Només ha passat una vegada a Barcelona. Només hi ha una persona que després de ser alcalde s’ha allunyat un temps del món de la política i, anys després, ha tornat a presentar-se a unes eleccions per tal d’estar de nou a plaça de Sant Jaume. Es tracta del candidat de Junts, Xavier Tries, que es presenta a les eleccions del pròxim 28 de maig sota la candidatura Trias per Barcelona. Ho fa sota un perfil propi en el qual no apareixen les sigles de Junts i amb un equip que aglutina persones de diferents sensibilitats polítiques -Junts, PDeCAT, MEScat i Demòcrates- que volen un canvi per Barcelona.
Demana el vot als barcelonins recordant, entre altres, que va ser alcalde entre el 2011 i el 2015 i que aquella gestió l’avala. Vol encarnar el vot segur i de la bona gestió aferrant-se a què va estar quatre anys al capdavant de la ciutat. Per exemple, durant la campanya ha posat sobre la taula que des de l’alcaldia va millorar una situació econòmica difícil, ja que quan el 2011 va arribar a l’Ajuntament l’atur era del 22% a la capital catalana. I ara recorda que quan va marxar del consistori la inseguretat era la principal preocupació del 3% dels barcelonins i que ara és la del 19%. Aquestes dades són positives per a Trias, però és aquest passat un punt fort o un punt feble? Aconseguirà catapultar-lo al consistori o enviar-lo un altre cop a casa?
Una persona amb experiència
Des del punt de vista del catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona (UB) Jordi Matas, el panorama és més positiu que negatiu en aquests moments. Tal com explica al TOT Barcelona, un dels principals beneficis és el context actual. “Després de dos mandats de l’alcaldessa Ada Colau, està més ben vista una persona amb experiència que una sense o amb poca”. Tanmateix, considera que els vuit anys que ha estat fora del consistori també li donen punts positius. “La gent ha pogut reflexionar i analitzar les coses amb distància. A més, el fet que una persona tingui ganes de tornar a ser alcalde després de vuit anys també té un valor afegit”, assenyala.
Per part seva, el professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Gabriel Colomé indica al TOT que, per molt que Trias hagi amagat alguns dels seus signes d’identitat -PDeCAT i Junts- i ell sigui la seva pròpia marca, “no pot escapar del seu passat”, fet que pot fer enrere alguns votants. Ara bé, també creu que hi haurà votants que el recordaran per haver estat quatre anys al govern municipal, un fet que podria fer-li guanyar vots. “Pot donar seguretat a les persones que dubtin a qui votar”, destaca.
Per tal d’abordar un altre benefici, cal viatjar fins a la campanya electoral del 2015. Allà, recorda Matas, va ser víctima d’una campanya “bruta” de les clavegueres de l’Estat. Se’l va acusar de tenir un compte bancari a Suïssa. Finalment, però, no es va arribar a provar la seva existència i, més tard, l’excomissari José Manuel Villarejo va admetre que l’acusació era falsa. Això, segons Matas, també podria animar algunes persones a confiar-li el seu vot. “Si el seu equip treu el tema en campanya és perquè els seus assessors li han dit que pot anar bé”, argumenta.
Punts en contra
Més enllà dels punts a favor que pot suposar la seva trajectòria, també pot haver-hi de negatius. Matas reconeix que molts barcelonins, en funció de quines siguin les seves necessitats i històries de vida, poden no veure amb bons ulls l’alcaldia de Trias i pensar que va ser “un desastre”. Aquesta possibilitat també l’ha deixat entreveure Colomé en opinar que tenir un passat públic es pot traduir en ser blanc de retrets. Així ho ha fet durant aquesta campanya, per exemple, l’alcaldessa i candidata de BComú, Ada Colau, que l’acusat de donar “barra lliure” al turisme, entre altres.
Colomé també recorda un altre fet del qual Trias no és responsable, però que el podria esquitxar: el cas de Toni Vives, que va ser regidor d’Urbanisme durant el seu mandat i se’l va acusar de cometre irregularitats. Concretament, de contractar irregularment un alcalde de Convergència i Unió (CiU) per una feina a l’empresa pública Barcelona Regional que ja existia, raó per la qual el gener del 2021 va acceptar dos anys de presó i inhabilitació. A més, el mateix Ajuntament de Barcelona va recordar el passat mes d’abril que Vives està pendent de judici pel cas del 3%. “Té un petit problema amb el seu exregidor. Li podrien treure alguna cosa sobre el tema”, apunta Colomé.
En aquesta campanya, Trias, no parla d’independència, sinó dels problemes de ciutat que considera més importants (seguretat, decreixement econòmic, mobilitat o neteja). Tanmateix, subratlla el professor de la UB, es presenta com una persona que representa l’esperit de l’antiga Convergència, allunyada de l’independentisme. Això, però, podria no sortir-li com desitja. “Li poden recordar que va anar a Waterloo a veure Carles Puigdemont abans de proclamar-se candidat de Junts i que, a més, fa temps es va posicionar com a independentista”, insisteix.
Davant d’aquest complex panorama i les possibilitats que es tregui la pols a diferents calaixos de les vides anteriors del candidat, ha optat per ser discret aquesta campanya. Colomé parla, concretament, de tenir un perfil baix, no posar-se amb embolics i no parlar més del compte. “Intenta transmetre que la seva opció és nova, quan en veritat ja ha existit”, recorda.
