El Partit Popular demanarà a l’Ajuntament de Barcelona que el regidor de la formació a la localitat basca d’Ermua assassinat per ETA fa ara 25 anys, Miguel Ángel Blanco, doni nom a un carrer de la capital. El PP ho pensa reclamar en un prec que té previst presentar al pròxim ple municipal, el 22 de juliol.
El grup municipal del PP ha enviat una carta a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en què li insta a “mantenir viu el record de Miguel Ángel Blanco” a Barcelona. Els populars signen la missiva amb les joventuts del partit i recalquen que “a dia d’avui, u de cada dos joves no sap qui és Miguel Ángel Blanco, ni què va succeir aquells dies d’angoixa”. La formació fa al·lusió a les 48 hores de juliol de 1997 en què ETA va retenir el polític fins que els terroristes li van disparar en un bosc a Lasarte, abans de deixar-lo malferit i abandonat.
Els conservadors llancen la proposta per batejar un espai de la ciutat amb el nom de la víctima d’ETA coincidint amb els recents actes de record del segrest i posterior assassinat del regidor, que van commocionar la societat basca i també d’arreu de l’Estat. El rei Felip VI, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i el lehendakari, Íñigo Urkullu, entre altres dirigents, van acudir a Ermua el passat cap de setmana per homenatjar Blanco, executat amb dos trets de bala després de complir-se el termini que ETA va concedir al Govern de José María Aznar per apropar els presos de l’organització al País Basc. En paral·lel, el PP va fer el seu propi acte a la població biscaïna, en què va carregar contra Sánchez per pactar la llei de memòria democràtica amb EH Bildu.
Carta a Colau
El PP es basa en un estudi de la consultora Gad3, publicat l’octubre de 2020, per sostenir que el desconeixement sobre ETA predomina entre la joventut. Alhora, els populars afirmen a la carta a Colau que la majoria dels joves també ignora que la banda va matar 853 persones durant cinc dècades d’existència. “Tampoc saben el que va succeir a la nostra ciutat, Barcelona, aquella tarda del 19 de juny de 1987 al centre comercial Hipercor de l’avinguda Meridiana”, expressen els conservadors, en referència a l’atemptat en què un cotxe bomba del comando Barcelona va provocar 21 morts i 46 ferits.
La cruel mort de Blanco i les multitudinàries protestes de fa 25 anys s’assenyalen com un punt d’inflexió en la història d’ETA i del País Basc. És a partir d’aleshores que la societat basca va perdre la por a manifestar-se de forma massiva contra el terrorisme. Alhora, els cops policials i el debat intern a l’esquerra abertzale van encaminar la banda cap al cessament definitiu de l’acció armada, declarat 14 anys més tard del crim contra el regidor d’Ermua. Després d’aquell atemptat, ETA encara va llevar la vida a 67 persones més.
El PP sosté que Blanco és un “símbol de llibertat” en la carta escrita a l’alcaldessa i afegeix que és una “obligació” recordar el polític basc “i totes les víctimes del terrorisme”. “Les noves generacions han de conèixer la figura de Miguel Ángel Blanco i la importància que aquell acte criminal va tenir per entendre la fi de la banda terrorista”, postula el president del PP a l’Ajuntament de Barcelona, Josep Bou.
3 
