La futura Model conservarà el panòptic i una de les sis galeries

L’alcaldessa Ada Colau i la tinenta Janet Sanz han presentat aquest dimarts el disseny escollit per al futur de la presó Model, que es transformarà en “un espai verd, d’equipaments i memòria“. L’espai, equivalent a dues illes de l’Eixample, disposarà d’uns 20.000 m2 d’espai públic i verd, 7 equipaments i 150 pisos públics que sumen 12.000 m2 de sostre. També es conservarà el panòptic i la quarta galeria, els únics elements que estan catalogats i els més simbòlics de la repressió en aquest penal, mentre que els altres cinc ‘braços’ s’enderrocaran per convertir-los en “passatges oberts però reconeixibles”.

[r:2]

“El Pla Director esperem que estigui a punt el 2020 i que es pugui iniciar obres a finals de 2020, amb una inversió de 47’6 milions d’euros que haurà de ser completada amb el finançament que correspon a altres administracions”, ha dit Colau, que ha emfatitzat el “realisme” del full de ruta presentat. La Generalitat hauria d’aportar aproximadament una xifra similar, perquè diversos dels equipaments són competència seva o de consorcis compartits. “És essencial que no quedin solars buits dins la Model i ja hi ha compromisos amb la Generalitat, però haurem d’estar molt a sobre perquè es materialitzin”, ha advertit la tinenta.

[r:1]

Si el ritme de les dues administracions es compleix, la nova Model veuria la llum al 2022 sense comptar els habitatges, que trigarien més. Durant el 2019, ha explicat Sanz, el consistori impulsarà un concurs internacional per materialitzar el projecte dibuixat i alhora treballarà la modificació del Pla General Metropolità (PGM). L’aprovació inicial d’aquest tràmit urbanístic entraria dins d’aquest mandat, però la definitiva podria saltar a inicis del següent mandat.

La llista dels set equipaments la composen un institut-escola i una escola bressol –que el govern municipal veu prioritaris de construir i sumen 9243 m2 i 1749 m2 respectivament–, una residència per a gent gran i centre de dia de 4.256 m2, un espai memorial de 3.872 m2 que ocuparà la galeria 4 –on hi ha el mural d’Hélios Gómez conegut com a ‘Capella Gitana’–, un poliesportiu de 2.565 m2 amb coberta verda, un espai per a joves de poc més de mil metres quadrats de sostre i un espai d’economia social i solidària de 1.821 m2. Dels quasi 20.000 metres quadrats d’espai lliure, uns 14.000 seran per al nou parc, és a dir, més que una illa de l’Eixample. La resta dels espais lliures són la coberta verda del poliesportiu, el panòptic convertit en “plaça coberta polivalent” i els passatges que substituiran les galeries desaparegudes. Els patis escolars, ha dit Sanz, s’obriran a l’entorn i enllaçaran amb els carrers Nicaragua i Rosselló, que es pacificaran.

El govern municipal va acordar el gener de 2017 el tancament de la presó amb l’aleshores conseller de Justícia, Carles Mundó, i el vicepresident Oriol Junqueras, de qui Colau s’ha recordat aquest dimarts. “Denunciem un cop més la seva situació de presó preventiva injusta, que esperem es resolgui aviat”, ha dit. Sis mesos després, al juny de 2017, el centre penitenciari més antic de Barcelona tancava portes després de 113 anys en funcionament. Des d’aleshores l’espai ha acollit activitats públiques com exposicions, xerrades i festivals d’art urbà.

Vestigis visibles de les altres cinc galeries

Tant Colau com Sanz han emfatitzat la dificultat durant el procés participatiu de conciliar “expectatives contradictòries i totes legítimes” sobre quins elements calia conservar i quins podien ser enderrocats. “S’ha treballat molt perquè no fossin excloents i s’ha aconseguit un equilibri entre garantir que serà un espai de memòria, fer possibles equipaments que són imprescindibles per la vida dels veïns i reservar un espai significatiu per al verd”, ha sintetitzat la tinenta. La pedra angular d’aquest equilibri és la preservació d’alguns elements dels braços que s’enderrocaran conciliant-los amb els nous usos, una tasca imaginativa que haurà d’afrontar el concurs internacional d’arquitectura.

Segons ha explicat Ton Salvadó, director de Model Urbà de l’Ajuntament, entre les opcions sospesades hi ha conservar les ‘costelles’ o arcs que vertebren les galeries per dins a mode de passadís descobert o també la pervivència de cobertes concretes o de murs interiors on es vegi la silueta de les portes de les cel·les. A ulls del govern municipal, aquestes intervencions faran que “es preservin no una sinó les sis galeries”. “El repte és mantenir l’essència del sistema panòptic i sempre veurem les galeries i les podrem atravessar”, ha defensat Salvadó. Alguns braços tindran especial dificultat, com el que ocuparà l’escola, que per requisits legals és “poc compatible” amb l’estructura de cel·les.