Per primera vegada, a menys de 48 hores per a la celebració de la sessió constitutiva del nou Ajuntament de Barcelona, és impossible posar la mà al foc per qui recollirà la vara d’alcalde, si Xavier Trias, el guanyador de les eleccions, o Jaume Collboni, que a la tercera, i sense guanyar les eleccions, regnaria a Barcelona. Tampoc ningú no posa la mà al foc per quina mena de govern prendrà les regnes del consistori, i encara menys, per si aquest executiu sobreviurà intacte quatre anys. Però sigui qui sigui l’alcalde, per primera vegada hi haurà una oposició sense líder i poc estructurada. I per si no n’hi hagués prou, alguns números dos i tres poden també saltar. Dels 41 regidors electes, alguns no arribaran a ser-ho, com la número tres d’ERC, Ester Capella, i altres hi renunciaran en algun moment del mandat. Perquè seran candidats en algunes eleccions o perquè senzillament marxaran a casa. El mandat que comença aquest dissabte es dibuixa com el més singular i inestable de la història de la ciutat d’ençà de la represa democràtica.
Escenari A: Xavier Trias no és alcalde
Però anem a pams amb els líders. Si Xavier Trias no és investit, ja ha deixat clar que “no escalfarà la cadira” i marxarà a casa. En aquest cas, el partit guanyador a Barcelona, a la pràctica, Junts per Catalunya, es quedaria sense el seu cap de files i hauria de recomençar un procés per bastir un lideratge que preparés el camí del 2027. Una tasca gens fàcil si es té en compte que quan Elsa Artadi, ja proclamada candidata, va deixar la política abruptament, el partit no va trobar relleu i es va recórrer a l’exbatlle.
En aquest escenari, només hi ha una alternativa, que el candidat del PSC aconsegueixi ser alcalde. Li caldrien els vots dels Comuns i els del PP, aquest darrer, condicionat justament a què el partit d’Ada Colau no entri a l’executiu i sigui el PSC qui governi en minoria jugant amb l’aritmètica variable. Un panorama que, de facto, escapçaria el lideratge Ada Colau i desactivaria també un partit que té com a centre de gravetat la fins ara alcaldessa de Barcelona. Regidors com Jordi Martí -ja va ser regidor del PSC- i Janet Sanz, que ja va ser regidora d’ICV i aquest serà el seu quart mandat, podrien ser també algunes de les baixes si els Comuns no entren al govern municipal. Ara o d’aquí a uns mesos.
Escenari B: Xavier Trias, alcalde
Per contra, si el candidat de l’òrbita de Junts és alcalde, tindrà un efecte directe en el futur com a regidors de Jaume Collboni i Ada Colau, perquè es fa molt difícil visualitzar políticament que tant Colau, dues vegades alcaldessa, com Collboni, que hauria fracassat en el seu tercer intern de retornar Barcelona al PSC, facin de regidors a l’oposició durant quatre anys. Més encara, amb unes eleccions espanyoles, unes catalanes i unes europees en el camí. De fet, Colau ha descartat anar a les llistes de Sumar a Madrid, però en cap cas anar a Madrid si hipotèticament es reedités un govern del PSOE amb Sumar i Podemos que pogués incloure ministeris per als de Yolanda Díaz. Una possibilitat que a hores d’ara sembla llunyana, però Colau també seria un actiu evident per a les eleccions al Parlament, encara sense data, però que en tot cas podrien arribar en menys d’un any. I les Europees, el maig de 2024.
Pel que fa a Jaume Collboni, ha assegurat que es quedarà fent oposició. Però fins ara no hi ha hagut cap candidat que s’hagi presentat a quatre eleccions seguides, de manera que seria lògic que el líder del PSC fos “recol·locat” en un altre front polític. Algunes fonts apunten a Madrid i a les eleccions europees. I a les files dels socialistes, també sembla difícil que Maria Eugenia Gay es quedi de regidora a l’oposició quatre anys, ja que va ser fitxada per Collboni amb la intenció de governar. Qui portaria en aquest cas l’oposició i el possible lideratge de cara al 2027? A hores d’ara el nom amb més punts és el de Laia Bonet, relegada al tercer lloc justament per encabir-hi Gay.
En tot cas, aquestes renúncies, en cas de produir-se, s’esperarien per a després del 23-J, un cop superades les eleccions espanyoles.
ERC i Ernest Maragall
En el cas d’Ernest Maragall i d’ERC a Barcelona, després de la patacada del 28M, té una situació diferent de la de Collboni i Colau, dues figures polítiques que buscarien sortides dins del partit per conservar una parcel·la de poder. El cap de files d’ERC a Barcelona, però, ja ha guanyat unes eleccions i no només no repetirà com a candidat el 2027, sinó que no té cap intenció de ser repescat en altres llistes electorals. Com Xavier Trias, té un projecte de ciutat que va més enllà de càrrecs orgànics i no té interès a perllongar la seva carrera política com a activitat professional. Si es materialitza el pacte amb Trias i ERC i Maragall s’incorporen a l’executiu, sempre que el junter sigui alcalde, és clar, el republicà pot quedar-se com a regidor a l’oposició un temps -potser no els quatre anys-, però el cert és que els republicans a Barcelona també tindrien una oposició complexa si finalment no es materialitza un acord amb Xavier Trias i aquest aconsegueix ser alcalde. Els republicans acaben de perdre una peça clau i probable relleu de Maragall a Barcelona, Ester Capella, que ha creuat la plaça de Sant Jaume per ser consellera del govern Aragonès.
Daniel Sirera, líder inesperat de l’oposició?
En aquestes circumstàncies, si el PP acaba votant Jaume Collboni i també ho fa Ada Colau, però sense entrar al govern municipal, el cap de files dels populars a Barcelona podria convertir-se, amb només 4 regidors, en el líder més visible de l’oposició, facilitador del govern del PSC, sense Xavier Trias, qui sap si sense Ernest Maragall i amb una Ada Colau, mentre hi fos, totalment desactivada. Però és que si Trias és alcalde, Sirera també tindria una gran visibilitat, especialment si els líders del PSC i dels Comuns marxessin a casa.
L’últim intent: una moció de censura
Ara bé, hi ha una petita escletxa que donaria sentit al fet que Colau i Collboni s’asseguin a l’oposició almenys durant uns mesos. I és que ni Comuns ni PSC han tancat la porta completament a una hipotètica moció de censura després de les eleccions espanyoles que pogués desbancar Xavier Trias. Una possibilitat complexa, perquè requeriria el concurs d’ERC -si no és que entra al govern-, o del PP, amb la mateixa condició que ara posa d’excloure els Comuns. I encara més enrevessat, si Trias acabés governant en minoria, sense ERC, després del 23J es podria obrir la porta a una sociovergència o a la suma dels republicans.
4 
