El candidat a l’alcaldia de Barcelona per ERC, Ernest Maragall, proposa ampliar les voreres de la ciutat i anar reduint gradualment els carrils de circulació. El seu objectiu és assolir el Pla 60-40, és a dir, que el 60% de la ciutat el puguin ocupar els vianants i el 40% restant els vehicles, per, d’aquesta manera, aconseguir “una ciutat més caminable”. Amb aquesta proposta, l’alcaldable pretén revertir el “no model” que hi ha ara mateix, ja que, segons ell, el seu model té una “visió global” i suposa “tot el contrari de la visió concentrada en 20 carrers de l’Eixample”.
“Tenim una ciutat en què el 40% de l’espai públic és pels vianants i el 60% és pels vehicles, estem en condicions de capgirar aquesta proporció i fer que el 60% sigui pels vianants, i el 40% pel trànsit”, afirma Maragall. El candidat per Barcelona afirma que “per pacificar la ciutat s’ha de reduir el trànsit“, una idea molt similar a la que ja tenia el seu germà fa 35 anys. Al mateix moment, però, Maragall també afirma que revertir la tendència actual s’ha de fer “garantint la mobilitat dels vehicles” sempre.
Amb aquesta mesura, des d’Esquerra Republicana calculen que s’afegirien “4 m2 d’espai públic pacificat” per cada habitant de la ciutat, és a dir, una superfície superior a 650 hectàrees, que equivalen aproximadament a 37 parcs de la Ciutadella.
Un pla per a tota la ciutat
El pla que proposa l’alcaldable republicà convertiria tots els carrers de menys de 12 metres d’amplada en carrers amb prioritat per als vianants, i als que tenen una amplada superior als 20 metres reduir-ne el nombre de carrils “progressivament”. Maragall assegura que s’ha d’actuar amb “diàleg, qualitat urbanística i amb la gradualitat adequada per evitar efectes secundaris negatius com la gentrificació o l’afectació a l’activitat comercial”. Uns factors que han estat la font de moltes crítiques a la reforma urbanística de la ciutat del govern de Colau.
2 
