El líder d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona i candidat de la formació a l’alcaldia, Ernest Maragall, assegura que no té cap garantia que el presumpte espionatge que hauria patit durant les eleccions municipals del 2019 no s’estigui repetint aquest 2023. Així ho ha assegurat en una compareixença conjunta amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, amb motiu de la trobada amb els eurodiputats que lideren la missió de l’Eurocambra que investiga l’ús de programaris com Pegasus a la Unió Europea.
“Quatre anys després tornem a estar en la mateixa situació, soc candidat a l’alcaldia de Barcelona, però continuo sense tenir garanties ni seguretat respecte a l’exercici dels meus drets polítics, civils i personals. Segueixo sense saber si això s’està repetint o no perquè no hem obtingut la mínima protecció ni evidència que s’estan protegint els nostres drets”, ha assegurat Maragall, que ha acusat la justícia espanyola de mirar “cap a una altra banda, ajornant i negant l’evidència”.
En aquest sentit, el líder republicà ha reclamat “tenir justícia” i prendre mesures per garantir que l’espionatge no es torna a repetir. “El silenci clamorós (del govern espanyol) és l’evidència més gran del caràcter polític (de l’espionatge)”, ha reivindicat.
Un episodi més de la “guerra bruta” contra l’independentisme
Per la seva banda, Aragonès ha denunciat en la trobada amb els eurodiputats que aquest presumpte espionatge és “un altre episodi de la guerra bruta” de l’Estat contra l’independentisme. “Alguns creuen que la defensa de la unitat d’Espanya està per sobre dels drets fonamentals”, ha dit el president de la Generalitat, tot demanant “l’empara i resposta” que ha dit no estar rebent per part de les autoritats espanyoles. Al seu torn, la consellera catalana d’Acció Exterior, Meritxell Serret, ha denunciat la dimensió transfronterera del seu cas, ja que en el moment en el qual s’hauria produït aquest seguiment residia a Bèlgica.
