Ara fa 16 mesos, Jaume Collboni era elegit alcalde de Barcelona amb 10 regidors. El PP i Barcelona en Comú li havien donat suport per impedir que la ciutat fos governada per independentistes. I això, a les portes d’unes eleccions espanyoles avançades que es convertirien en un plebiscit entre el front PP-VOX i el front del PSOE i la resta de formacions polítiques. Collboni era alcalde per un pacte als despatxos del PP i el PSOE, sense conèixer que poc després, el PSOE quedaria en mans de Junts i d’ERC per investir Pedro Sánchez, tot i la victòria del PP. Les negociacions a Madrid s’allargarien fins al novembre, un temps en el qual Collboni va tenir aturades, oficialment, les negociacions per ampliar el seu minso executiu. Després, començarien a prendre forma les negociacions del govern de Pere Aragonès per aprovar els pressupostos, i una nova aturada dels contactes a Barcelona a l’espera del resultat al Parlament. Paral·lelament, ERC acordava el febrer de 2024 donar suport a Collboni amb els pressupostos, i posar les bases d’un futur pacte de govern.
Però aleshores van irrompre les eleccions catalanes del 12-M, també anticipades, per la negativa dels Comuns a aprovar els comptes d’ERC, que tenien el suport del PSC. La no aprovació va deixar la ciutat sense uns 650 milions en inversions, segons les dades facilitades per Collboni, afectant projectes estratègics a la capital catalana com la construcció del tram central de l’L9, l’ampliació de l’Hospital del Mar o més de 1.700 pisos socials.

Després de la convocatòria del 12-M, novament l’alcalde Collboni posà el fre de mà a l’espera dels resultats. I amb la clau en mans d’ERC, tot es va complicar a Barcelona. Fins al 8 d’agost, quan Salvador Illa és investit president amb els vots dels republicans. Semblava que podia desencallar-se el pacte a Barcelona, però novament, la política catalana impacta com un meteorit a l’Ajuntament. La convocatòria de congressos a ERC -30 de novembre- per redreçar la direcció; a Junts, del 25 al 27 d’octubre, i també als Comuns -que han declinat valorar l’alentiment del calendari per aprovar els pressupostos-, a mitjans de novembre, tornen a deixar en espera la política municipal, aquesta vegada, amb afectació sobre la tramitació inicial dels pressupostos, tal com ha avançat el TOT Barcelona.
L’any passat es va retirar el punt per falta d’acord
El mateix alcalde ho va verbalitzar aquest dimarts a RNE. Segons Collboni, les negociacions aniran aquest any més lentes i caldrà esperar al desembre, després del congrés d’ERC, el darrer que es farà, per tancar acords. Això es tradueix en el fet que fins al primer trimestre del 2025, la ciutat no podrà aprovar definitivament els comptes municipals, si aquest és el cas. El 16 d’octubre, la comissió d’Hisenda i Economia debatrà i votarà l’aprovació inicial de les ordenances fiscals. Altres anys, aquest fet coincidia amb el primer debat dels pressupostos. L’any passat havia de ser així, però a última hora, Collboni va retirar el punt de l’ordre del dia, després que l’oposició li tombés les ordenances fiscals. La setmana vinent tampoc es debatrà i diferents fonts de l’oposició situen la tramitació inicial dels comptes del 2025 a mitjans de desembre.
En declaracions al TOT, el president de Junts per Catalunya-Trias per Barcelona a l’Ajuntament Jordi Martí Galbis ho detalla així. “L’any passat, [Collboni] primer va veure com es rebutjaven les ordenances fiscals, i després va retirar [el punt] del pressupost. No el va voler negociar per la seva feblesa com a alcalde, i també la del seu govern. I per primera vegada en la història, un alcalde [de Barcelona] que no havia guanyat les eleccions aprovava el seu primer pressupost d’un mandat amb una qüestió de confiança (una eina de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) que permet als governs en minoria tirar endavant els pressupostos, amb el límit de dos cops per mandat), que en realitat havia perdut. Enguany torna a dir que el pressupost pot esperar fins al primer trimestre de l’any que ve, però ho diu perquè sap que no té suports per aprovar-lo. Un cop més, la prioritat de Collboni només és Collboni, i no Barcelona”, valora Martí Galbis.

“Un alcalde sense projecte”, diu Martí Galbis
El president de Junts, un càrrec que Martí Galbis ostenta després que Xavier Trias deixés l’Ajuntament, recorda que Collboni va arribar a l’alcaldia amb el vot dels Comuns i el PP. I ho va fer, opina, “sense un projecte al darrere, i ara paguem aquella investidura”. “Portem gairebé un any i mig on la feblesa de Collboni sempre acaba sent un ‘ja ho farem més endavant’. Potser ell té temps per perdre, però no pas Barcelona. Tenim un alcalde que quan agafa el micròfon s’atreveix a prometre ‘la més gran transformació de la ciutat del darrer segle’, però que és incapaç d’aprovar un sol pressupost quan toca… La majoria que el va fer alcalde només va ser una majoria per barrar el pas a l’alcalde Trias, i no pas una majoria per fer el canvi que Barcelona necessita i els seus veïns reclamaven”.

Sirera exigeix deixar de banda els interessos partidistes
Un altre partit que s’ha mostrat molt crític amb el fet que no es tramitin els pressupostos ha estat el PP. El president dels populars a l’Ajuntament Daniel Sirera considera “impresentable” que Collboni anteposi els seus interessos a les necessitats dels barcelonins. “Mentre esperem que uns i altres es decideixin, la ciutat continua patint greus problemes d’inseguretat, neteja, habitatge i mobilitat. Sense les inversions necessàries per posar fi a tots aquests problemes, la situació només empitjorarà”. Sirera demana l’alcalde que prioritzi la ciutat davant de “qualsevol interès partidista” i presenti els pressupostos que Barcelona necessita “per tornar a brillar com fa anys que no fa”. El PP recorda que l’any passat, Collboni ja va haver de recórrer a una qüestió de confiança per aprovar els comptes, la qual cosa demostra que “va ser incapaç de teixir aliances”.
De fet, en els comptes del 2024, l’únic suport de l’oposició amb què va comptar Collboni va ser d’ERC, amb qui els socialistes tenen tancat un preacord per formar un govern de coalició a la ciutat, a l’espera que les bases republicanes ho validin, però aquesta votació difícilment tindrà lloc abans del congrés nacional d’ERC, previst pel 30 de novembre. Des del grup municipal que encapçala Elisenda Alamany, el regidor Jordi Castellana diu al TOT Barcelona que correspon al govern presentar l’expedient dels pressupostos, “tot i que en altres ocasions també s’han plantejat a finals d’any amb aprovació al gener o al febrer. Per tant, ja són tempos habituals”.

ERC demana al PSC apropar-se al seu model de ciutat
Ara mateix, ERC diu estar centrada en les ordenances fiscals del 2025, o sigui els impostos i taxes de l’any vinent. Per rebre el seu suport, els republicans han posat deures a l’alcalde en l’àmbit turístic. D’una banda, apujar el recàrrec municipal de la taxa turística fins als vuit euros, “per reinvertir els beneficis en la ciutat”, i de l’altra “crear un mecanisme perquè la ciutadania vegi compensada la taxa de residus i no pagar el que embruta el turista”. “Les ordenances fiscals han de servir per veure si el PSC s’apropa de nou al nostre model de ciutat”, conclou Castellana.