Mònica Terribas entrevistava a ‘El matí de Catalunya Ràdio’. I se’l sentia somriure. Quan li van fer escoltar el que havia dit contra la reelecció de l’alcaldessa, va dir amb condescendència: “Ja sabia que em passarien aquests moments de la campanya electoral. Però la gran diferència és que els barcelonins han votat i que han dibuixat un escenari polític. I entre dos mals hem d’escollir“. I es va quedar tan ample. En molt poques paraules va deixar clar que pensa que les campanyes hi són per mentir, que els resultats electorals hi són per manipular-los –no té en compte que la llista més votada és la d’Ernest Maragall– i que Ada Colau no serveix per a res més que per evitar que l’independentisme arribi a l’alcaldia.
De sobte, Valls s’ha convertit en protagonista quan estava a punt de quedar-se de figurant. El PSOE i el PSC li han posat la catifa vermella. I Podem i els comuns li estan fent el càsting. Els al·licients que tenen per triar-lo són poderosos: segur que a Madrid tindrien alguna recompensa i a Barcelona retindrien l’alcaldia, una cosa que no els ofereix Ernest Maragall. L’oferta Valls-Collboni és, per tant, molt més competitiva. Però si Colau es deixa investir en aquestes circumstàncies haurà beneït el somriure cínic de Valls i tot el que pensa. Ella sabrà.
