Quan falten dos anys per a les eleccions municipals, Junts per Barcelona ja pensa en els comicis del 2027. Després de guanyar el maig del 2023, amb prop de 150.000 vots i 11 regidors, la formació elegirà aquesta primavera al o l’alcaldable després de la marxa d’en Xavier Trias l’estiu passat. Mentre arriba aquest moment, els juntaires fan feina d’oposició i aquest 6 de febrer han fet la primera de les jornades de treball, obertes a la ciutadania, dintre del programa Fem que Barcelona torni a funcionar, que tenen previst organitzar en els mesos vinents. La primera sessió s’ha fet a l’auditori de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) del carrer de Balmes i s’ha centrat en seguretat i civisme, i en altres abordaran l’emergència climàtica i l’accés a l’habitatge, entre altres temes.
Davant d’unes 180 persones, entre les quals hi havia l’exalcalde Trias, el president del grup municipal Jordi Martí Galbis i els regidors Neus Munté i Josep Rius han presentat un mapa interactiu [veure aquí] amb un centenar de punts conflictius de la ciutat, on tenen lloc baralles i es produeixen problemes de soroll, grafits, brutícia, top manta, venda i consum de drogues, festes, botellades… La intenció de Junts és donar-lo a conèixer a través de les xarxes socials i codis QR perquè la ciutadania pugui enviar la localització d’un problema d’incivisme o inseguretat que visqui. El grup municipal s’ha compromès a intentar resoldre les incidències que rebi registrant iniciatives “ben concretes” al consistori. En un mes, Junts diu que farà balanç de les propostes tramitades.
De baralles a botellades i venda i consum de droga
En el moment de la publicació d’aquest article, el mapa de Junts mostrava 30 punts amb problemes de soroll, botellades i festes, 26 més amb situacions de deixadesa i brutícia, 11 amb grafits i pintades, 18 on es produeixen baralles i venda i consum de droga, 11 on hi ha venda ambulant i quatre amb skaters i patinets. L’eina permet veure també en quin punt de la ciutat hi ha el conflicte.
Una ordenança del civisme del 2005
Junts ha defensat la necessitat de renovar l’Ordenança de civisme, una normativa que es va aprovar a finals del 2005, amb Joan Clos d’alcalde, i que està “obsoleta”, en paraules de Martí Galbis. El govern de Jaume Collboni ha iniciat els tràmits per revisar-la i haurà de decidir amb qui la vol aprovar. Junts defensa endurir-la en alguns aspectes i considera que per garantir el civisme i la seguretat a la ciutat catalana calen més recursos i fer complir l’ordenança. Per la seva banda, Barcelona en Comú és partidària de suavitzar-la. Durant el primer mandat d’Ada Colau com a alcaldessa, els Comuns van intentar fer una reforma en aquest sentit, però no se’n van sortir per la falta d’acord amb la resta de partits. El president de Junts ha dit que preparen una bateria de propostes per revisar l’Ordenança de civisme. “En alguns casos s’hauran de reforçar les sancions”, tot i que ha defensat que hi hagi mesures alternatives a les multes econòmiques, un fet que ja preveu la normativa actual. “Ja veurem com acaba la reforma de l’ordenança. El govern necessita suports, no la pot aprovar sol”. L’aprovació definitiva es preveu per a la tardor del 2025.
La inseguretat, la preocupació principal de la ciutadania
En la seva intervenció, Martí Galbis ha recordat que la inseguretat és des de fa anys un problema enquistat a Barcelona, segons el Baròmetre municipal presentat la darrera setmana del 2024. Tot i que els delictes han anat a la baixa entre el gener i el setembre de l’any passat, amb un descens de quatre punts respecte al mateix període del 2023, recull el balanç de criminalitat del ministeri de l’Interior, la preocupació per la inseguretat no dona treva al govern de Collboni. Prop d’un 29% (un 28,9% per se exactes) dels entrevistats en el Baròmetre considera que és el problema més greu de la ciutat. Es tracta de la segona xifra més alta des del desembre del 2019, fa cinc anys, quan es va situar en el 29,1%. Martí Galbis ha recordat que amb Trias d’alcalde la inseguretat era la setena preocupació de la ciutadania.
Segons Martí Galbis, “és una xifra de rècord i insostenible. “El govern Collboni ens diu que tot plegat és una percepció, però això és fals. A Barcelona hi ha inseguretat i incivisme”, ha afegit. Per al president de Junts a l’Ajuntament, aquesta situació té noms i cognoms: Ada Colau i Jaume Collboni. “Ha estat la seva deixadesa i relativisme ideològic els que han provocat aquesta situació. Primer van negar el problema; no van fer el que calia fer; no hi van posar voluntat política. I ara, quan el problema els desborda, tampoc són capaços de posar-hi remei”, ha valorat. Aquesta situació no solament es dona als carrers sinó a la xarxa de metro, ha emfatitzat Martí Galbis, que ha parlat de “grups organitzats”. Recentment, un vigilant del suburbà ha perdut la visió d’un ull després de patir una agressió. Més enllà de Colau i Collboni, el president de Junts a l’Ajuntament ha assenyalat del “fracàs” de la gestió en aquest àmbit al tinent d’alcaldia de Seguretat Albert Batlle, que ocupa el càrrec des del 2019, i ha recordat que els veïns del Raval han criticat que el Pla Endreça no funciona.
L’Ordenança del civisme, “una oportunitat”
Amb posterioritat a Martí Galbis ha intervingut Neus Munté. La regidora creu que “l’Ordenança de convivència és una oportunitat per preservar l’espai públic com a lloc de convivència i civisme, on totes les persones puguin desenvolupar les seves activitats amb ple respecte a la dignitat i als drets dels altres. “Una ciutat cívica és una ciutat que respecta i té cura de totes les persones i, en especial, de les que estan en situació de vulnerabilitat”, ha afirmat. Per a Munté, les persones vulnerables són les que pateixen més l’incivisme i creu que no té cap sentit que les persones sensellar acumulen sancions de l’ordenança. D’altra banda, l’edil ha criticat que el govern municipal “hagi desistit de fer pedagogia del civisme”, amb campanyes de comunicació per conscienciar la població sobre els beneficis d’adoptar una consciència cívica col·lectiva. Junts ha proposat impulsar campanyes de comunicació per conscienciar la ciutadania, similars a les que es fan per combatre la violència envers les dones.
Garantir que es cobren les multes als turistes
Per la seva banda, Josep Rius opina que amb la revisió de l’Ordenança del civisme no n’hi ha prou. La norma va ser “pionera”, però ara “Barcelona necessita unes normes, una ordenança, que es compleixin i que es facin complir; perquè si no no són útils. De res serveix ni servirà reformar l’ordenança si no hi ha un govern compromès a aplicar-la”. Per a Rius, cal “més eficiència i recursos”. Sosté que cal garantir que les sancions que s’imposen a turistes s’acaben cobrant (actualment només és així en un 30% dels casos); defensa endurir l’ordenança en temes com el consum d’alcohol, baralles, grafits i molèsties nocturnes; prioritzar la persecució i el càstig al multireincident, i recuperar el prestigi de Barcelona com una ciutat neta i segura. Segons les dades que té Junts, la preocupació dels barcelonins per l’incivisme ha crescut un 28% en 10 anys. “El primer incívic és el govern municipal”, ha conclòs.
