El candidat a l’alcaldia de Barcelona d’Esquerra Republicana, Ernest Maragall, ha carregat contra les declaracions que ha fet Jaume Collboni (PSC) aquest matí. En aquestes declaracions, Collboni es proclamava com a “hereu” de l’expresident del Govern, exalcalde de la ciutat i germà de l’alcaldable republicà, Pasqual Maragall: “El senyor Collboni és dels qui el van trair i abandonar, els que el van tirar, negar i rebutjar“, assegura amb fermesa Maragall durant un acte al Centre Artesà Tradicionàrius, al barri de Gràcia, a les vigílies de l’acte final de campanya.
El candidat republicà ha reiterat diverses vegades que “no li agrada” parlar del seu germà, però que s’ha vist obligat a fer-ho després de la frase de Collboni d’aquest matí: “Sapigueu que quan arregleu un barri, esteu començant a arreglar el món. Això ho va dir Maragall l’últim dia del mandat, i és l’aprenentatge d’algú que va fer els Jocs Olímpics”, deia el cap de llista dels socialistes. Una Barcelona Olímpica de la qual Collboni n’ha estat molt orgullós durant tota la campanya.
En aquest sentit, Maragall ha lamentat que Collboni hagi utilitzat “frases literals i gestos” de Pasqual Maragall, per intentar “construir una imatge de continuïtat”. Una continuïtat que el republicà considera totalment inexistent, ja que l’alcaldable del PSC forma part de l’espai socialista que va “trair, negar, rebutjar i abandonar” l’exalcalde. De fet, Maragall encara va un pas més enllà i pretén ell convertir-se en l’hereu del seu germà: “Reconec el que vol dir el llegat de qui va ser Pasqual Maragall. I tractaré per tots els mitjans d’estar-ne a l’altura”. Un llegat que ja té una gran importància pel republicà, perquè, com assegura, l’ajuda a entendre “què vol dir fer política” i quines coses no.
Crítiques a Trias
Seguint amb la tònica de la campanya, Maragall ha carregat contra el candidat de Junts, Xavier Trias, per les polítiques que proposa per la ciutat. De fet, Maragall considera que Trias només pretén “recuperar Convergència” i “instal·lar-se als anys 80”: “Vol tornar a la Convergència que ja sabem què era i significava, el que va fer i el que va comportar, sobre qualitat democràcia i la qualitat de la vida a les institucions”, conclou amb contundència.
2 
