En un moment en què partits com Barcelona en Comú i ERC estan immersos en el procés de primàries i Junts per Barcelona hauria d’elegir l’alcaldable per al 2027, el PSC alenteix el ritme i es pren amb calma el nomenament de Jaume Collboni com a candidat socialista. El missatge és clar: “Collboni és l’alcalde”, subratllen fonts socialistes consultades al TOT Barcelona: “No hi ha pressa”.
En conversa amb aquest mitjà, la primera secretària del PSC de Barcelona, Sara Jaurrieta, assegura que a hores d’ara, a la Federació de Barcelona del PSC no hi ha cap calendari per nomenar Collboni, i que la formació se centra a “governar la ciutat”. Els estatuts del partit diuen que en els municipis de més de 50.000 habitants s’han de fer primàries. Però Barcelona, com a capital de Catalunya, juga en una lliga a part, i és el Consell de Federació l’encarregat d’elaborar un reglament propi per elegir el candidat. I, de moment, no s’han fet moviments. “No s’ha encetat aquest meló”, subratlla la primera secretaria socialista. Sense donar una data concreta, Jaurrieta sí que diu que serà el 2026 quan es farà la proposta de reglament. Deixar-ho per al 2027 seria massa just. En tot cas, els socialistes tenen un candidat “clar i evident” que és Collboni i “té menys sentit” fer unes primàries, valora.
Collboni, tres eleccions com a candidat
Collboni és l’alcaldable del PSC d’ençà que el 2014 es va imposar en les primàries del partit a Carmen Andrés -en segona volta-, Jordi Martí Grau, Laia Bonet -ara primera tinenta d’alcaldia- i Rocío Martínez-Sampere. Fins ara, ha estat candidat en tres eleccions locals -2015, 2019 i 2023- amb uns resultats que han anat de menys a més. El 2015, el PSC va tocar fons i es va quedar amb només quatre regidors, la xifra més baixa dels socialistes barcelonins en tota la història de la democràcia de les eleccions municipals a la ciutat. El 2019, va doblar resultats i va aconseguir vuit edils. I el 2023, es va enfilar fins a la desena. El maig de fa tres anys, els comicis els va guanyar Xavier Trias, però un pacte d’última hora entre Barcelona en Comú i PP per evitar que la ciutat tingués un alcalde independentista va permetre a Collboni assolir el càrrec.
Al llarg de la darrera dècada, i especialment entre 2015 i 2019, el PSC va buscar un recanvi a Collboni, però no se’n va sortir. Ara, superats els dos anys i mig al capdavant de l’alcaldia, ningú discuteix que serà el candidat el 2027 i en cas de posar-se sobre la taula fer unes primàries sembla poc probable que ningú es presenti per enfrontar-se a l’alcalde.
El repte de guanyar les eleccions
El repte de Collboni en les municipals del 2027 no solament és repetir com a alcalde sinó guanyar les eleccions. Des del 2007, quan l’alcalde Jordi Hereu va ser el candidat, els socialistes no guanyen uns comicis a la capital de Catalunya. En els del 2011 es va imposar Trias; en els del 2015, Ada Colau; en els del 2019, Ernest Maragall, i en els del 2023, Trias un altre cop. El 2015, el primer cop que Collboni va ser candidat, els socialistes van ser la cinquena força del consistori (amb 67.489 vots, el 9,63%). El 2019, el PSC va ser el tercer partit del Consell Plenari (amb 138.885 paperetes, el 18,47%). I el 2023, Collboni va assolir la segona posició a les urnes (amb 131.923 vots, el 19,82%). En aquests anys, Collboni ha estat segon tinent d’alcaldia, entre 2016 i 2017, i primer tinent d’alcaldia, entre 2019 i 2023. El gener d’aquell any va deixar el govern de coalició amb Colau per centrar-se en les eleccions municipals, una decisió que va ser molt criticada per l’exalcaldessa.
La darrera enquesta que s’ha fet pública fa pocs dies pronostica una victòria del PSC si ara se celebressin eleccions municipals. Es tracta d’un sondeig encarregat per ERC després del Baròmetre municipal del desembre. Collboni s’imposaria, però ho faria amb els mateixos regidors que té ara i amb un lleuger increment del percentatge de vots, fins al 20,5%. Com a segona força se situaria ERC, amb vuit regidors -tres més que ara- i el 16,5% dels sufragis, i, en tercer lloc, es quedaria Barcelona en Comú, amb set edils -dos menys que en l’actualitat- i el 15,1% dels vots. La patacada més important se l’enduria Junts, que només aconseguiria sis regidors -cinc menys- i perdria pràcticament la meitat dels vots de les darreres eleccions, del 22,7% baixaria a l’11,6%. L’enquesta també pronostica la irrupció d’Aliança Catalana (AC) a l’Ajuntament de Barcelona, amb cinc regidors -els mateixos que Junts es deixaria pel camí- i un 10% dels vots. PP i Vox repetirien els representants actuals, amb quatre i tres, respectivament. La CUP, tot i millorar resultats respecte al 2023, no arribaria al llindar mínim del 5%.
Els partits de l’oposició, amb la maquinària en marxa
Mentre el PSC i Collboni miren les municipals amb calma, la resta de partits premen l’accelerador per tenir com més aviat millor els seus alcaldables. Barcelona en Comú haurà d’escollir entre Gerardo Pisarello i Bob Pop, amb l’objectiu que el 23 de febrer es faci la proclamació oficial de l’alcaldable. ERC, amb Elisenda Alamany com a única candidata a les primàries, serà nomenada el 28 de febrer. I Junts, després d’intentar aconseguir sense èxit un alcaldable de renom, es debat entre Josep Rius i Jordi Martí Galbis com a possibles alcaldables. El president a l’exili, Carles Puigdemont, és partidari que sigui Rius, però en cas de celebrar-se primàries Martí Galbis podria donar guerra i guanyar, ja que controla l’agrupació de Sarrià-Sant Gervasi, la que té més militants.
El PP concorrerà de nou amb Daniel Sirera, tot i que el nomenament oficial encara trigarà. Fonts del PP recorden que Alberto Núñez Feijóo va apostar per Sirera el 2023, quan les enquestes no donaven regidors als populars, i per al 2027 no canviarà d’opinió. I Aliança Catalana té previst anunciar el candidat a l’alcaldia per Sant Jordi, el “plus” per intentar aconseguir uns millors resultats, segons el president d’AC al Barcelonès, Jordi Amela. Serà el primer cop que el partit de Sílvia Orriols es presentarà a les municipals de Barcelona. Alguns experts veuen la candidatura a la capital de Catalunya com un test per a les eleccions al Parlament del 2028, en les quals Aliança Catalana podria arribar als 20 parlamentaris, segons l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) del novembre passat.
