Jaume Collboni s’enfronta aquest octubre a la seva primera gran prova de foc. A mitjans de mes, el PSC portarà a la comissió d’Economia i Hisenda l’aprovació inicial de les ordenances fiscals per al 2024. I, ara mateix, Collboni estudia si a la mateixa comissió es vota la proposta de pressupostos, tot i que aquesta possibilitat caurà si no té garantida l’aprovació inicial, han informat diferents fonts municipals, que preveuen negociacions llargues i difícils. Tant Xavier Trias com Ada Colau han vinculat el suport al pressupost a l’entrada al govern de Barcelona. Collboni haurà de decidir amb qui vol governar, però no prendrà cap decisió sobre aquesta qüestió abans que s’hagi resolt la investidura de Pedro Sánchez com a president de Govern espanyol, segurament ja al novembre.
Les ordenances fiscals del pròxim any s’han de portar a aprovació aquest octubre si volen que entrin en vigor l’1 de gener de 2024, ja que han d’estar en exposició pública un llarg període de temps i han de rebre la llum verda definitiva en el plenari del desembre. Segons ha pogut saber el TOT Barcelona ja s’han iniciat les reunions tècniques del tinent d’alcaldia de l’àrea econòmica Jordi Valls amb els grups municipals i la intenció de Collboni és reunir-se amb els caps de llista de les diferents formacions i decidir després si continua amb la idea de portar a aprovació inicial el pressupost aquest octubre. Algunes fonts municipals consultades pel TOT Barcelona veuen molt complicat que el PSC pugui tancar un acord de pressupostos abans de la comissió.
Retoc d’algun impost
En les primeres preses de contacte del PSC amb els grups, el govern no ha donat detalls sobre el pressupost de 2024 i sembla que podria ser la setmana vinent quan els socialistes facin arribar els números definitius als partits de l’oposició. Respecte a les ordenances fiscals, sembla que no hi haurà una pujada generalitzada d’impostos i taxes municipals i es podria retocar algun tribut relacionat amb l’activitat econòmica i turística. La taxa de terrasses podria ser una.
Tot i que tant Trias com Colau apressen a Collboni a triar amb qui vol ballar la resta del mandat, l’alcalde no prendrà cap decisió sobre el futur govern de la ciutat abans de la investidura de Sánchez. Si finalment es produeix, aquesta podria ser cap a mitjans de novembre. Tot i que el PSC governa ara amb només 10 regidors, cal recordar que durant el primer mandat de Colau (2015-2019), els Comuns van estar al capdavant de la ciutat en solitari, amb 11 regidors, una bona part del temps.
El TOT Barcelona ha preguntat al servei de premsa municipal per les intencions del govern amb les ordenances fiscals i els pressupostos, i si portarà ambdues coses a aprovació inicial aquest octubre, amb l’única resposta que quan toqui ja s’explicarà. Les fonts consultades tampoc han contestat què passarà amb les ordenances fiscals -si es congelen o pugen- i han declinat fer una valoració sobre el pressupost.
Cap a un govern tripartit?
El futur govern de Barcelona podria passar per un pacte entre PSC i Comuns o per un govern tripartit a l’Ajuntament, tot i les moltes diferències que uns i altres tenen. Fa uns dies en una entrevista a TV3, Collboni va dir que la seva “preferència” eren els acords amb els Comuns i ERC. És amb qui el PSC se sentiria “més còmode”, tant per coherència amb el seu projecte polític com amb el que han votat els ciutadans. Entre les tres forces sumen 24 regidors –PSC (10), Barcelona en Comú (9) i ERC (5)- i tenen garantida la majoria del ple.
En qualsevol cas, l’alcalde no tanca la porta a Junts i com ha reconegut Trias s’han produït reunions entre els dos polítics, tot i que ara mateix les opcions que entre aquestes dues formacions es pugui tancar un acord estable de govern són menors. Es deixa, això sí, la porta oberta a arribar a pactes com està passant amb la intenció d’anul·lar la reserva del 30% per a habitatge social en les noves promocions (una decisió que no ha agradat gens als Comuns) o amb el projecte de cobertura de la ronda de Dalt, que Junts també portava al programa electoral. Trias tenia intenció de plegar i anar-se’n a casa aquest octubre, però es quedarà fins que s’aclareixi la investidura de Sánchez i veure què passa a Barcelona amb el govern i el seu grup.
Al llarg d’aquests de més de 100 dies de govern de Collboni, el PSC ha fet molts gestos per allunyar-se dels Comuns. Ha activat el Pla Endreça, destinat a potenciar la neteja de la ciutat i a combatre l’incivisme amb més multes, ha recuperat l’agermanament amb Tel-Aviv, revisarà el carril bici de Via Augusta, ha eliminat l’urbanisme tàctic del carrer de Pelai, ha reduït la pressió als conductors en l’horari dels radars dels entorns escolars, vol practicar polítiques urbanístiques amb més consensos per evitar una nova sentència judicial com la de Consell de Cent -que posa sobre la taula revocar les obres de conversió en zona de vianants-, anul·lar la reserva del 30% per a pisos socials en les noves promocions d’habitatges i vol accelerar la reforma de la Rambla. On no ha complert l’alcalde és amb la reforma de la ronda de Sant Antoni. Durant la campanya va prometre revocar la proposta de Colau, però finalment va claudicar. Ara, el regidor de l’Eixample Jordi Valls ha posat sobre la taula debatre la introducció de canvis en la càrrega i descàrrega i per on passen bicis i patinets.
Pressupost i govern van lligats, segons Trias i Colau
Tant Trias com els Comuns vinculen donar suport al pressupost de 2024 amb entrar el govern. “És impossible separar una cosa de l’altra: si no entres al govern, no dones suport al pressupost, és de sentit comú”, opina l’exalcalde. Ada Colau ha dit pràcticament el mateix, que ja a l’agost anunciava que no donarà “un xec en blanc” a Collboni. “Ell tot sol no pot governar. Amb 10 regidors és impossible governar Barcelona, ni aprovar pressupostos, ni fer res”, va subratllar la líder dels Comuns a l’agència Efe. Molt possiblement, si finalment els Comuns entren al govern de Barcelona ho faran sense Colau, que podria ser ministra de l’executiu de Sánchez i Yolanda Díaz.
Pel que fa a ERC, Ernest Maragall deia a finals de setembre que no es veia en un govern amb el PSC, i va afegir que no estava negociant res amb ningú i que el PSC volia evitar que els republicans entressin a l’executiu municipal. Maragall ha acusat els socialistes de tenir una “orientació conservadora” i al programa Bàsics de Betevé va remarcar que escoltarà la proposta de pressupostos de Collboni “perquè és una obligació”, però que en vol parlar des de l’oposició. Les negociacions amb els republicans estan ara mateix a les beceroles.
Des del PP informen que fins ara només s’han produït reunions informatives amb el govern, “res en ferm”. El partit de Daniel Sirera mostra la predisposició a arribar a acords i col·laborar perquè tirin endavant els comptes municipals sempre que es descartin qüestions independentistes que puguin plantejar altres partits, i sempre que serveixin per millorar la ciutat i deixar enrere l’etapa de Colau.
Els pressupostos, un indicador del futur govern
La proposta de pressupostos que faci el govern de Collboni ja serà un clar indicador del full de ruta que el PSC vol per la ciutat. És a dir segons quines siguin les prioritats pressupostàries de l’alcalde, tant pel que fa a la despesa com a les inversions previstes, es veurà clar si gira més cap als junters o pensa més en un pacte amb Comuns i republicans. Dos projectes que, per exemple, necessitaran un pressupost i que el govern portarà a aprovació a la comissió d’Urbanisme d’aquest octubre són escurçar els terminis de la reforma de la Rambla i la licitació de la fase 2 de la cobertura de la ronda de Dalt, que no han estat prioritaris per a Colau.
Si Collboni no aconsegueix els suports necessaris per aprovar els pressupostos, no tindrà més remei que prorrogar els comptes de 2023, un fet que seria un fracàs des del punt de vista polític, però no econòmic, si no és que els socialistes proposin una retallada. Barcelona té actualment el pressupost municipal més alt de la seva història amb prop de 3.600 milions d’euros. El passat mandat, Colau i Collboni van aconseguir aprovar els quatre pressupostos, l’últim el passat desembre amb els vots a favor de PSC i Barcelona en Comú i l’abstenció d’ERC.
