El bipartit de comuns i socialistes aprovarà aquest dijous els pressupostos de 2022 gràcies a l’abstenció d’ERC. La líder de Cs a l’Ajuntament, Luz Guilarte, acusa els republicans d’utilitzar Barcelona “com a moneda de canvi” pels comptes de la Generalitat i reivindica els taronges com els únics “coherents”, per oposar-se al que defineix com “pujades d’impostos abusives”. Se suma a les comparacions de traç gruixut contra la immersió lingüística i nega el risc d’extinció de Cs en les municipals de 2023, quan vol encapçalar la llista del partit sense companys de viatge, lluny de la crida de Manuel Valls a aplegar l’unionisme el 2019.
– El govern diu que veu condicions perquè l’oposició voti a favor dels pressupostos. Cs hi veu reflectides les seves propostes?
No. El govern no té voluntat d’arribar a cap acord. Les reunions d’última hora són purament estètiques. Amb qui negocia és amb ERC, que valida cada any polítiques que agreugen la crisi.
– En el ple també es debat consolidar l’ampliació de terrasses. Aquí troben un punt d’acord amb el govern?
Era una bona mesura en un moment puntual per una situació d’emergència. Ara bé, consolidar i contraposar la restauració amb la mobilitat, com el govern fa, és una mala política. Hi ha espais on seria possible ampliar la terrassa a la vorera, sense utilitzar la calçada i no seguir colpejant la mobilitat.
– Però coincideixen amb el govern en consolidar les terrasses, més en un moment de noves restriccions?
És una bona mesura, però no es pot consolidar contraposant-la amb la mobilitat. El que passa amb la sisena onada és falta de planificació. No s’ha reforçat l’atenció primària i es torna a carregar contra l’hosteleria, quan pot ser part de la solució. Per Cap d’Any volem gent controlada en locals, amb passaport Covid i aforaments determinats o fent botellots?
– Cs ha demanat al Síndic de Greuges de la ciutat garantir un 25% de classes en castellà a les escoles. Troba que a Barcelona hi ha realment un conflicte a les aules per la llengua?
On trobo que hi ha el conflicte és en el Govern de la Generalitat i en els seus socis. Hi ha partits que utilitzen la llengua com una eina de guerra. Nosaltres defensem que tots els catalans, vagin a la pública o a la privada, tinguin una educació de primera. Conec famílies independentistes que volen que els fills tinguin un millor nivell d’espanyol, perquè saben que això són oportunitats, i les que tenen recursos van a la privada. Em semblen lamentables les declaracions de la senyora Colau, que defensa una mal dita immersió lingüística, un model que imposa el monolingüisme. Que defensi un model segregador i que sigui de primera per qui s’ho pugui pagar va contra la qualitat educativa i és molt classista.
– Li sembla també lamentable que es compari el cas de Canet de Mar amb l’apartheid i amb Ermua, en referència a l’atemptat contra Miguel Ángel Blanco?
No, és que aquí es produeix un apartheid lingüístic. Hi ha una imposició lingüística amb finalitat ideològica que crea ciutadans de primera i de segona. De famílies com la de Canet n’hi ha moltíssimes. Al Síndic li diem que actuï perquè el que ha passat a Canet no passi a Barcelona. Aquestes famílies només defensen el seu dret a millorar l’educació dels fills i des del Govern se’ls posa com a solució una mena de Gestapo lingüística. Quan no ha estat capaç de treure barracons ni hi ha diners per a més beques menjador sí que n’hi ha per posar un segon professor per vigilar en quin idioma s’imparteix la classe.
– Vostè ara equipara el cas de Canet amb el nazisme i altres dirigents de Cs ho fan amb el règim de segregació racial a Sudàfrica o amb el terrorisme d’ETA. No es banalitza la història?
Banalitzar i blanquejar el terrorisme és el que fan alguns quan defensen els terroristes i manifestacions proetarres i seuen amb ells. Cs no farà això mai. L’esperit d’Ermua va ser un moviment cívic que va despertar per acabar amb una situació que vulnerava drets i que destrossava famílies, una situació que no volem a Catalunya. D’aquí que parlem d’aquest esperit d’aixecar la veu, perquè ja n’hi ha prou de jugar amb el dret a una educació en igualtat de condicions.
– Cs es veu obligat a apujar el to perquè les seves expectatives electorals són dolentes i, si no es fa notar, queda eclipsat per PP i per Vox?
Cs diu el mateix i amb la mateixa coherència des que va néixer el 2005. En quin règim passaria que es proposi anar al col·legi a assetjar un menor o apedregar casa seva? Fins que no vam arribar, ningú no aixecava la veu, ni el PSC ni el PP i molt menys els populistes.
– Proposar una estàtua del Quixot a Barcelona i que el regidor Paco Sierra digui que la regalarà a la ciutat respon a una estratègia de cops d’efecte per no perdre visibilitat?
La cultura s’ha de defensar sempre i el Quixot, més enllà que sigui espanyol, és una obra universal i tenim la sort que dedica un capítol a Barcelona. Això és promoció i demostra que Barcelona ha sigut una ciutat oberta i admirada. Barcelona té un deute amb el Quixot des de fa segles. Rebutjar-ho per motius ideològics és un retrocés, caciquisme i molt cateto, com va dir Miquel Iceta.
– La millor fórmula perquè Cs mantingui representació a l’Ajuntament és anar en coalició amb altres forces constitucionalistes a les municipals de 2023?
La unió del constitucionalisme s’ha de demostrar en l’acció política a les institucions, posant-se d’acord en la protecció de drets i lliberats o en polítiques de recuperació econòmica i social. Ara bé, no som els conservadors ni els socialdemòcrates. Els projectes són ben diferents. A l’Ajuntament tenim regidors del PP que es neguen a celebrar matrimonis LGTBI. No puc anar a la llista amb gent que defensa això ni tampoc amb qui està entregat al populisme.
– Però per què Cs sí que va plantejar l’unió del constitucionalisme al voltant de Valls el 2019 i no defensa el mateix per a 2023?
Hi va haver una aposta per la transversalitat però el projecte era el de Cs. El senyor Valls venia despullat, sense projecte, equip ni recursos. Quan fa alcaldessa a Colau, es baixa del projecte.
– Les enquestes no són bones per a Cs. No es plantejaran una coalició per no desaparèixer del tot?
L’última enquesta sobre l’Ajuntament ens dona cinc regidors. Qui s’identifica amb un projecte liberal i de progrés té un espai que representem i anem a per totes. No vull ser només candidata, sinó que vull ser l’alcaldessa i ser-ho amb Cs, perquè m’estimo aquesta ciutat.
– No preveu llavors que el partit l’aparti amb una nova operació Valls?
A dia d’avui, no, en absolut. Hem sortit d’una situació complicada amb el que va passar amb Valls. No va abandonar només el projecte sinó que va abandonar la ciutat a l’endemà de fer alcaldessa a Colau.
– Barcelona pel Canvi ha anunciat que crea un nou partit, Valents. No es veuen anant junts el 2023 amb una formació sorgida de la coalició que Cs va propiciar el 2019?
No. No sé ni tan sols si són un partit. És una mena de cosa que queda després de la marxa de Valls. Veig que hi ha persones ara del PP, ara de Barcelona pel Canvi i demà no ho sabem.
Fa menys d’un mes va morir una família que vivia en una sucursal a la plaça Tetuan. Va fer veure una pobresa extrema i dificultats per accedir a una llar. Cs ha tingut un discurs dur contra l’ocupació. Què proposen per a famílies com la de Tetuan?
Demostra el fracàs absolut de les polítiques de seguretat i socials de Colau i del PSC, amb suport d’ERC. Ha sigut un error en cadena de tots els responsables de donar-hi solució. A més, el govern municipal fomenta i subvenciona l’ocupació il·legal i estem tornant al model del barraquisme. Cal protegir els ciutadans que tenen un habitatge, que no han de ser víctimes d’una màfia o d’una ocupació. S’ha de vetllar perquè persones vulnerables no caiguin en mans de màfies. Catalunya és la comunitat que menys habitatge públic fa a Espanya, on no se n’ha fet prou. I quan se n’ha fet, els govern del PSOE i el PP han especulat entregant-lo a mans privades.
– En mobilitat, han plantejat cobrir les rondes. Per combatre la contaminació, s’ha de construir més que retirar vehicles?
Exactament, podria convertir-se en una anella verda amb carrils bici, per a patinets i per caminar. No dic que hagi d’haver més vehicles, sinó que s’ha d’anar a vehicles més sostenibles i cobrir mancances en transport públic, però sempre hi haurà gent que necessitarà el vehicle i no se la pot expulsar. Colau vol que Barcelona sigui un petit poble quan és una urbs potent. S’ha de millorar la qualitat de vida, però no es pot convertir en una ciutat on les necessitats no es cobreixin per un model bàsicament ideològic.
