Ara sí, final de la nit electoral més llarga de la història. La Junta Electoral ha confirmat el repartiment de regidors que van donar els resultats provisionals de la nit del 28-M, i el PSC es confirma com a segona força del consistori amb 10 regidors, mentre que el partit d’Ada Colau ocupa la tercera posició amb 9 regidors. El recompte de vots oficial podria haver fet ballar un regidor, perquè la diferència de vots entre el PSC i els Comuns era de només 141 vots. Però el recompte oficial de la Junta Electoral tanca definitivament la porta a l’alcaldessa per intentar un ja rocambolesc tercer mandat.
Després de revisar les més de 1.500 meses electorals que van omplir la ciutat diumenge passat, els socialistes mantenen la segona posició i n’amplien la distància amb els comuns. Si abans els separaven 141 vots, ara la diferència és de 342 vots. Segons el recompte oficial, el PSC ha aconseguit 131.923 vots, i BComú 131.581. D’aquesta manera, Colau no arriba a agafar-li un dels regidors a Collboni, ja que li hagués calgut aconseguir 150 vots més que el socialista en aquest escrutini general. Una situació que, tot i haver estat en l’aire fins a l’últim segon, no ha acabat succeint.
Colau, des de la tercera posició, havia promès insistir fins al darrer minut un pacte tripartit “progressista” amb ERC i el PSC. Curiosament, mai no s’ha descartat com a alcaldessa, confiada que ERC podria cedir i donar-li suport en nom de les esquerres. Però que s’hagi confirmat que Collboni lidera el bloc “progressista” deixa el partit de Colau definitivament fora de joc i amb l’única esperança de mantenir-se al govern municipal com a crossa de Collboni si aconseguís ser alcalde. Ni ERC ni el PP semblen disposades, a hores d’ara, a investir Collboni alcalde i donar un cop de porta a Xavier Trias.
Collboni no renuncia a ser alcalde
Amb la segona posició consolidada i alguns contactes ja iniciats aquesta setmana, el candidat del PSC manté vives les seves esperances de ser alcalde i aconseguir una majoria alternativa que descavalqui Xavier Trias, guanyador de les eleccions. En un breu comunicat després de conèixer-se els resultats, el PSC ha deixat clar que si algú ha de liderar una alternativa en el bloc “progressista”, és Collboni: “Es confirma que el PSC som la primera força progressista de Barcelona. Queda clar que Jaume Collboni és qui té la capacitat d’encapçalar un Ajuntament de progrés i estable. Treballarem intensament per fer-ho possible. Instem la resta de forces al diàleg pensant en Barcelona i en la voluntat expressada pels barcelonins i barcelonines”. És una gesta extremadament complicada -fins i tot Salvador Illa reconeix que el més lògic és que Trias acabi essent alcalde per la mínima- però Collboni vol ser alcalde amb un pacte alternatiu per l’esquerra o per la dreta, és a dir, amb un tripartit amb Comuns i ERC, o per la dreta fent que el PP avali un bipartit amb Comuns -deixant fora de l’equació Ada Colau.
Ara bé, sense ERC avalant un tripartit, sense que Xavier Trias vulgui embrancar-se en una sociovergència a les portes de les eleccions espanyoles, i amb un PP que, segons han explicat fonts del partit a aquest diari, no es trobarien còmodes “votant el mateix programa electoral que els Comuns, encara que fos sense Colau”-, tot apunta a un escenari en què Xavier Trias governi en minoria amb els seus 11 regidors com a mínim fins que passin les eleccions. Però el PSC, si bé donava per tancada la via d’ERC aquest divendres, adduint que ja han triat fer un govern independentista amb Trias i acusant els republicans “trair” els votants que van donar la clau a “una àmplia majoria progressista”, ha picat l’ullet al PP de Daniel Sirera. Els socialistes confien que el PP els donés llum verda votant-los la investidura, de manera que sumarien amb el vot incondicional del partit de Colau. Una opció, això no obstant, que els populars no tenen com a prioritària. Fonts del partit assenyalen al TOT que el menys perjudicial seria votar el seu propi candidat i que Trias fos alcalde de forma automàtica.
Però hi ha una possibilitat, retorçada sense cap mena de dubte, però real. Aquesta possibilitat és aritmèticament possible, però políticament molt retorçada pels costos que tindria a banda i banda. I és que VOX voti el candidat del PSC per sorpresa. Aquest escenari passaria perquè el candidat del PSC es presentés a la investidura tenint assegurat només el vot dels Comuns, però no del PP. En aquest cas, els partits de Collboni i Colau sumarien només 19 regidors, justament a 2 de la majoria absoluta fixada en 21 regidors. I com que el vot és lliure, si els dos regidors de l’extrema dreta de VOX decidissin que prefereixen un alcalde constitucionalista abans que un d’independentista, aquests dos vots atorgarien la vara d’alcalde al candidat del PSC i no a Xavier Trias. Ningú comptava que la dreta de Manuel Valls investís alcaldessa Ada Colau. I va passar.
L’operació Collboni, un èxit a mitges
Sigui com sigui, la segona posició confirmada de Jaume Collboni també té una lectura clara: ha guanyat la guerra amb la seva fins fa poc sòcia de govern -encara del PSC, que no ha sortit del govern tot i que el primer tinent d’alcalde deixés el càrrec amb la intenció de preparar-se amb llibertat la candidatura per batre Ada Colau- però no ha estat el més votat, com moltes enquestes apuntaven. Per tant, èxit a mitges del candidat socialista, que malgrat tot, no llença la tovallola.
6 
2 
