Si el Tribunal Suprem avala l’anul·lació de la taxa de recollida de residus municipal dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), l’Ajuntament de Barcelona tindrà un problema molt seriós, ja que podria haver de retornar els imports cobrats indegudament a la ciutadania a través del rebut de l’aigua. Segons dades de la liquidació de pressupostos de 2020 a 2022 i la previsió d’ingressos de 2023, facilitades al TOT Barcelona pel govern de Jaume Collboni i pel PP, la recaptació per aquesta taxa es dispara fins als més de 136 milions d’euros.
La taxa de residus es va implantar el juliol de 2020, en plena pandèmia. Des de llavors, i de forma desglossada, el consistori barceloní ha ingressat 15,1 milions (2020), 40,5 (2021) i 40,2 (2022). Fins al 26 de setembre de 2023, la recaptació de la taxa supera els 29,5 milions i la previsió de l’executiu és arribar a finals d’any als 40,2 milions, apunten fonts municipals del servei de premsa. Per tant, en total seran 136,1 milions des de juliol de 2020 fins a desembre de 2023. Les dades del PP, tretes de la liquidació de pressupostos i de la proposta pressupostària de 2023, pugen una mica més, fins als 137,2 milions.
“Són prop de 140 milions d’euros en tres anys i mig. Demanem que la taxa de recollida de residus s’elimini i que el govern faci una provisió comptable per retornar aquests diners als barcelonins. La taxa es va posar en marxa amb afany recaptatori”, diu la regidora popular Ángeles Esteller.
Trias va fer curt amb els càlculs
Fa uns dies, el TOT va publicar una estimació de Trias per Barcelona sobre els imports cobrats per la taxa de residus tombada per la Justícia. Segons el partit de l’exalcalde, la xifra podia rondar els 50 milions d’euros. Ara, les dades de la liquidació de pressupostos i la previsió d’ingressos de 2023 demostren que la formació independentista es va quedar molt curta en la seva valoració i la situació a la qual es pot enfrontar el govern de Collboni si el Suprem falla en la seva contra serà molt preocupant.
La comissió d’Economia i Hisenda d’aquest setembre va debatre una proposició del PP i un prec de Trias per Barcelona sobre la taxa de residus municipal. El tinent d’alcaldia de l’àrea d’Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme Jordi Valls va dir que el govern de Collboni no derogarà una taxa que ara mateix “està dins de l’àmbit de la Justícia”. Valls no comparteix la sentència, que va recordar que afecta un volum de la taxa de 15 milions d’euros corresponents a 2020. “Dono aquesta dada tan sols perquè és l’única de la qual hi ha una sentència”. El tinent d’alcaldia i exalcalde de Manresa va demanar respecte per les resolucions judicials, però també “per la capacitat de defensa que pot tenir una administració pública”. El consistori tampoc té previst fer una provisió de fons perquè la taxa encara està subjudice.
La derogació, pendent del Suprem
Segons Valls, les administracions locals han d’aprendre a viure, “ens agradi o no, amb la judicialització de les decisions que prenen. Com ja ha explicat el TOT, en els anys de Colau com a alcaldessa, els contenciosos contra l’Ajuntament s’han doblat. “Crec que el més legítim que ha de fer una administració pública si creu fermament el que ha plantejat, és objectivable i és defensable, és defensar-ho”. Ara bé, va reconèixer que si el Suprem dictamina en contra de l’Ajuntament “haurem de derogar aquesta taxa i haurem de valorar si hi ha una reposició de fons o no. Una cosa és anul·lar la taxa i l’altra és fer una devolució individual dels rebuts de cadascuna de les persones. S’ha d’estudiar. No tinc avui dia una resposta sobre aquesta part”.
La taxa de residus va ser aprovada al plenari de febrer de 2020 amb els vots favorables de la coalició de govern,-Barcelona en Comú i PSC- i ERC. La resta de formacions polítiques -Junts per Catalunya, Ciutadans, Barcelona pel Canvi i PP- hi van votar en contra. Segons l’Ajuntament, aquest tribut es destina “a fomentar la correcta gestió dels residus domicilaris que es generen a la ciutat. Va entrar en vigor l’1 de juliol de 2020 i la seva recaptació es destina a la millora del servei públic de recollida de residus domèstics. En comissió, Valls va afegir que aquesta taxa no s’ha posat en marxa solament perquè l’Ajuntament ho planteja sinó perquè hi ha un requeriment de la Unió Europea, “vinculat a l’economia circular i al canvi climàtic”.
Incentivar el reciclatge
Esteller, del PP, no comparteix aquest punt de vista i assegura que no es paga en funció dels residus. “Es paga en funció del consum de l’aigua i no té res a veure si una família no genera residus o recicla perquè paga aquest import. Els paràmetres sobre els quals s’ha articulat aquesta taxa són erronis. Els objectius no són justos. El que s’hauria de fer és potenciar la cultura del reciclatge amb col·laboració publicoprivada. Estem per sota dels estàndards d’Europa, que demana un 50% i nosaltres estem a un 40%. Als països nòrdics estan al 90% i tenen uns instruments de col·laboració publicoprivada que fan que les persones que reciclen se’ls bonifiqui una part dels diners. Penso que en lloc de penalitzar el que s’hauria de fer és incentivar el reciclatge. La gent paga la taxa i no sap per què la paga”.
Quan es va activar la taxa, la companyia Aigües de Barcelona va presentar un recurs contenciós-administratiu contra el gravamen fiscal i la Justícia li va donar la raó. A través del rebut de l’aigua, els barcelonins paguen dues taxes de residus, una de municipal per la recollida i una de metropolitana pel tractament. En el seu moment, l’Ajuntament va estimar que el 73,3% de les llars de la ciutat pagarien entre 27 i 51 euros anuals per la taxa de recollida, tot i que hi ha molts habitatges que paguen força més.
Luis Carmelo, de l’associació d’Avis del barri del Bon Pastor, diu que la taxa es cobra a 557.000 llars de la ciutat. La seva estimació és que la xifra que hauria de retornar l’Ajuntament si perd davant dels tribunals podria ser superior als més de 136 milions, ja que s’hi hauran d’afegir els interessos pertinents d’aquests anys. En qualsevol cas, ell opina que els ingressos per la taxa poden rondar els 175 milions i amb els interessos arribar a uns 200 milions.
