L’oposició renya Colau per la despesa publicitària durant la crisi sanitària

El PP ha reclamat un informe jurídic sobre la legalitat dels encàrrecs i JxCat ha reivindicat usar la publicitat per a "coses útils" en lloc de fer-se "autopromoció"

La contractació d’emergència de l’Ajuntament durant la crisi sanitària no agrada a l’oposició municipal. Una proposició del PP i un prec de JxCat al ple d’aquest divendres han fet aflorar els retrets dels grups polítics a la despesa publicitària inclosa en els encàrrecs exprés que permet l’estat d’alarma, així com el malestar pel fitxatge del director creatiu de Manuela Carmena a Madrid només 5 dies després d’haver facturat 17.000 euros al consistori com a freelance.

La proposició dels populars, aprovada per unanimitat, demanava que els funcionaris dels Serveis jurídics municipals fessin un informe per analitzar la legalitat dels 316 contractes, que sumen gairebé 11,5 milions d’euros. L’alcaldessa no ha respost al PP i l’encarregada de defensar l’acció del govern ha estat la regidora d’Hisenda, Montserrat Ballarín (PSC). Ha assegurat que aquest informe ja està fet i que l’enviaria a l’oposició tot seguit, pel que els dos grups del govern han votat a favor de la proposició. També ha subratllat la “transparència” en haver publicat al web municipal un llistat amb la contractació d’emergència i ha acusat a l’oposició voler “agafar l’anècdota com a regla”. 

Josep Bou (PP) ha argumentat que no n’hi havia prou amb la transparència: “Vostès han de demostrar que diuen la veritat!”. “Si surt alguna cosa que no està bé, jo segurament ho entendré”, ha afegit amb un somriure. Jordi Coronas (ERC) i Manuel Valls (BpC) ha posat l’èmfasi en la ètica de la contractació de grans campanyes i del publicista Nacho Padilla, més enllà de que sigui del tot legal. Jordi Martí Galbis ha avançat que JxCat portarà el cas al comitè d’ètica municipal perquè es pronunciï. Finalment Paco Sierra (Cs) ha inquirit a Colau si “és normal empaperar Barcelona amb un missatge que no resol cap problema de la ciutat”.

En canvi, uns minuts després Colau sí que ha respost al prec de la presidenta del grup de JxCat, Elsa Artadi, que li demanava que “els diners que es destinin a comunicació siguin per a coses útils” com promoure l’ús de la mascareta o el prestigi de Barcelona com a ciutat segura, en comptes de fer-los servir per a “l’autopromoció” del govern municipal. L’alcaldessa li ha contestat que “tot el que s’ha fet en comunicació ha estat prioritzant els interessos i necessitats de la ciutadania” i ha argumentat que totes les institucions vehiculen “la informació de servei” a través de “campanyes” paraigües amb lemes genèrics, com “Barcelona des de casa” o “Barcelona té molt poder”, les dues impulsades pel consistori durant l’emergència.

És més, Colau ha passat a l’atac i ha insinuat que l’exalcalde Xavier Trias i l’actual Govern de la Generalitat de JxCat i ERC sí que han usat la publicitat institucional en benefici propi: “Propaganda poden ser moltes coses, ahir veia una pàgina sencera als diaris amb la imatge de diferents consellers pagada amb diners públics”. “L’Ajuntament no ho fa, això”, ha assegurat, per defensar que el criticat vídeo “Barcelona té molt poder” mostra “persianes aixecant-se” en al·lusió a la reactivació econòmica. “Fa 5 anys ens vam trobar amb una despesa publicitària massa elevada, 16 milions d’euros es va gastar Trias últim any de mandat”, ha criticat. Segons Colau, els encàrrecs publicitaris durant l’emergència no transgredeixen el màxim de 10 milions d’euros anuals que va fixar-se en arribar a l’Alcaldia.

JxCat s’hi ha tornat amb ironia i li ha preguntat a Colau si estava acceptant o no el prec d’usar millor la publicitat institucional. L’alcaldessa ha assegurat que, “com ja ha passat altres cops”, no li havia quedat clar què demanava el prec exactament, pel que ha expressat el seu punt de vista però “no hi ha obligació” d’acceptar o no la petició.

Nou comentari