La realitat de les eleccions és diferent en cadascun dels 73 barris de Barcelona. Cada zona té unes problemàtiques específiques més o menys comunes que obliguen les formacions a treballar de valent per incloure en els programes aquelles propostes que convencin els veïns per decantar-se cap a un cantó o un altre. Aquesta lògica s’aplica a tots els indrets, però és especialment important en espais com els barris de muntanya, els grans oblidats de la capital catalana. La Barcelona de les alçades viu enguany amatent uns comicis on no acaba de veure’s representada i on les campanyes dels partits semblen voler esquivar nuclis de població com Vallvidrera, convertint-los en un veritable desert de propaganda electoral.
L’única força política que fins ara ha decidit deixar de donar l’esquena a la muntanya durant aquesta campanya ha estat la CUP, que aquest dijous va protagonitzar una encartellada pels carrers principals de Vallvidrera i va instal·lar una carpa a la plaça de Pep Ventura, just davant de l’Estació Superior del Funicular. Aquesta mobilització dels anticapitalistes, però, no és casual. La formació encapçalada aquest 28M per Basha Changue va treure en aquest barri el seu millor resultat històric a les eleccions d’ara fa vuit anys, concentrant el 14,5% dels vots. La fita no es va poder repetir el 2019, quan el partit només va aconseguir el suport del 6,7% dels votants, una xifra que -malgrat la important davallada- es va convertir en la segona millor del partit a tota la ciutat durant aquells comicis.
Campanya personalitzada i auge nacional
Un dels artífexs d’aquells resultats històrics de la CUP del 2015 va ser Joan Pujol. Aquest veí i actual president de l’Associació de Veïns de Vallvidrera va concórrer a les eleccions com a número 37 de la llista dels anticapitalistes i candidat a conseller de districte i va ser un dels responsables de la campanya de la formació a la zona. “Vallvidrera té una idiosincràsia molt de poble, pràcticament ens coneixem tots. Vam decidir que s’havia de fer una campanya més personalitzada, a mida, i ho vam plasmar amb cartells amb mesures concretes repartides pel barri”, explica.
Pujol reconeix que els va sorprendre el gran resultat obtingut i ho atribueix també en part al moment que vivia la CUP a escala nacional. “Aquí a Vallvidrera sempre hi ha hagut un vot d’esquerres. El 2015 va coincidir que era el primer cop que es presentava Ada Colau i molta gent encara dubtava i que nosaltres estàvem en un context d’auge nacional. La CUP estava de moda i vam fer molt bona feina”, assegura. L’ara president de l’associació veïnal també va participar en la campanya dels anticapitalistes del 2019, però no va poder repetir l’èxit obtingut quatre anys abans. “La segona campanya va estar molt polaritzada per l’1-O i el 9N. La dinàmica nacional és molt important i la CUP va perdre molt vot útil que se’n va anar cap a ERC”, apunta, tot recordant que Vallvidrera va ser un dels barris on es van produir càrregues policials i també on hi va haver uns alts índexs de participació en el referèndum.
Política de barri per guanyar autonomia
Una de les veïnes que es va animar a votar la CUP el 2015 va ser Clara Raich. Aquesta dona -que fins al passat mes de gener exercia de presidenta de l’associació de veïns- recorda amb especial simpatia la campanya dels anticapitalistes a Vallvidrera, que va portar moltes persones com ella a donar-los un vot de confiança. “Els vaig votar perquè van ser l’únic partit que va fer política de barri de veritat, escoltant les necessitats de la ciutadania i plasmant-les en el programa en forma de propostes”, apunta.
L’expresidenta considera que tant la presència de Pujol com la d’altres referents del barri a l’organigrama de la formació va ser clau per acostar les polítiques al veïnat i lamenta que aquesta perspectiva local personalitzada s’hagi anat diluint amb els anys. Raich i Pujol coincideixen, però, en dibuixar quina és la gran demanda que Vallvidrera i els barris de muntanya en general fa temps que traslladen a l’administració. “Formem part d’un districte que no té res a veure amb nosaltres. Les normatives s’han fet amb la realitat de la ciutat i no amb la d’aquí a dalt. Per això, volem guanyar autonomia i sobirania“, afirmen, tot remarcant la necessitat d’establir un organisme sensible a la realitat d’aquesta zona de la capital catalana i que vagi més enllà del districte.
Portar les perifèries a la plaça Sant Jaume
Des de la CUP són sensibles a aquestes demandes i enguany han decidit continuar apostant per celebrar almenys un dels actes de campanya a Vallvidrera, tal com s’ha fet des del 2015. “Hi ha moltes coses que no podem decidir des del pla sense preguntar a les persones de la muntanya perquè tenen dificultats diferents. Els hi hem de donar la importància que mereixen i que no han tingut en els darrers anys. Prova d’això és que moltes de les propostes que presentem són les mateixes que les del 2019”, assenyala Clara Morató-Aragonés, número 38 de la llista dels anticapitalistes i representant del districte de Sarrià-Sant Gervasi.
En la mateixa línia es pronuncia el número 2 de la CUP de cara al 28M, Jordi Estivill, que recalca que aquesta perspectiva local és un dels trets característics de la formació tant a la capital catalana com a la resta del territori català. “Crec que tenim un discurs coherent que es pot aplicar tant a Barcelona com a qualsevol altre poble de Catalunya. La lògica d’estar una mica a tot arreu i d’aplicar mesures que tinguin sentit en el territori i que no siguin rèpliques també serveix per a Vallvidrera i els barris de muntanya. L’objectiu és agafar les perifèries i portar-les a la plaça Sant Jaume”, insisteix.
La quimera del vot útil
Vallvidrera ha estat a primera línia mediàtica durant els darrers dos mandats per casos com el de la Casa Buenos Aires o per lluites veïnals com la del bus nocturn, que fins a l’any 2016 no arribava als barris de muntanya i un servei que després de la pandèmia va tornar a deixar de funcionar. Ambdues reivindicacions tenen en comú una forta resposta del veïnat, que es va bolcar per aconseguir que les administracions moguessin fitxa. “Sempre dic que aquest és un barri d’esquerra tranquil·la. Els conflictes de la gran Barcelona es veuen des d’una certa distància, però quan ens toca de ben a prop, la gent es mobilitza”, explica Joan Cantimplora, simpatitzant dels anticapitalistes i veí del barri.
La CUP apel·la, precisament, a aquesta mobilització veïnal per aconseguir repetir els bons resultats del 2015 en aquesta zona. Deixant de banda possibles pronòstics, la presència dels anticapitalistes a Vallvidrera ha despertat almenys la curiositat de diversos veïns, que dijous s’acostaven a la carpa demanant informació. Un avi, però, va ser l’encarregat de verbalitzar una pregunta que aquests dies sobrevola l’ambient entorn de la formació encapçalada per Changue: “Votar-vos serà útil?”.
2 
