A l’avinguda Madrid tot va ràpid: els cotxes, les motos, els patinets… fins i tot els processos participatius. La reforma de l’eix viari Madrid-Berlín, que pràcticament no s’ha retocat en 50 anys, es debat en 5 mesos i a contrarrellotge. L’Ajuntament de Barcelona recull opinions veïnals mentre alhora es redacta l’avantprojecte d’una reforma urbanística ja pràcticament dada i beneïda.
La web municipal Decidim té en marxa un procés participatiu de 4 fases en què la ciutadania teòricament pot “decidir” els “criteris generals d’urbanització” del futur eix Av. Madrid – c. Berlín. Després de constituir una comissió de seguiment el 22 de desembre amb els agents socials del territori, aquest febrer té lloc la fase 2 de ‘Diagnosi’ per detectar “problemàtiques i punts forts” d’aquesta artèria a través d’entrevistes a associacions i un qüestionari obert a tota la ciutadania.
L’enquesta, que es pot respondre fins al 28 de febrer, encamina les respostes cap al trànsit i l’ús intensiu de les voreres, amb preguntes com “Detectes problemes de convivència entre algun dels vehicles següents en aquest carrer?” (Autobús, Bicicleta, Patinet elèctric, Moto, Cotxe). També demana al ciutadà si se sent “insegur en travessar passos de vianants en aquest carrer”, si els semàfors duren massa poc o si veu “passos estrets” i zones mal il·luminades. També es faran “dues passejades exploratòries a principis de març” per detectar mancances a l’actual via.
El sorprenent, però, és que moltes d’aquestes inquietuds ja tenen una solució decidida. El 16 de desembre –una setmana abans de constituir la comissió de seguiment veïnal– l’Ajuntament signava el contracte per redactar l’avantprojecte de l’obra, segons consta a la web de Contractació Pública. Al plec de prescripcions tècniques de la licitació, que data d’abril de 2021, el consistori ja havia establert que “l’objecte d’actuació” de l’obra és “ampliar voreres, augmentar l’espai verd, incorporar mobiliari urbà, reduir el nombre de carrils de circulació existents, incorporar un carril bici per cada sentit de circulació” i encabir “serveis necessaris” com contenidors i zones de càrrega i descàrrega. En resum, ja està resolt i encarregat que vianants i bicicletes li mengin espai als cotxes.
A més, el termini de 5 mesos que estableix el contracte fa anar a corre-cuita la participació. Els arquitectes guanyadors han d’entregar el document acabat sí o sí al maig, sota pena de sanció econòmica. El procés participatiu preveu dedicar tot el març a convertir les respostes de la ciutadania en un “document de criteris” que es “traslladarà a l’equip redactor”. A l’abril, “fase de retorn” per “debatre” una “memòria del procés participatiu” i constatar quant pes ha tingut l’opinió ciutadana en el redisseny. I el mes següent ja és maig, quan ha d’estar acabat l’avantprojecte. No hi ha marge per aprofundir en conflictes d’interessos ni idees alternatives.
L’Ajuntament es reafirma
El govern municipal no veu problemàtics aquests tempos ni les decisions predeterminades. Preguntat pel TOT Barcelona, es reafirma en les línies mestres de l’obra: “Permetrà avançar cap a la redacció d’un projecte executiu que redueixi els carrils existents, ampliï les voreres i incorpori la bicicleta, i doni resposta així a les demandes llargament reivindicades pel veïnat de fer l’entorn més amable i que l’equip de govern comparteix”.
Fonts municipals defensen que l’equip d’arquitectes “haurà d’integrar i tenir en compte” la “diagnosi ciutadana” en l’avantprojecte. Després d’aquest document sempre s’ha d’elaborar un projecte executiu, que és un segon treball tècnic per detallar al mil·límetre les directrius establertes pel primer. BIMSA preveu que l’elabori el mateix despatx i que triguin com a màxim 8 mesos. Entre un encàrrec i l’altre hi hauria encara una breu finestra d’oportunitat per llimar eventuals controvèrsies. I el mandat vinent, les obres.
ERC ho veu “contradictori”
L’avantprojecte és una de les inversions als barris que ERC va pactar amb el govern municipal fa just un any, en un paquet conjunt de 30 milions d’euros. “Fer els dos processos paral·lelament és contradictori, perquè el disseny del carrer ja està molt condicionat quan l’obres a debat ciutadà”, lamenta el regidor Jordi Castellana (ERC). “Ens preocupa que al procés participatiu surti una reivindicació i l’avantprojecte digui el contrari”, apunta. “Estarem molt alerta i si passés, pressionarem per canviar el projecte executiu”, avisa.
Donat que licitar un avantprojecte sense cap concreció “no tindria massa sentit”, reconeix, els republicans haguessin preferit que la diagnosi veïnal fos prèvia al contracte dels arquitectes. La simultaneïtat pot fer que la participació real acabi “molt reduïda” a “detalls”, alerta, i una enquesta oberta “pot generar un biaix molt gran en la mostra participant”.
Carril bus contra direcció
L’avinguda Madrid, que pren el nom de la capital alemanya en aproximar-se al centre de Barcelona, avui és una artèria de molt trànsit i amb tres trams de diferent configuració. L’extrem que toca a Sants és d’un sol sentit però té un carril en direcció contrària per a busos i accés a garatges. A partir de la rambla Brasil el carrer passa a tenir dues direccions, fins que torna a ser unidireccional a l’altura de la plaça del Centre.
Una pregunta de l’enquesta suggereix que l’Ajuntament aposta per fer tota l’avinguda unidireccional –com farà a Via Laietana– per canalitzar l’accés al centre, amb un carril auxiliar en sentit oposat que resolgui l’encaix dels busos i l’accés a pàrquings i carrerons. Les voreres ja són més amples avui en el tram que té aquest disseny, fruit de la consolidació d’una actuació tàctica que inicialment causava una certa confusió als vianants.
Conformitat veïnal
La participació exprés i predeterminada no ha aixecat gran polseguera, val a dir. Les entitats consultades per aquest diari coincideixen amb una mateixa afirmació categòrica: “Qualsevol reforma serà millor l’avinguda Madrid actual”. “Està pràcticament igual que la va deixar Porcioles quan la va inaugurar el 1966, el rei és el cotxe i la resta fem nosa”, lamenta Josep Maria Guitart, de la Plataforma carril bici Avinguda Madrid – Berlín. “El nostre objectiu són voreres d’almenys 6 metres d’ample i un carril bici en cada sentit, com encaixen els carrils per fer-ho ja s’ho faran”, diu sense embuts.
Sobre el grau de decisió real del veïnat, tampoc es talla: “L’embolcall i el marketing són fantàstics, però al final l’Ajuntament fa les coses així, decideix què vol, i si participes bé i sinó també”. Creu que amb el pas dels mandats el diàleg amb els veïns evoluciona “a pitjor”: “L’actual govern és molt menys participatiu que el del Pasqual Maragall per exemple, que eren gent molt més planera i accessible”, sosté, en referència a la seva vivència en la cobertura del cinturó del mig.
Reyes De la Corte, presidenta de l’eix comercial Sants-Les Corts, és optimista i creu que els arquitectes recolliran més o menys el clam veïnal per ampliar voreres i unificar els diferents trams de l’avinguda. Preferirien que el trànsit fos en els dos sentits i que els carrils bici vagis un a cada extrem perquè la gent gran no s’atabali amb vehicles que li venen per la dreta i l’esquerra. “Ens agradaria que l’avinguda fos nexe d’unió dels dos barris, que fos molt més agradable per al vianant i ben il·luminada”, conclou.
