L’últim plenari de l’Ajuntament de Barcelona ha transcorregut amb un clar aroma electoral. Si hi havia pocs dubtes que, d’ara endavant, els grups utilitzaran tot allò que tenen a les seves mans per treure rèdit electoral, el plenari d’avui ho ha constat. Així ho han demostrat uns debats que han servit per demanar més Mossos d’Esquadra a la Generalitat de Catalunya, per tombar les superilles de Colau o per debatre propostes relacionades amb la mobilitat. Sigui com sigui, la mesura estrella d’aquest divendres ha estat l’aprovació dels pressupostos del consistori.
Pressupostos aprovats
Els discursos amb què s’ha defensat el vot afirmatiu o negatiu als pressupostos també ha contingut petites dosis de míting electoral. De la bancada del govern han sortit conceptes com ‘estabilitat’, ‘seguretat institucional’ o ‘responsabilitat’. Collboni, per exemple, s’ha dirigit a la resta de grups i ha remarcat, en la seva primera intervenció, que li hagués agradat poder arribar a un acord “més ampli“. A l’altra banda, ERC, que amb la seva abstenció ha validat els comptes, ha volgut mostrar una oposició responsable amb el ciutadà: “Som el primer partit de la ciutat i assumim en tot moment i en tots els àmbits el rol que ens correspon en defensa de l’interès general”, ha dit Ernest Maragall.
A la banda del ‘no’, Junts ha acusat el govern de poca flexibilitat a l’hora de negociar i ha lamentat l’allau de negatives que ha rebut la seva formació. Ciutadans ha tret l’argument del ‘canvi de cromos’ amb la Generalitat de Catalunya, deixant entreveure que els pressupostos de Colau són una moneda de canvi. El més clar, però, ha estat el representant del PP, Josep Bou, que ha acusat els comptes d’electoralistes i de tenir “grans xifres de cara a la galeria“.
Les superilles, de nou al centre del debat
L’altre tema estrella dels comuns és la pacificació dels carrers. De nou, Junts ha instat a aturar les superilles, fet que han recolzat tots els grups de l’oposició. Janet Sanz (BComú) les ha defensat amb entusiasme, però s’ha quedat sola. ERC, per la seva banda, ha defensat que és un grup partidari dels eixos verds i ha retret a la resta que facin gala d’un “immobilisme i catastrofisme estèril mancat d’idees; nosaltres volem que les coses canviï”. Tot i això, el seu vot ha estat el contrari al que voldria Colau.
La resta de grups també hi han votat en contra i, en les seves intervencions, tampoc han tingut cap paraula positiva cap el model. Valents ha fet un pas més i s’ha dirigit al PSC, que també ha votat en contra. “Si tenim superilles és perquè el PSC hi estava d’acord”, ha dit Marilen Barceló. En tot cas, el grup liderat per Colau s’ha quedat sol en el seu intent de defensar el seu model.
Petició de més Mossos a Barcelona
Un dels altres temes que, segons el baròmetre municipal, preocupa als barcelonins, és la seguretat. En aquest sentit tots els grups de forma unànime han demanat a la Generalitat que reforci el cos de Mossos d’Esquadra a Barcelona. Malgrat que han votat el mateix, el debat també ha servit per veure què opina diferents partits. Valents ha criticat que la mesura arribi a 5 mesos de les eleccions, Junts ha atribuit al PSC el conflicte entre el consistori i el Departament d’Interior i Josep Bou, del PP, ha recordat un cop més que la inseguretat és el primer problema pels barcelonins.
Aposta per endurir les mesures contra la contaminació
El plenari, gairebé en bloc, ha votat a favor d’endurir les polítiques contra la contaminació. Ho ha fet dos dies després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) hagi acreditat que d’ençà de 2010 i fins al 2018 s’han superat de manera “continuada i sistemàtica” els valors de diòxid de nitrogen a les àrees de Barcelona. El regidor d’Emergència Climàtica, Eloi Badia, ha tornat a treure el llistat de mesures que han permès rebaixar la contaminació en els darrers quatre anys. En aquests moments, Barcelona assoleix límits de diòxid de nitrogen (NO2) permesos per Europa, però queda lluny dels recomanats per l’OMS. Tots els grups han votat a favor de la proposta d’ERC excepte Valents i la regidora no adscrita.
Crida per convertir la prefectura de la Via Laietana en un centre de memòria
Finalment, el plenari ha optat per adherir a la crida internacional perquè la prefectura de la Via Laietana sigui un centre de memòria. La proposta, feta pels comuns, ha tirat endavant gràcies al vot favorable d’ERC, JxCat i l’abstenció del PSC. El text votat també demana a l’Estat “desafectar” l’edifici com a centre operatiu policial i transferir-lo a autoritats catalanes per fer-hi un espai de memòria sobre la repressió i la tortura durant el franquisme.
