Ernest Maragall assenyala el director de Comunicació d’ERC que hi havia la primavera del 2023 -sense dir el nom, però s’apunta a Tolo Moya, però també a Sergi Sabrià – al càrrec com la persona que va tenir “la responsabilitat des del punt de vist orgànic” dels cartells que es van penjar per diferents punts de Barcelona durant la precampanya de les municipals d’aquell any en els quals se l’atacava amb l’Alzheimer, la malaltia que pateix el seu germà, l’exalcalde Pasqual Maragall. En una carta publicada a la xarxa X, Maragall diu: “D’acord amb les investigacions practicades, [el director de comunicació] mantenia contacte amb els que van executar l’acció de col·locació dels cartells ofensius, que són a l’origen de la qüestió”.
Aquest dilluns, una investigació del diari Ara va desvelar que un militant d’ERC de l’Anoia va encarregar a tres homes d’Igualada que pengessin els cartells i va presentar les factures als responsables de comunicació. Ells les van traslladar a l’empresa Relevance -de màrqueting digital habitual en el màrqueting d’ERC- perquè les pagués, sempre segons l’Ara. Els dirigents d’ERC van tapar aquest cas i Maragall no en va saber res fins mesos després. Dit d’una altra forma, els cartells van sortir de les files d’ERC.
Investigació interna
La carta de Maragall ha estat publicada després que es conegués aquesta informació i que ha dut al partit republicà, immers en una crisi interna pels mals resultats electorals i les negociacions per la investidura de Salvador Illa, amb les repercussions que aquest fet té en l’entrada d’ERC al govern de Jaume Collboni, a obrir una investigació interna. “Coneixedor que s’ha obert un expedient intern per escatir tot el succeït en el marc del Comitè d’Ètica intern, vull mostrar la meva convicció sobre la indubtable honestedat del conjunt de l’organització republicana i de la immensa majoria dels seus dirigents i responsables orgànics”.
A continuació trobareu la meva reflexió a partir de la publicació al @diariARA d’una àmplia crònica sobre uns fets lamentables i prou coneguts succeïts ja fa més d’un any: pic.twitter.com/3oJvG5LgkE
— Ernest Maragall i Mira (@ernestmaragall) July 2, 2024
L’exconseller i regidor, retirat de la política activa des del desembre passat, subratlla que al llarg del dilluns el cap li va donar voltes entorn de dos sentiments, “un de vergonya i horror per pertànyer, d’alguna forma, a un tros de societat capaç de dur a terme actuacions tan indecents com la que hem hagut de rebre i combatre. Una acció de petit abast real, però de gran impacte emocional que contradiu qualsevol pretensió de política democràtica i d’honestedat col·lectiva“. L’altre sentiment “és d’agraïment profund a tanta gent, d’Esquerra i d’enllà, que ahir em van fer arribar el seu propi sentiment de vergonya i horror. És aquesta gent la que em retorna la confiança en la política entesa com a compromís personal i col·lectiu en la cerca del millor servei a la ciutadania”, afegeix Maragall a la carta.
Ha demanat l’arxivament de les actuacions judicials
Segons el polític, el mateix director de Comunicació d’ERC li va demanar disculpes i li va assegurar que aquells “fets tan lamentables s’havien produït per manca de control suficient per part seva”. Òbviament, la família Maragall va denunciar aquells atacs per la via judicial per identificar els autors i demanar les responsabilitats corresponents. Ara, afirma, que durant aquell temps “vam rebre reiterades demandes per arribar a una conciliació en seu judicial des de la representació legal dels investigats”. A la vista de la situació creada, “tenint també en compte que jo ja havia abandonat l’exercici de qualsevol responsabilitat institucional o orgànica, vaig decidir que el millor era demanar l’arxivament de les actuacions”. La decisió també la va prendre per evitar que “poguessin continuar causant patiment inútil al meu entorn personal i familiar”.
Maragall explica en la carta que després d’alguns mesos d’investigacions, i a partir de les diligències practicades en el marc de la instrucció judicial, “es va fer evident que l’autoria corresponia a unes persones contractades des d’algun àmbit de responsabilitat interna d’Esquerra. Aquesta constatació em va generar una barreja d’astorament i malestar profund, incapaç d’entendre quin sentit podia tenir, quins objectius perseguia o qui havia pogut prendre una iniciativa d’aquell tipus. Immediatament, em vaig posar en contacte amb la direcció del partit i els òrgans centrals d’Esquerra, que es van oferir a reparar el dany i esclarir responsabilitats”.
