Indignació a Junts per Catalunya pel dispositiu de seguretat coincidint amb la benedicció de la Torre de Jesús de la Sagrada Família. Els Mossos d’Esquadra van impedir l’accés de ciutadans amb estelades a les proximitats del temple, concretament a l’avinguda Gaudí, i també, per ordre de la policia nacional espanyola, van expulsar i encapsular i els prop de 600 cantaires que havien de participar en l’esdeveniment després de descobrir que hi havia estelades al dors de les partitures.
Junts per Catalunya ha demanat, per una banda, la compareixença de la consellera d’Interior, Núria Parlon, al Parlament de Catalunya i, de l’altra, la del ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, al Congrés dels Diputats per aclarir qui va donar les ordres i també quin criteri es va seguir per impedir aquests dos episodis, que Junts considera “molt greus”. “Suposa una vulneració flagrant de la llibertat d’expressió”, ha manifestat el vicepresident i portaveu de Junts per Catalunya, Josep Rius, en roda de premsa.
Així mateix, la formació de Carles Puigdemont ha registrat una bateria de preguntes per escrit a les dues cambres perquè els dos executius donin explicacions perquè es van dur a terme aquestes actuacions que, segons Junts, són “injustificables des d’un punt de vista de seguretat. “Ni els que portaven estelades ni els cantaires representaven cap perill per a la seguretat”, ha sentenciat. El posicionament de Junts es produeix després que el líder del partit, Carles Puigdemont, hagi carregat contra la “vergonyosa acció de repressió” contra els cantaires que portaven estelades. Així, el líder del principal grup de l’oposició ha reclamat “explicacions” i que “s’assumeixin responsabilitats”.
“Derrota” de l’intent d’espanyolització d’Omella
D’altra banda, Junts ha valorat “molt positivament” la visita del Papa Lleó XIV a Catalunya perquè “ha servit per projectar la llengua, la cultura i la identitat catalana arreu del món”. A més, Rius ha qualificat la visita del Pontífex com “una derrota del cardenal Omella” perquè, a parer seu, “volia convertir-la en una operació d’espanyolització de Catalunya amb la connivència del Govern de Salvador Illa”. En aquest sentit, ha celebrat la presència notable del català durant la visita de Lleó XIV: “L’ús del català es va acostar al que li correspon en tant a llengua pròpia i oficial de Catalunya”. Tanmateix, ha volgut remarcar que la llengua “no hauria de ser motiu de debat i de discussió”, però ha lamentat que això és així perquè “malauradament hi ha moltes inèrcies en contra de la llengua”.
Amb tot, el dirigent juntaire ha atribuït la presència del català en els actes d’aquests dos dies a la “pressió ciutadana i també de la majoria dels bisbes catalans organitzats en la Conferència Episcopal Tarraconense i a la sensibilitat diplomàtica del Vaticà”. “Els entrebancs amb el català no els ha posat ni el Vaticà ni el Papa, sinó que han vingut directament del cardenal Omella, que ha tingut un paper lamentable que no es correspon a un alt responsable de l’Església Catalana”, ha assegurat.
