Laure Vega (Sant Boi de Llobregat, 1991) és l’alcaldable de la candidatura que formaran la CUP, Comunistes i moviments socials a l’alcaldia de Barcelona per a les municipals del 2027. El 2024, es va presentar a les primàries per liderar la llista de la CUP-Defensem la Terra, que finalment va guanyar Laia Estrada. Després de les eleccions catalanes del 12-M d’aquell any, va entrar com a diputada al Parlament de Catalunya, un càrrec que encara ocupa. Al llarg de la seva vida, Vega ha treballat, principalment, de cambrera i ha militat en diversos col·lectius antifeixistes, feministes, culturals i pel dret a l’habitatge. S’ha format en dret i economia i ha participat en espais de pensament crític com l’Historical Materialism o el Congrés Internacional L’Actualitat de Marx. En aquesta entrevista, parla de la candidatura que encapçalarà, l’ús del català a la ciutat, la gestió de Jaume Collboni, possibles pactes postelectorals, model turístic i habitatge. Vega es mostra molt crítica amb el vot contrari de Junts als decrets “de mínims” sobre habitatge que es van votar al Congrés dels Diputats. “Junts té una política d’habitatge que ha fregat el sadisme”.
La CUP ha decidit no presentar-se a les eleccions espanyoles del 29-N. Quina influència pot tenir el resultat que hi hagi en les municipals de Barcelona?
Evidentment, si hi ha un govern d’extrema dreta a l’estat, sabem que aniran duríssims contra Catalunya. I Barcelona, com a capital, patirà també aquestes conseqüències. El que no canvia és com plantegem les eleccions, perquè hem tingut un govern PSOE i Sumar a l’estat durant anys i ha sigut al final de la legislatura quan s’ha enfocat el tema de l’habitatge, que és un tema central en aquesta ciutat. Independentment del resultat a l’estat, continuarem plantejant el mateix. Hem de batallar per Barcelona, perquè la gent pugui viure a la ciutat.
Quina valoració fa de les polítiques d’habitatge dels governs d’Ada Colau i Jaume Collboni, des del 2015 fins ara?
Crec que les polítiques de veritat han estat molt insuficients, especialment en el cas de Jaume Collboni. Hi ha un règim sancionador que, pràcticament, no s’ha aplicat. Passen el dia parlant que qui la fa la paga, però si és un fons d’inversió o un gran tenidor, qui la fa no la paga. No hi ha les dades d’incompliments del topall de lloguer, per exemple. No parlo del lloguer de temporada i d’habitacions, que és una barbaritat. Hi ha la meitat de l’oferta intentant fugir d’un topall. Del mateix topall, no sabem quantes infraccions hi ha hagut, però estic convençuda que són més de la meitat. Crec que aquesta distinció en la qual es posa guants de seda a aquells que estan fent negoci amb una qüestió essencial ha estat un problema. L’incompliment de la normativa del 30% per aconseguir habitatge amb protecció pública ha estat flagrant. S’anuncien lleis que no s’apliquen, la qual cosa ha generat un desgast molt gran a població, que ha fet mobilitzacions com les de la setmana passada, amb 100.000 persones, o concentracions amb més de 500 a Sant Andreu per aturar un desnonament. Hi ha un malestar evident i la política no està responent a cap dels nivells. Però especialment a ciutat de Barcelona crec que és molt flagrant.
Què planteja la CUP que cal fer amb la normativa del 30%, que obliga els promotors a destinar aquest percentatge a habitatge públic en les noves promocions i les grans rehabilitacions?
És una bona mesura i s’ha d’avançar per aquest camí.
Potenciar-lo?
Sí, és evident. Cal anar més. Es va arribar a proposar que en un edifici hi hagués dues portes. Crec que és un exemple espectacular del que passa en aquesta ciutat. És la idea que la gent que treballa aquí, la gent normal, perquè els pisos de protecció són la gran majoria per als treballadors, ha d’entrar per la porta del darrere, per la porta del servei, i no per on volen que entri la gent que passa per aquí i que té accés a la ciutat.
Falta habitatge públic a Barcelona. S’hauria de fer un gran pacte de ciutat per construir més pisos?
Hi hauria d’haver un gran pacte per fer un gran parc públic d’habitatge a la ciutat. L’exemple hauria de ser Viena. La meitat de la població viu en algun habitatge que té alguna forma de protecció pública. Però no només per construir, perquè si pensem només a construir, el que estem fent és dir a la gent que hi ha determinades zones on no pot viure. No entenc que siguis de Barcelona i no puguis viure a la Rambla. Hi ha zones de Barcelona que sembla que no són pels barcelonins. És una absurditat. Per tant, construir sí, però també s’ha d’afectar a qui té la propietat, quin és l’ús dels habitatges que ja existeixen.
Diria que l’alcalde està venent fum amb la proposta d’eliminar els 10.000 pisos turístics el 2028?
Crec que a l’alcalde li agrada molt, com a Salvador Illa, tallar cintes i inaugurar coses. Espero que es compleixi. Nosaltres hi estem d’acord. Però també hem vist que la llei d’habitatge no es compleix. No es tracta només d’acabar amb les llicències dels pisos turístics, s’ha de veure què passa amb els pisos, si passen a ser d’alguna forma habitatge públic, el lloguer estarà regulat… Tampoc és l’única forma per anar contra el turisme. Tenim blocs sencers que s’utilitzen com si fossin un hotel, perquè tots són per als turistes a través del lloguer de temporada, habitacions… Això també s’hauria d’acabar. Aquest hauria de ser l’objectiu d’un alcalde que vulgui que els barcelonins visquin a Barcelona.
Per què la CUP no aconsegueix representació a l’Ajuntament des del 2015?
Un dels aprenentatges és que ara la CUP es presenta buscant aliances més grans. La CUP s’havia arraconat molt en ella mateixa, presentar-se com a CUP, dintre del seu moviment, i ja està. En un moment en què molts partits el que fan és veure quina posició poden tenir, resguardant-se cap a ells i veure què passa, la CUP i Comunistes han fet una excepció de generositat per anar amb totes. És un canvi de paradigma, perquè quan has de tractar amb gent d’altres tradicions polítiques, has d’ampliar la forma amb què mires i teixir altres aliances. Si no jo mateixa no estaria en aquesta candidatura. Aquest, segurament, és un dels aprenentatges primordials. I l’altre és que malgrat que s’ha de fer autocrítica, tota, i s’han de canviar moltes formes, els moments tampoc són els mateixos. És un moment polític en què la gent demana una radicalitat, l’essencial que la CUP aporta.
Amb quin nom us presentareu? No s’utilitzarà el nom de la CUP?
No, però no és un tema de desgast del nom, sinó que quan va amb altres forces s’ha de decidir el nom. A hores d’ara encara no s’ha tancat.
A principis d’any, el Gerardo Pisarello va plantejar fer un front d’esquerres. Va citar la CUP. S’ha parlat d’alguna cosa?
No hi ha hagut cap reunió en aquest sentit. Entenc que el Gerardo ho diu perquè ell personalment creu en aquest tipus de projecte. Ara, no es tracta de fer sumes de sigles per veure com podem aprofitar més el mateix nombre de vots, sinó perquè crec que és fred. No és un moment d’una política freda. El que veiem és la gent mobilitzant-se i demanant viure millor.
Quints moviments socials s’incorporaran a la candidatura?
S’ha constituït un espai que és l’Assemblea Popular Municipalista on participen persones, no com a cada organització, sinó persones a títol individual. Formen part del moviment per l’habitatge, teixit veïnal, també de Sants, el moviment cooperatiu. Dona suport a la candidatura i és un espai de debat. Crec que no només a vegades els partits estan tancats en ells mateixos, sinó que els moviments en una ciutat tan gran i amb problemàtiques econòmiques tan dures, moltes vegades no tenen capacitat de trobar-se i discutir estratègies conjuntes. Aquest espai ho permet.
El David Fernández formarà la part de la llista?
No ho sé. M’encantaria. L’estimo molt i el valoro molt personalment i políticament. És una de les persones que sempre se li demana. El David fa moltes més coses. Ha estat a Òmnium i a vegades això genera incompatibilitats. Ha estat assistint a aquestes assemblees i, per tant, estigui o no estigui el seu nom a la llista, tot el seu capital de coneixement, que és abastíssim, hi serà.
Quines són les tres primeres mesures que Laure Vega prendria com a alcaldessa?
La primera mesura seria escoltar els treballadors de l’Ajuntament de Barcelona i fer-los cas. Hi ha conflicte amb serveis socials, escoles bressol, biblioteques. Les demandes que plantegen són flagrants. No pot ser que a un servei com l’UTEH, que es dedica a atendre dones que han estat víctimes de tràfic sexual, no se’ls posi un complement d’intervenció social. La segona mesura seria fer complir la llei. Fer complir la llei amb totes aquelles persones que es pensen que són els amos de Barcelona: multes per drets lingüístics. És molt difícil viure en català. Multes d’habitatge. Els que més tenen han de començar a pagar. I la tercera mesura estaria vinculada al fet que Barcelona està molt poc pensada perquè la mateixa gent la pugui gaudir. Transport públic, piscines municipals. Tots els equipaments que són de l’Ajuntament, teatres, futbol… Són espais que la gent hauria de poder gaudir independentment de la seva renda, sense haver de fer càlculs si tens infants si et pots o no permetre anar al cinema aquella setmana. Podria haver-hi pactes d’accés a l’oci i la cultura. Un accés gratuït i lliure en un nombre determinat [d’entrades] en els espectacles per a les persones d’aquí. També en el transport. Ajudaria a no viure a Barcelona com si fossis un figurant.
Què plantegeu des de la CUP i Comunistes per revertir l’actual model turístic?
Barcelona és una ciutat aparador. Hi ha un model turístic que és turismofòbic. Està molt interessat a captar un turisme internacional, però a Barcelona tens més d’un terç de la població que no pot fer una setmana de vacances. També hi ha molta gent del país que no pot conèixer la seva capital. Ets de Salt i no pots ni somiar a fer una nit a Barcelona i dos dies coneixent la ciutat. Per això parlo que és turismofòbic. A part, els treballadors del sector turístic tenen unes condicions terribles. L’Observatori de Turisme de Barcelona parlava fa uns anys que la meitat dels treballadors del sector no arribaven als mil euros. No està generant riquesa, està generant riquesa per als pocs que es queden les accions. És necessari reduir el turisme internacional. Això té a veure amb reduir terminals de creuers i les places turístiques i tornar a fer habitatge. Cal repensar el model. Moltes vegades es diu que dona feina. A mi em sembla que es fa xantatge a la població. Pot ser al Gòtic no necessitem diverses botigues de Torrons Vicens tot l’any i el que es necessita són peixateries. Cal que ciutat sigui habitable per a la gent d’aquí. Això no vol dir negar-se al fet que existeixi el turisme, només és que es controli.
No n’hi ha prou amb eliminar dues terminals de creuers com s’ha pactat amb el Port?
No, perquè el turisme de creuer bàsicament el que genera és un col·lapse molt gran en un moment determinat i pràcticament no deixa recursos. No crec que sigui el model que volem. Aquestes idees sobre fer-los pagar poquet no tenen cap mena de sentit. En tot cas que siguin les empreses qui assumeixi el cost i no que el repercuteixin als turistes.
El seu posicionament contrari a l’ampliació de l’aeroport del Prat va en aquesta línia.
Absolutament. Té molt a veure amb aquesta dependència del turisme. Cada vegada es va apostant més per un sector que empobreix la població. Gastem molts diners a promocionar un turisme que després no serveix per a res. La Copa Amèrica és un bon exemple. No sé si la gent de la Barceloneta necessita carreres de rics al mar o el que necessita és que es cuidi un sector com el pesquer, del qual ningú se’n recorda i que s’ha anat perdent perquè els salaris són molt baixos i el desgast físic és enorme.
L’ús social del català està sota mínims a Barcelona. Com es reverteix aquesta situació?
Hem de distingir entre el compliment dels drets lingüístics i l’ús social. Respecte a l’ús social cal poder arribar a acords amb el gran empresariat perquè dintre de les mateixes hores laborals es pugui aprendre català, perquè fora de l’escolarització és molt difícil accedir a això. No estem parlant només que s’ampliïn cursos al Consorci de Normalització Lingüística, vol dir que s’ampliïn els horaris. També s’ha de fer una política molt destinada al gaudi en català, si pots anar al teatre, si pots anar al cinema, si realment és un espai que gaudeixes no serà només aprendre el català per treballar. Jo sé anglès, però en sé per treballar.
I quan no es compleix la normativa, cal sancionar?
Sancionar. Cal una política dura en termes de sancions. Això és per a les grans empreses, i per a la gent cal una política que realment faciliti la vida en català. La segregació és dolenta per dalt i per baix. És dolent per a ells mateixos, per a les persones que viuen en anglès al Poblenou i per a les persones que al Raval ni senten el català. Es perden gran part del que vol dir viure en aquesta ciutat. Viure en català és una vida molt més maca. Has de poder facilitar aquests llocs de trobada.
Aquesta tardor es licitarà la connexió del tramvia per la Diagonal. Hi estan a favor?
Estem a favor de la connexió del tramvia i de fer tot allò que millori la connectivitat a Barcelona. És una bona proposta.
El 2032 s’acaba la concessió del tramvia al conglomerat d’empreses TRAM. S’ha d’anar cap a la gestió pública?
És clar. Es guanyen molts diners. Hi ha una tendència estranya que és que socialitzem pèrdues, però mai socialitzem beneficis. L’àmbit públic no entra en aquestes qüestions, que són essencials i que, a més, donen molts diners. Ha de passar a ser públic i hauríem de revisar també els sous més alts d’empreses com TMB i altres. No té cap mena de sentit que tinguin una diferència respecte dels treballadors tan brutals, i una diferència respecte de la població tan gran.
Al Parlament, la CUP ha arribat a acords amb el PSC. Creu que això és traslladable a l’Ajuntament?
Al Parlament hem arribat a acords amb el Sindicat de Llogateres i amb el moviment d’habitatge. Vam anar com qui vol a una negociació sindical a dir: ‘Creiem que s’ha de fer això’. Vam anar amb la força d’una manifestació com va ser la del 23 de novembre del 2025 contra els preus del lloguer a Barcelona, que va aplegar unes 200.000 persones. A això no li dic arribar a acords, però em sembla bé que sigui el terme que s’utilitzi en política. En el cas de l’Ajuntament de Barcelona hem de veure encara que passarà a les eleccions. Amb la mancança de polítiques que ha fet Collboni que no tenen a veure amb la vida de la gent no està tan clar que nosaltres hàgim d’arribar a pactes amb el PSC.
Seria possible a Barcelona un govern a la ciutat de les forces independentistes com el que hi ha hagut a Girona?
No té gaire sentit perquè la dreta, i en aquest cas Junts, té una política en termes d’habitatge que ha fregat el sadisme, en el cas, per exemple, del Congrés, amb els decrets de mínims que s’anaven a aprovar. A Barcelona tenim un problema tan greu amb l’habitatge que no crec que això hagi d’estar sobre la taula. Nosaltres tenim claríssim que no ha de governar Collboni. El PSC ha governat moltíssims anys en aquesta ciutat i són clarament responsables de la situació que tenim, de model econòmic i de la forma de vida. El govern tampoc ha de quedar en mans de la dreta perquè les seves propostes són com les de Collboni, però en alguns casos encara pitjors. A partir d’aquí podem tenir totes les converses que calgui amb Esquerra Republicana i Barcelona en Comú. Les enquestes són una fotografia d’un moment determinat. Fa uns dies ningú esperava que hi hagués una explosió com la que s’ha produït a Barcelona al voltant de l’habitatge. Encara falten uns mesos per a les eleccions. Veurem que passa.
Li preocupa que hi pugui haver dues forces d’extrema dreta a l’Ajuntament?
Em sembla una derrota que un partit polític com Aliança Catalana pugui entrar a Barcelona perquè quan se li va preguntar sobre habitatge va parlar de millorar la connectivitat fora de Barcelona i que potser els barcelonins haurien d’anar a viure al Baix Llobregat i al Vallès.
Qui ho va dir, Sílvia Orriols o Jordi Aragonès?
Aragonès. Em sembla humiliant. Quan planteges que els barcelonins no poden viure a la seva ciutat, qui pot viure en aquesta ciutat? És una derrota i és una responsabilitat sempre de l’esquerra. Aquí tens una majoria treballadora que t’hauria d’estar representant i si no la representes ho estàs fent malament. Cal posar-se a treballar i donar respostes realment als problemes de la gent.
