Ernest Maragall (ERC) ha anunciat que aquest dimecres oferirà tant a Elsa Artadi (JxCat) com a Ada Colau (BComú) “un sol pacte d’investidura” que no inclourà la concreció d’un govern de coalició, que quedaria per més endavant. Divendres, a més, anirà a la presó de Soto del Real per exposar-li a Quim Forn el mateix oferiment. El pacte exigu per la investidura pretén facilitar l’entesa per assolir l’alcaldia el mateix 15 de juny, en la sessió constitutiva del nou plenari electe.
Pel que fa a la formació de govern, Maragall segueix ambicionant un tripartit amb Bcomú i JxCat. Tot i que reconeix que no és la seva preferència, si no hi ha cap opció d’un executiu tricolor insisteix que està disposat a governar en solitari. “No és que no m’importaria, és que no puc excloure un govern en solitari si fos impossible per les dificultats”, ha dit en roda de premsa. Les reunions seran a la tarda i en privat, primer amb Elsa Artadi i més tard amb Ada Colau. Al matí, però, Maragall i Artadi ja es veuran les cares –ni que sigui de lluny– perquè tots dos són encara diputats i tenen ple al Parlament.
Després dels contactes inicials dimecres i divendres, als que assistiran els líders de cada partit, els republicans preveuen confiar les deliberacions a un equip negociador encapçalat per Robert Fabregat, president de la federació d’ERC Barcelona i cap de la campanya electoral. Ha comparegut, de fet, acompanyat de Fabregat i de quasi tots els candidats electes de la llista electoral –només hi faltava Montse Benedí–. Minuts abans abans de la roda de premsa s’ha deixat fotografiar pels mitjans de comunicació reunit amb l’equip de futurs regidors per escenificar els preparatius de l’inici de mandat.
Reunió de treball de la candidatura d’ERC, aquest dimarts / MMP
Tornar-li el favor de les investidures de 2011 i 2015
Com qui no vol la cosa, Maragall ha aprofitat per recordar a les dues candidates que ERC va investir “per responsabilitat” a Ada Colau el 2015 i a Xavier Trias el 2011, “sense cap acord de govern” i pel sol fet d’haver estat les forces més votades. Ara, ha donat a entendre, elles li haurien de correspondre. No els hi demanarà “un xec en blanc”, ha respost a la premsa, sinó un acord amb compromisos tant en l’àmbit progressista com nacional. Un full de ruta per al mandat en què els dos eixos tindrien el mateix pes: “L’ordre dels factors no altera el producte, tot és urgentíssim”.
En el terreny social, s’explicitarien prioritats de governació com desplegar el decret sobre lloguers, mesures de seguretat pública i d’emergència climàtica, regulació del turisme i lluita contra les desigualtats a través de la incidència en el mercat de treball. En l’àmbit sobiranista, les línies mestres serien promoure el retorn dels exiliats, la llibertat dels presos polítics i un referèndum d’autodeterminació, tres punts que es desenvoluparien a través d’accions com declaracions polítiques, “encapçalament de moviments i manifestacions” amb altres institucions catalanes, comunicació internacional i iniciatives legislatives al Congrés i al Parlament Europeu. Si es confirma que el Tribunal Suprem suspèn l’acta de regidor de Quim Forn, ha afegit, aquesta reivindicació també s’inclouria al pacte.
L’alternativa amb Valls, “soroll interessat”
Preguntat sobre l’alternativa que promou el PSC d’un govern Collboni-Colau investit amb tres vots de la llista de Manuel Valls, el cap de files republicà ha considerat que és soroll interessat” i “especulació”. Ha valorat que seria “negar la voluntat democràtica expressada a les urnes”, en apartar deliberadament de l’alcaldia al candidat més votat. Segons Maragall, aquesta fórmula aniria “en contra de l’interès de la ciutat i l’expressió dels ciutadans a les urnes”. Ha reiterat, a més, que “el PSC està del bàndol de la repressió”. Sobre l’argument del PSC, que veu legítima l’alternativa per una reculada de l’independentisme a la ciutat, Maragall ha estat taxatiu: “Iceta oculta o falseja la realitat, l’independetisme ha tingut més vots que al 2015”.
Ernest Maragall ha comparegut acompanyat dels nous regidors electes d’ERC / MMP
Com que no hi veu viabilitat, ha confiat que se sortirà amb la seva i posarà d’acord a Colau i Artadi: “Estem en el camí adequat d’inici del nou període”. També ha esquivat pronunciar-se sobre si JxCat és “de dretes” com recalquen els comuns. El pacte que proposarà a Artadi, ha dit, “JxCat està en condicions de considerar-lo com a propi”. “O és que no està interessat JxCat en la lluita contra les desigualtats?”, ha deixat caure. Ha obert la porta a un cert marge d’assimetria en la implicació de cada partit en la investidura, acceptant els “matisos” que demani cada un, però “en cap cas dos acords per separat”. Sobre l’impacte en el Govern bipartit de la Generalitat (JxCat-ERC) d’una eventual major proximitat a Bcomú a l’ajuntament, ha rebutjat que pesi sobre les negociacions cap “hipoteca”: “És ERC qui posa sobre la taula un camí d’acord, no negarem ara la nostra victòria”.
