“Escolta, Espanya, – la veu d’un fill que et parla en llengua- no castellana: parlo en la llengua — que m’ha donat
la terra aspra; en aquesta llengua — pocs t’han parlat; en l’altra, massa”. L’Oda a Espanya (1898) del poeta Joan Maragall és ben vigent a la manifestació de la Diada del 2023. Perquè molts manifestants asseguren amb resignació que l’independentisme ha llançat la pilota a la teulada d’Espanya i ha tornat a una pantalla anterior a la de l’1-0, on Catalunya vivia del peix al cove i de la negociació amb els grans partits espanyols que necessitaven completar les seves majories amb les minories nacionalistes. Diades que interpel·laven la voluntat política de l’Estat per donar als catalans un Estatut primer, i després, Diades que reclamaven generositat a Madrid, passant per Diades post 1-O que cercaven la complicitat internacional o, com la del 2022, que denunciaven la renúncia del Govern al mandat de les urnes del 2017.
“Hem retrocedit pantalles i ara estem estancats en una fase de la partida anterior al referèndum. Si volem avançar una mica hem de negociar a Madrid. És l’enèsima partida amb Madrid, però tornem a caure en el parany de no anar plegats i l’Estat ens té presa la mida”, diu en Josep Maria, que ha vingut de la Llacuna (Anoia). Amb ell hi ha la Maria Eulàlia, que també lamenta la “falta d’unitat” i la “petitesa de mires” dels partits independentistes. En Joan, que els acompanya, diu que l’única recepta que pot permetre “tornar a la pantalla que ens correspon amb l’1-O” és “la unitat i el lideratge polític”. Dues condicions, reconeix, que “a hores d’ara no tenim”. La Carme alerta que l’independentisme “ha fet un retrocés terrible”, però creu que amb la negociació oberta a Madrid “podem fer algun pas endavant”. I la Maria Àngela, que “confia” que els líders actuals sabran aprofitar la conjuntura per “posar les bases de la independència”.
I justament per haver tornat a aquesta pantalla anterior, els missatges de les pancartes que ha repartit l’ANC als manifestants apunten directament als lideratges polítics. I filant més prim, al Govern de la Generalitat -aquesta és la primera Diada en què ERC i Junts no governen plegats-, amb eslògans com “Govern dimissió” i “O independència o dimissió”. Un dels portadors d’aquesta pancarta, que no ha volgut identificar-se, defensava aquesta proclama a pocs metres del president Pere Aragonès assegurant que el Govern tenia un mandat del “52%” que no va complir. “Que facin efectiva la DUI, som majoria”. Però un militant d’ERC, que ha ajudat a sufocar l’intent de mobilitzar els manifestants al crit de “Govern dimissió”, li ha replicat assegurant que aquesta majoria ara no existeix: “On era aquesta majoria el 23 de juliol? Però si fins i tot el No Surrender ara negocia”, li ha etzibat en referència a la participació del president a l’exili, Carles Puigdemont, en les negociacions amb el PSOE i Podemos.
“Ho hem de lluitar tot a Madrid”
A la plaça d’Espanya, un grup de nois i noies expliquen per què no branden la pancarta de “Govern dimissió”. La majoria van votar l’1-O per primera vegada, i han vingut des d’aleshores a totes les Diades. “És una lluita que no hem de parar mai, hem de seguir insistint. Crec que no en traurem res, de Madrid, però no podem deixar escapar cap oportunitat”, diu la Laia. El Cristian és del mateix parer: “El sentiment és majoritari, digui el que digui Madrid. Sabem que si Espanya vol, ho bloquejarà tot, però no els podem donar la satisfacció de rendir-nos. El Govern ho ha d’intentar, i penso que els ciutadans els hem de donar suport”. El Roger diu que ha vingut a “reivindicar” el que van reivindicar els seus pares i els seus avis l’1-O: “Hem d’anar a Madrid a treure tot el que es pugui, ja vindran les negatives, però hem de lluitar-ho tot”. I finalment, la Miranda, alerta que “mai” deixarà de venir a manifestacions per tal que “l’Estat s’adoni que l’independentisme massiu és real, i que és una invenció dels mitjans espanyols que som una minoria”.
En qualsevol cas, aquesta Diada ha tornat a escenificar la distància que separa la societat civil de l’independentisme institucional -i també dins de l’independentisme la fractura continua essent evident un any després del trencament de la coalició d’ERC i Junts-, un panorama radicalment oposat al de la Diada del 2017, a tres setmanes del referèndum de l’1-O.
