Si Manuel Valls no dona cap sorpresa aquest dissabte a la tarda, Ada Colau revalidarà l’alcaldia de Barcelona amb els vots del grup de l’ex primer ministre francès –n’hi ha prou amb els tres dels regidors independents– i dels socialistes. I a partir de dilluns l’alcaldessa i Jaume Collboni seuran per repartir-se la casa. Seran com una de les parelles que, colpejades per la crisi i la bombolla immobiliària, es veuen obligades a compartir pis tot i haver trencat la relació: es van separar fa un any i mig, però l’únic manera de ser al govern municipal és compartir-lo.
Els dos polítics barcelonins ho tornaran a intentar després d’haver trencat de manera traumàtica el novembre del 2017, quan les bases dels comuns van decidir expulsar el PSC per haver participat en l’activació del 155 arran del referèndum de l’1-O. Havien governat junts des del maig del 2016, amb dificultats i tensions permanents, i el Procés va acabar de fer-ho saltar tot pels aires.
Ahir, les mateixes bases dels comuns van prioritzar recuperar l’alcaldia per davant del rebuig manifestat contra els socialistes fa un any i mig. I van decidir ignorar els possibles motius de Manuel Valls per donar-los els vots per a la investidura oficialment “sense condicions”.
Però la correlació de forces entre socialistes i comuns ha canviat. Aquesta vegada Collboni arriba reforçat per una remuntada electoral que li ha permès doblar el nombre de regidors, i en té només dos menys que Colau: molt lluny de l’11 a 4 que tenien quan van signar el seu primer pacte. I el socialista ha fet valdre, des de l’endemà de les eleccions, que era l’únic que podia donar-li l’alcaldia per segona vegada a la líder de Barcelona en Comú.
Van ser les paraules del primer secretari del PSC, Miquel Iceta, el dilluns 27 de maig, les que van obrir foc i van marcar el camí del que han sigut les tres setmanes de negociacions. “Farem el que calgui perquè no hi hagi un alcalde independentista a l’Ajuntament de Barcelona”, va dir. I el dimecres següent, Valls hi donava l’empenta que faltava en anunciar públicament que donaria suport a Colau com a mal menor.
Amb aquestes cartes, Collboni ha marcat tres línies vermelles: arribar a la investidura amb un compromís “explícit” de Colau de formar equip de govern amb els socialistes –aconseguit–, dissenyar un govern paritari –meitat i meitat per a cada força política, que no queda clar què vol dir, tenint en compte que uns tenen dos regidors més que els altres– i “preservar la neutralitat de la institució” –complir la Constitució i oblidar-se de llaços grocs i altres gestos a favor dels presos polítics.
Així és com s’arriba avui al ple de constitució del nou Ajuntament de Barcelona, amb la presència, justament, del pres polític Joaquim Forn, que ahir ja es va acreditar com a regidor després d’haver sigut el cap de llista de Junts per Catalunya. La seva eventual suspensió –insinuada per la fiscalia però encara no demanada per ningú– pot provocar la primera tempesta.
