En política no diguis blat que no sigui al sac i ben lligat, i encara que no sigui foradat. Però en política barcelonina, encara menys. El 2019, el paracaigudista Manuel Valls va acabar fent alcaldessa la seva enemiga pública número u, i el 2023, Jaume Collboni va ser investit alcalde amb només 10 regidors, i amb els vots del PP i dels Comuns. Tot, in extremis, una hora abans del ple que havia d’investir Xavier Trias amb el suport d’ERC de forma automàtica, perquè no hi havia, suposadament, majoria alternativa possible. Ara, set mesos després, l’alcalde Jaume Collboni negocia per tancar un acord de govern que li doni una estabilitat mínima per arribar al 2027. I la dita popular torna a ser vàlida: quan semblava que l’acord amb Junts-Trias per Barcelona estava madur, un gir de guió l’ha situat en una opció que pocs contemplaven, un acord amb ERC -només 15 regidors- per pressionar Barcelona en Comú.
Un soci minoritari, més mans per remar
Ara com ara, i després que es refredés l’acord amb Xavier Trias, les negociacions per tancar un pacte de govern a l’Ajuntament de Barcelona entre Jaume Collboni i ERC s’acceleren. Les converses s’intensifiquen i fonts del PSC consultades pel TOT Barcelona fins i tot diuen que l’acord pot ser “imminent”. Ara mateix, i segons aquestes fonts, la possibilitat principal és que el primer partit que entri a l’executiu de Collboni sigui ERC i, amb posterioritat, ho faci Barcelona en Comú. Si no es torcen les negociacions, a la primavera la capital catalana pot tenir un govern amb 24 dels 41 regidors. I si bé la prioritat pel PSC és que el pacte amb els Comuns sigui sense Ada Colau, el PSC podria acabar havent d’acceptar que l’exalcaldessa es quedi a Barcelona. Ara bé, Collboni no tanca la porta a continuar negociant amb Xavier Trias. De moment, i en plenes reunions, Collboni ha suspès la conferència que l’alcalde de Barcelona fa cada any al Col·legi de Periodistes a finals de gener per evitar donar explicacions davant la premsa. L’acte L’Alcalde Respon estava previst pel dia 31 de gener i es posposarà unes setmanes, sense data concreta. Un ajornament que li permetria, segons la seva mateixa previsió de tenir govern a la primavera, d’arribar a aquesta cita fins i tot amb nous regidors a l’executiu.
Fa uns dies, després que La Vanguardia avancés que Collboni encarrilava un pacte amb ERC, la nova presidenta dels republicans al consistori, Elisenda Alamany, ho reconeixia públicament. Deia que les converses s’havien intensificat, però que encara estaven en una “fase inicial”. Fonts republicanes expliquen al TOT que hi ha converses “a tots els nivells”, però que “no hi ha coses concretes pactades”. Tampoc no entren a detallar quines carpetes hi ha sobre la taula i què pot ser un escull i què no. En tot cas, el cert és que mentre Ernest Maragall va ser el president del grup municipal, aquestes reunions no van existir. Des del PSC apunten que la possible sortida forçada de Maragall va canviar del tot la situació i l’inici de les trobades per intentar arribar a un pacte, ara amb Elisenda Alamany, clarament disposada a entrar al govern de Collboni.
El repartiment d’àrees i districtes
Algunes fonts socialistes consultades pel TOT indiquen que PSC i ERC ja han començat a parlar del repartiment d’àrees i districtes. El PSC hauria posat sobre la taula cedir als republicans dos dels deu districtes de la ciutat, sense que hagin transcendit quins. El que sí que és cert és que el regidor del PSC David Escudé és el màxim responsable polític de Les Corts i Sant Martí i, en cap cas, els socialistes es plantegen treure’s de sobre Sant Martí per la importància electoral que el territori té per ells. A les eleccions municipals del maig del 2023, Collboni es va imposar a Sant Martí amb el 22,87% dels vots. Tampoc sembla probable que els socialistes cedeixin la primera tinença d’alcaldia a Alamany i, de moment, la mantindrà Laia Bonet. Si les converses entre republicans i socialistes arriben a bon port, Alamany serà tinenta d’alcaldia, però no la primera, apunten des del PSC.
Des d’alcaldia, fonts pròximes a Collboni guarden “mutisme” i es limiten a dir que quan hi hagi algun acord o canvi l’anunciaran. El mateix Collboni va dir aquest dimecres a Madrid que no hi havia novetats i va advertir ERC Barcelona en Comú que “per l’alcalde només parla l’alcalde” i va insistir que la seva prioritat és tenir tancat un acord de govern i el pressupost aprovat abans de la primavera. A finals de 2023, el PSC es va veure obligat a prorrogar a la baixa els comptes municipals actuals pel 2024, amb una pèrdua de 117 milions d’euros per invertir.
Això no obstant, Collboni i Trias continuaran explorant un possible acord. Els números són els que són i l’alcalde no es pot arriscar a un govern amb minoria, sol o amb ERC (socialistes i republicans sumarien 15 dels 41 regidors del plenari) els tres anys i mig de govern que queden si finalment els Comuns decideixen quedar-se a l’oposició. Entre Trias per Barcelona i PSC tenen la majoria del Consell Plenari, 21 de 41, i Collboni no necessitaria el suport de cap altra formació per aprovar els pressupostos i els grans projectes de ciutat. De fet, durant el primer mig any de mandat, Collboni i Trias s’han entès força bé i han tirat endavant diverses iniciatives, com la nova taxa de terrasses i la revisió al llarg del nou mandat del Pla Especial d’Allotjament Turístics (PEUAT) per obrir nous hotels al centre i regular les llars compartides. Collboni també ha aprofitat per marcar distàncies amb els Comuns i tirar enrere algunes iniciatives simbòliques de Colau, com l’urbanisme tàctic de Pelai, o fer una revisió del carril bici de Via Augusta.
Trias diu que no ha trencat les negociacions
A principis de setmana, el regidor Jordi Martí Galbis, mà dreta de Trias, anunciava que Junts paralitzava les converses amb Collboni davant del fet que l’alcalde negociava en paral·lel amb els republicans. Però Trias matisava al seu portaveu i negava que les converses amb el PSC s’haguessin trencat. Això sí, Trias avisava Collboni que no li faci perdre el temps. Amb una investidura, la de Collboni, que es va gestar una hora abans del plenari, amb una trucada de Daniel Sirera al cap de files del PSC que garantia els vots dels populars a la seva candidatura, no es pot tancar la porta a que les converses per un pacte de govern a la ciutat facin un nou gir. De totes maneres, ara mateix, el tripartit d’esquerres és la principal possibilitat, i un acord en pocs dies o setmanes de Collboni amb ERC, suposarà una pressió extra per als Comuns.
Collboni s’ha apropat durant mesos a Trias
Durant els set mesos que Collboni fa que exerceix d’alcalde, s’ha apropat més a Xavier Trias que a Colau i ERC, pactant amb Junts, a més de la nova taxa de terrasses i la modificació del PEUAT, flexibilitzar la mesura que obliga a destinar el 30% de les noves promocions a habitatge social, temes de cabdal importància per Comuns i republicans, i a posar sobre la taula posposar la connexió del tramvia per la Diagonal, fet que ha dut a Janet Sanz, extinenta d’alcaldia d’Urbanisme amb Colau, a posar el crit al cel.
A principis d’any, Collboni i Trias estaven en la recta final d’un pacte de govern i ja negociaven programa, organigrama i pressupostos, va avançar el TOT. Des del carrer de Pallars, on està la seu catalana del PSC, insisteixen que la prioritat sempre ha estat un pacte d’esquerres, però Trias i Collboni s’entenen bé i han estat molt a prop de tancar un acord. Llavors, què ha passat? Les relacions entre Collboni i Colau són dolentes, i si es tractés d’una decisió que pogués prendre l’alcalde per si sol, probablement es decantaria pels junters. No obstant això, la proximitat de les eleccions catalanes, que s’han de celebrar a tot estirar d’aquí a un any, pot acabar tenint un pes determinant en el futur pacte a Barcelona, davant la possibilitat que Salvador Illa necessiti el suport de Comuns o ERC per governar.
Què farà Ada Colau?
De portes endins, Collboni i el PSC sempre han buscat un acord amb els Comuns sense Colau. La raó és senzilla: no volen “dos alcaldes en un mateix govern” ni ningú que pugui fer ombra al cap de files socialistes de cara a les municipals del 2027. El fet que Colau no hagi marxat és una de les raons per les quals no s’han tancat les negociacions, segons detallen fonts del PSC a aquest mitjà. Tot apuntava que l’exalcaldessa acabaria a Madrid fent de ministra o que seria la candidata de Sumar per Barcelona a les eleccions europees del juny vinent, però, per sorpresa del PSC, Colau ha renunciat a les dues possibilitats i es vol quedar a Barcelona per raons personals. Si fa uns dies els socialistes parlaven “d’escull”, ara comencen a veure que hauran d’acceptar que Colau es pot quedar al consistori quatre anys més. Amb les funcions que siguin. Una de les possibilitats és que la líder dels Comuns es quedi com a presidenta del grup municipal, però sense entrar en l’executiu, i doni marge per preparar el seu relleu intern i aleshores plegar.
Sigui com sigui, tot està obert encara, però el dead line que es va posar l’alcalde, la primavera, s’acosta. Més encara, l’ajornament de L’Alcalde Respon’ no es pot, com a mínim estèticament, allargar més enllà de 3 o 4 setmanes.
2 
