El mandat que tot just comença promet molts canvis. També en els lideratges. L’aliança dels comuns amb el PSC, pels estrategues del partit, era un mal necessari per salvar la confluència que tant va costar articular. Les dificultats per parir-la fa 5 anys, refundant i ampliant l’espai que ocupava ICV-EUiA, només són comparables a les vicissituds per mantenir-la unida en ple Procés.
Els socialistes, que són gat vell en política, de seguida van saber tocar la tecla precisa: Ada Colau. La cadira era de vital importància no per les “polítiques valentes” que permeti l’alcaldia, sinó perquè Ada Colau manté vius i cohesionats als comuns i sense la vara quedava molt minvat un capital polític tan concentrat. Colau roman indiscutida dins del partit, té ganxo popular i ha cultivat la imatge institucional. La desfeta electoral a l’àrea metropolitana –en bona part arran de les escissions i llistes separades– i els mals resultats a Espanya converteixen Barcelona en el gran bastió simbòlic i material de la confluència. Preservar-lo és el que els ha empès als braços de Manuel Valls.
El fil coherent de raonaments posa sobre la taula un interrogant incòmode: qui succeirà Ada Colau? Els lideratges, com bé ha constatat l’independentisme, ni plouen del cel ni apareixen a cabassos sota les pedres. Són delicats i difícils i s’han de preparar amb temps. I la realitat avui per avui és que l’alcaldessa no té qui hereti de forma natural el seu lloc a Barcelona i l’haurà de buscar durant aquest mandat.
En primer lloc, perquè així ho estableix el codi ètic de Barcelona en Comú: els càrrecs no es poden exercir més de 8 anys seguits. I en segon lloc, perquè encara que s’incorporés una clàusula d’excepcionalitat al reglament no poden seguir depenent del destí polític d’una sola persona. És més, si Colau volgués fer el salt –tantes vegades pronosticat i mai demostrat– a la política catalana o espanyola a mig mandat li caldria resoldre abans el relleu municipal.
La successió barcelonina, el dia que es produeixi, tindrà nom de dona. “Feminitzar la política”, la primera dona alcaldessa, una regidoria específica de Feminismes… Seria poc intel·ligent enterrar tot aquest relat amb un hereu masculí. A més, tampoc hi ha gaires homes ben situats per aspirar-hi. Els dos tinents del primer mandat, Gerardo Pisarello i Jaume Asens, han marxat al Congrés dels Diputats. El número 2 de la llista, Joan Subirats, ha entrat en política molt tard malgrat ser cofundador de la confluència i als seus 68 anys no té una imatge pública i un carisma a l’alçada de Colau.
En canvi hi ha opcions femenines més sòlides. La primera és evident: Janet Sanz s’ha consolidat com a rostre mediàtic del govern municipal. Compta amb factors importants al seu favor: currículum transversal –prové d’ICV però s’ha incorporat plenament al pinyol de l’alcaldessa–, innegable olfacte com a negociadora i obra de govern des de l’àrea d’Urbanisme. Ara bé, la seva veterania pot ser-li un obstacle. Amb 35 anys s’ha convertit en la regidora que més anys ininterromputs porta al plenari, al que va accedir el 2011 amb Ricard Gomà com a president del grup municipal d’ICV. Ja es va fer una excepció posant-li el comptador a zero amb la confluència, però aspirar a l’alcaldia requeriria autèntica papiroflèxia amb el codi ètic actual.
L’altra figura en ascens és Laura Pérez. La regidora de Feminismes guanya protagonisme en els actes públics del partit, forma part del nucli dur de Guanyem i agrada a les bases pel seu discurs atrevit, juvenil i contestatari. Però encara li falta trajectòria i per això serà molt interessant veure quines carteres rep en l’organigrama del govern bipartit BComú-PSC. Només amb l’àrea de polítiques de gènere ho tindrà complicat per projectar-se com a líder potencial.
El pacte d’investidura ha estat l’aprenentatge definitiu de real politik per als comuns. La nova política volia dir, sobretot, ser nou en política. I els comuns de Barcelona ja no ho són tant. Han après com va el joc i saben molt bé que si el relleu no qualla aquests 4 anys hi ha una persona del tot decidida a ocupar el lloc de Colau a l’Ajuntament. Es diu Jaume Collboni.
3 
