L’espionatge a polítics independentistes divideix el govern de Colau i Collboni

Els comuns secunden dues proposicions de ERC i JxCat però els socialistes se'n desmarquen

El govern bipartit d’Ada Colau i Jaume Collboni ha votat dividit al plenari, després d’exhibir unitat durant la pandèmia, arran de dues proposicions d’ERC i JxCat sobre l’escàndol d’espionatge a polítics independentistes. Diversos càrrecs dels dos partits sobiranistes, entre ells Ernest Maragall, haurien estat escoltats amb el software israelià Pegasus presumptament per part de l’Estat entre abril i maig de 2019.

Els comuns han votat a favor d’investigar i depurar responsabilitats legals i polítiques, mentre que els socialistes han votat en contra perquè asseguren que la justícia ja esclarirà els fets i no es pot assegurar que siguin obra de l’Estat. Les dues proposicions s’han aprovat amb els vots a favor d’ERC, JxCat i BComú, l’abstenció de Cs i el vot en contra de PSC, PP i Manuel Valls.

La tinenta d’alcaldia Laia Bonet –i no pas el cap del grup municipal, Jaume Collboni– és qui ha defensat la difícil posició del PSC, com ja ha fet altres cops en temes delicats per la Moncloa. La socialista ha qualificat de “molt greu” l’escàndol i ha subratllat que el partit està a favor de què s’investiguin, però ha criticat que les dues proposicions donen per fet que l’Estat està darrere de l’espionatge destapat per una investigació periodística internacional. Ha explicat que el PSC havia ofert a ERC i JxCat votar a favor a canvi de modificar el text de les mocions, amb l’objectiu d’acotar la investigació a l’àmbit judicial i no anticipar el resultat d’aquesta.

Els comuns s’han posicionat aquest cop al costat dels independentistes i, sense explicitar la crítica al soci de govern, han subratllat que investigar els fets als tribunals no és suficient. El secret de sumari potser no permetria a la ciutadania conèixer tots els detalls d’una investigació que qüestiona el grau de democràcia del seu propi país, han argumentat. Obren el focus, això sí, per situar el debat en “el paper dels Estats en la persecució dels dissidents”. “Això supera el conflicte de Catalunya i Espanya”, ha defensat el regidor Marc Serra. L’alcaldessa Ada Colau també ha volgut intervenir i ha qualificat la reivindicació aprovada de “demanda de mínims”, desaprovant tàcitament a la seva tinenta.

Jordi Coronas (ERC) ha emfatitzat que les declaracions de La Moncloa deixen “preguntes sense resposta”, com el coneixement que tenia l’aparell de l’Estat d’aquest espionatge i qui el va ordenar o si encara es produeix. Li ha criticat a Bonet que oferís un text pactat on s’eliminava la comissió d’investigació al Congrés, una línia vermella per als republicans: “No podem fiar-ho tot a la justícia”. “Els grans canvis provenen de les cambres, per això ens escullen!”, li ha etzibat.

Jordi Martí Galbis (JxCat) ha asseverat que la “resposta oficial” de la Moncloa ha estat “no ens consta”, el que “no és el mateix que fer un desmentiment categòric de la implicació de l’Estat”. “No és només un càncer polític que afecti a un o altre partit, és un problema de l’Estat en sí, que ja ve de la guerra bruta dels anys 80”, ha dit. Martí s’ha mostrat convençut que les “clavegueres de l’Estat” ja són “autònomes” i prenen decisions soles, però ha advertit que “quan ha convingut han estat utilitzades per l’inquilí de torn de la Moncloa”.

Paco Sierra (Cs) ha assegurat que els taronges també s’havien ofert a pactar, en aquest cas a canvi d’afegir al text la investigació de suposats espionatges a líders constitucionalistes per part de la Generalitat. “Vostès no volen saber la veritat, volen atacar Espanya!”, ha assegurat. Josep Bou (PP) ha subratllat que l’escàndol inclou l’espionatge a 125 persones “d’arreu del món”, no només polítics independentistes catalans. “Sense cap prova en contra, donem credibilitat a la paraula del ministeri d’Interior”, ha resolt. Manuel Valls ha acusat als independentistes de fer-se “les víctimes” i acusar el govern espanyol de forma “malintencionada”.

Nou comentari