Lorena Roldán, diputada del Partit Popular (PP) al Parlament, ha entrat al debat sobre el futur de l’edifici de l’actual Prefectura Superior de la Policia Nacional a Catalunya amb tota la contundència que li permetien els escassos 10 segons que ha dedicat a comentar-lo. “Via Laietana no es toca“, ha deixat anar des del faristol parlamentari. Era la resposta del PP a les darreres peticions que reclamen posar fil a l’agulla al compromís de convertir la comissaria en un espai de memòria antirepressiva. “Ja està bé d’intentar acabar de forma sistemàtica amb tot allò que representa l’Estat en general i la Policia Nacional en particular“, ha insistit Roldán.
El posicionament del Partit Popular tanca files així amb la Policia Nacional, alhora que deixa de banda la mare dels ous del debat que reclama el canvi d’usos de l’edifici: el seu passat com a epicentre barceloní de la repressió i la tortura. Aquests episodis es van produir tant durant el franquisme com durant els primers anys de la transició espanyola. Tanmateix, tot i suposar un espai funest reconegut per la majoria de partits polítics, el PP segueix defensant que es mantingui aquest racó com a seu de la prefectura policial.
L’escenificació d’aquest dijous de Roldán, però, és tan sols un episodi més en la polèmica dels darrers dies al voltant d’aquesta comissaria. Tot va començar quan el número dos del ministeri d’Interior del govern espanyol, Rafael Pérez, va assegurar en un acte oficial que l’edifici de la Via Laietana “ha estat i és un símbol de servei públic”. Després d’aixecar tota mena de polseguera a Catalunya, la Moncloa va acabar aigualint les el contingut d’aquella declaració. La portaveu de l’executiu de Pedro Sánchez, Isabel Rodríguez, va reconéixer la prefectura com un espai que “va ser un lloc de repressió i tortura” i va limitar-se a assegurar que el que pretenia Pérez era “reivindicar” les funcions del cos actual de la Policia Nacional.
Les tortures, de fet, han estat més que documentades. Recentment, en conversa amb el TOT Barcelona, el periodista, doctor en Ciències de la Informació i professor universitari Antoni Batista detallava algunes de les tècniques que va utilitzar la Brigada Político-Social de la policia franquista en aquest edifici durant la seva època més fosca. Entre aquelles pràctiques es trobaven les pallisses col·lectives, els submergiments en aigua per causar l’estat previ a un ofec o les amenaces de violació a dones.
Sigui com sigui, per tancar capítol i fer net, el Congrés dels Diputats ja es va comprometre l’any 2017 a reconvertir l’edifici en un indret de memòria antifranquista. Tot i les reiterades peticions durant els últims anys, però, tot es manté en un estat de bloqueig i l’Estat no té previst moure fitxa de manera immediata.
